Que gran és viure! deia Frank Capra

Aquesta és una d’aquelles pel·lícules que en certa forma em podríem dir tramposes amb un engany però que ens satisfà i que ens convida a viure la relativa realitat del que s'exposa en pantalla. Es tracta de la plasmació de la suposada vida d’un artista i vividor de circ d’antuvi als Estats Units anomenat, P.T. Barnum,(1810-1891) fundador del "Ringling Bros and Barnum & Bailey Circus", conegut com "el major espectacle de la terra", encarnat aquí, per un veritable mag del cel·luloide com és l’australià, Hugh Jackman un d’aquells actors de poder hipnòtic que et pot fer creïble qualsevol història, especialment aquesta d'estètica kitsch on importa molt més el que es veu, que el contingut de fons del que s’explica.

Perquè aquesta pel·lícula no és un biopic a l’ús, on se’ns explica la vida i miracles del personatge, sinó que està centrada en uns números musicals de primer ordre i en unes cançons molt enganxadisses que et fan creure fàcilment que estem davant d'un film molt millor del que veritablement és, i no és pas que no ho sigui, si bé com musical l’exercici és molt apreciable i si aconsegueixes entrar en ell com va ser en el meu cas, surts del cinema amb una cara de satisfacció extraordinària, fins i tot part del públic enfilava l'escala de sortida amb uns balls ben perfilats signe de la gran interiorització i satisfacció experimentada.

Grans interpretacions de principi a fi, del primer a l’últim de les actrius i actors, disseny de producció molt reeixit, escenografia amb algun cartó-pedra però del tot versàtils, i uns números musicals de matrícula d'honor per una pel·lícula que malgrat tot no aprofundeix en capes epidèrmiques i es queda en el més superficial d'aquest personatge històric i histriònic a parts iguals però que t'arriba al cor, i que té la virtut de convertir minuts en segons i que va fer d'uns personatges a la pràctica apartats, marginats de la societat, en uns herois que van portar molta felicitat a no poca gent al vell mig del rebuig de la societat classista i burgesa de les hores.

Pel·lícula de tot punt recomanable per tots els amants del bon cinema amb afany de gaudir, compartir i integrar-se en la projecció, que malgrat ser més divertiment que reflexió i fondària, ens acaba convertint en còmplices del seu gran èxit.

Nominada a tres Globus d’Or (Millor pel·lícula de musical o comèdia, millor actor, millor cançó) i possiblement candidata a algun Oscar. El dia 23 coneixerem les nominacions.

El gran showman
USA 2017
105 m.
7/10