Quan el somni americà s’esvaeix

Arriba com cada any a la seva cita, Woody Allen, tant estimat com odiat i gairebé sempre més reconegut a Europa que no pas als Estats Units.

I ho fa amb seu habitual estil, aquell on sols els grans mestres són capaços d'invitar-nos a una reflexió profunda amb una història mínima, amb un relat on el que es diu ens és aliè però ens atrapa des del primer moment, molt més en les maneres que no pas en el contingut. Una fuetada en plena cara, i un cop de puny a la boca de l’estomac.

Allen ens situa en el vell mig d'un parc d'atraccions a Cony Island, on realment el que menys interessa a la pel·lícula són les atraccions que en ella si desenvolupen, perquè tret d'uns mínims paisatges, la part central de la pel·lícula i el veritable moll de l'os, rau en un gairebé plató únic, una espècie d'habitacle-vivenda presentat a l'inici com "La parada dels monstres" que no és res més que el pulsòmetre de diversos personatges molt bé tots ells en la seva interpretació, i especialment una meravellosa un cop més Kate Winslet, amb una exhibició que ella soleta val el preu de l'entrada. Una actuació de premi Oscar.

Wonder Wheel, és la història del somni americà, d’allò que es volia ser i del que veritablement s'ha arribat a obtenir, malauradament molt menys de l'esperat. És una trobada sobre l’amor, la fidelitat, els somnis, l’agraïment i la dificultat per fer front al dia a dia quan te n’adones que el somni ha passat per l'estació i tu no has pogut o no has sabut agafar el darrer tren.

I Allen no opta gairebé en cap moment per introduir un to de comèdia, sinó un to exacerbat de drama malgrat que contingut en tot instant, amb duels dialèctics d'alt nivell fonamentalment entre Belushi i Winslet i sempre en el rerefons, l'element tragicòmic rialler impagable model fill a la pel·lícula de Winslet, amb dèria piròmana que introdueix un contrapès quan la situació entre els intervinents es tensa.

Molt bona ambientació anys 50, gran fotografia de Vittorio Storaro, amb tots els ets i uts propis d’un text molt ben cuidat, un guió molt treballat malgrat la seva senzillesa i esquematisme en alguns moments, i una clara i punyent reflexió, un convit a una dissecció sobre la natura humana quan aquesta és sotmesa a pressió, una persecució a la qual les circumstàncies obliguen als protagonistes corals d'aquesta pel·lícula que et tot moment i sense variar d'escenari sempre escapen d'algú o d'alguna cosa i on Timberlake ens introdueix en off la història.

No és evidentment una obra mestre, ni tampoc el millor film del geni de Brooklyn, però està per sobre de la mitjana de bestieses que es programen a les sales de comarques, i és molt recomanable, sempre que ens agradi està clar el cinema de Woody Allen.

WONDER WHEEL
USA  2017
101 m.
7/10