El resultado nos da igual!

Ara fa cinc anys, a la junta de la FAC que liderava en Pep Sendrós, vam apostar i sense pensar-nos-ho dos cops, per recuperar l’engalanament de carrers tot enyorant aquells carnavals de quan era petit i ma mare ens carregava al Seat Marbella i anàvem a fer ruta per la ciutat, a veure si era cert que el carrer del Mig era millor que els guarniments del carrer de l’Aigua.

Val a dir que certament eren altres temps. Temps on el bon veïnatge i l’explosió social i ganes de fer, després d’anys de repressió franquista, van comportar recuperar molts actes culturals, entre ells el Carnaval i de retruc els guarniments de carrers.

Malauradament, tot evoluciona per bé o per mal, i és que on hi havia una casa ara hi ha un bloc de pisos, mancats de salutacions cordials entre el veïnat, i vés tu, explica-li a aquell forani que ens deixi fer un forat a la façana, tota maca i acabada de restaurar. No és bo generalitzar, però ajuda a entendre moltes coses.

La qüestió és que el tema d’engalanar els carrers per rebre tal i com es mereix el Rei de les pocasoltades havia desaparegut per complet. No ens podíem permetre tal retrocés!

En aquella FAC vam optar per anar a trucar a les portes d’escoles i entitats, veïns i motivats… és igual. La idea era recuperar i trencar l’habitualitat anual en què està la ciutat. Vam començar amb tres carrers i una plaça, i ara que d’això en fa cinc anys, podem dir que és una bestiesa l’evolució que ha fet: es guarneixen una vintena llarga de places i carrers de la ciutat, sense deixar d’anar de bracet amb la gent actual de la FAC, que creu en el projecte i s’ha vist amb cor de fer un nou projecte emblemàtic i meravellós: els antifaços de la rambla.

Ampes, escoles, entitats, veïns, empreses, centres oberts… tothom hi té cabuda, i si no és penjant o produint, és rebent els escolars amb una taula parada amb xocolata desfeta per esmorzar o bé berenar, la qual cosa és més que fantàstic.

Personalment, sóc pare de l’escola La Ginesta, i per culpa d’aquest projecte m’he hagut de relacionar amb pares i mares que no saludava a l’escola i fruit de penjar o retallar, colze a colze, ha esdevingut que tingui noves amistats i que si estic cinc minuts més, a la porta de l’escola xerrant amb un o altre, no passi res! És genial veure veïns que per cortesia es saluden com si estiguessin dins d’un ascensor i arran de tot plegat, es vegin parant taula conjuntament amb altres habitants de la ciutat o aguantant l’escala a una mare amb mans brutes i un cordill entre dents mentre s’espera a fer el cim d’una escala tronada o una bastida sorollosa.

Us heu parat mai a pensar la quantitat de gent i sinèrgies que s’originen a la ciutat davant d’aquest projecte? Escoles de bracet engalanant carrers? Autònoms fent hores extres per guarnir una plaça? Treballar el reciclatge? D’on ve el nom del carrer que volem penjar aquests tetrabricks? Veïns que ja han decidit que volen guarnir independentment de tot plegat… Projectes, treball d’escola, fomentar la creativitat, donar una segona oportunitat a un material que tard o d’hora anirà al contenidor groc,  cooperació,  veïnatge, valorar la feina de la brigada municipal, fer grup entre dissenyadors gràfics… tot plegat és genial, realment val moooolt la pena, no ho sabeu prou! 7.000 participants de manera directa amb les corresponents famílies!

 I de fet, el que es penja o es deixa de penjar, per bonic que sigui, tal i com diu el compositor d’aquella horrorosa cançoneta, és ben bé que “el resultado nos da igual”.