Se m’ha acabat la sal...

Si l’any passat l’article que vaig fer era “El resultado nos da igual”, aquest any em vull contradir.

Evidentment que és igual si es penja un nap o una col, el que realment és emocionant, és poder veure l’evolució que ha tingut aquest projecte de ciutat, perquè sí. Estem parlant d’un projecte de ciutat en majúscules! Recordo aquella FAC del 2013 que només vam aconseguir que es guarnís una plaça i dos carrers que val a dir que tinc un amor etern a aquell embrió del que ha esdevingut aquest Carnaval. Estem parlant, 6 anys més tard, de quasi 40 espais guarnits ja siguin places, trams o carrers sencers. I em reafirmo que aquests números no son el més important.

Us podeu fer una idea què representa aquesta activitat? S’estan movent principalment unes 6.000 personetes conjuntament amb mestres i veïnat, i que de manera indirecte, és impossible saber-ho. Pares i mares, comerços, més veïnat, tècnics, entitats... és una bestiesa el que pot arribar a esdevenir aquesta tonteria. Una tonteria bestial! I aquests, són els números que si que importen.

La importància de la cohesió social, bon veïnatge, fer escola, fer AMPA o AFA... és igual! La convivència i el saber fer, i sobretot entendre aquest esperit vilanoví és el que realment importa. No és maco que mentres es guarneix un carrer, els qui hi viuen, que ens treguin xocolata desfeta amb melindros i una mica de cava? No és maco conèixer aquells pares o mares que a l’entrada o sortida de l’escola saludaves tímidament amb una pujada de celles i ara, arran de la tonteria, pares i xerres?

Val a dir, com a projecte comú és important el creure’s-ho, i cal felicitar a tothom que ho fa possible, ja sigui retallant, enganxant gomets o penjant, la FAC d’haver cregut amb la tonteria que deia, i a l’Ajuntament amb tècnics i brigades!

Anys enrere, cal recordar que on hi havia una casa i tothom es coneixia ara, hi a un bloc de pisos on en prou feines coneixes qui hi viu sota. Guarnir carrers no és la solució, però ajuda a fer ciutat i potser així, un vespre, no et farà tanta vergonya baixar unes escales i preguntar com va tot al qui viu a sota de casa teva mentres et passa un potet amb una mica de sal.