Quo vadis Suecia

A vegades un és pregunta que pot posseir una pel·lícula que la veus i no et diu res per tindre premis, un d'ells és el Gran Premi del Festival de Cannes al marge de ser candidata als premis Oscar de parla no anglesa per Suècia Cert és que a taquilla ha estat un gran fracàs, el que tampoc és excessivament estrany pel contingut i el tractament que té la pel·lícula i fonamentalment perquè el gran públic cada vegada està més inclinat a la comercialitat, en especial a aquells films que solament entretenen i tenen molts efectes especials. Sento dir-ho però el nostre nivell cultural generalitzat, sempre ha estat molt baix el que tampoc és cap notícia.

The Square és la història d'un mànager d´un museu que un bon dia amb la denominació del títol de la pel·lícula, decideix fer una exposició de caràcter altruista i humanitari però que un campanya publicitaria acaba malmetent en certa forma per un mal encaix en el públic destinatari.

Es tracta d'una d'aquelles pel·lícules en què gairebé necessites un manual d'instruccions per entendre en cada moment el que passa en pantalla, perquè malgrat alternar el metratge situacions dramàtiques i d'altres en to de comèdia, els acudits i situacions de rialla són molt rebuscades, s´allarguen molt més del necessari i un és pregunta al cap i a la fi ,el perquè de tot plegat, més quan aquest estrany exercici cinematogràfic és prolonga durant 142 m sens dubte molt més dels necessaris.

The Square dona la sensació que és una d´aquelles pel·lícules on un director envoltat de persones més o menys properes, fins i tot amigues, es reuneixen per rodar les seves dèries amb passió , convençuts de què han trobat la fórmula subliminal de portar als altars una exposició de fets que acaben a la llarga cansan molt més que un altra cosa, i que arribats a un punt per tant, comences o bé a mirar el rellotge o si més no, a trobar punts d´inflexió que et facin agafar de nou amb un mínim d´interès en els instants de quasi badall que sovintegen.

Cal però i potser d´aquí els guardons, reconèixer una certa habilitat curiosa alhora en aquesta manera de fer cinema malgrat que tampoc innovadora, i com he dit la a l´inici,com és un film en terra de ningú, no convenç al públic per assistir a les sales de cinema, i no ja perquè l´intent sigui millor o pitjor, sinó perquè veritablement no se sap massa el que és o vol ser o cap on ens vol portar.

Em quedo amb tot amb l´escena del cartell de la pel·lícula, on un home fa de simi que val ja de per sí tota la pel·lícula,i que resulta impagable. Certament insuficient, per tant metratge i tant poca substància.

THE SQUARE

SUECIA 2017

142 m.

6/10