Treballar la pedrera cultural

L’any passat Calafell va treure de les seves propostes culturals el concurs de contes de nadal, un concurs de poesia entre d’altres iniciatives destinades a reconèixer els futurs artistes d’aquest país que amb els seus treballs s’anaven fent un nom en el món de la literatura. Petits i grans competien per aconseguir un premi en aquestes cites destinades a donar una empenta als creadors de casa nostra. Gent de tot Catalunya i del País Valencià participaven en aquesta mena de competicions culturals. Evidentment la localitat veïna ha trobat el seu gran acte cultural en la cantada d’havaneres del principis d’agost que omple tota la sorra de persones amants o simpatitzants d’aquest gènere musical. Una forta inversió que està molt lluny del que destinaven a aquests guardons que busca posar el nom de la localitat entre els festivals d’estiu de la costa catalana.

El Vendrell també es dedica a aquesta política mediàtica a favor dels grans noms i deixant de banda el treball a la pedrera. Potser més endavant els futbolistes titulars de la nostra oferta cultural també els haurem d’anar a buscar a una altra localitat perquè la nostra tasca de donar possibilitats a aquests joves des de les escoles en el món de la creació ho hem desatès, deixant de banda un treball que feia anys que es portava a terme a casa nostra amb la participació de moltes persones i institucions públiques i privades

Enguany és el torn del Concurs Literari Sant Jordi quan tot just  es complia la LXVI edició. Una cita escolar anual que tenia el goig de participar des de feia més d’una dècada com un dels molts membres del jurat que era un dels eixos fonamentals de la cita literària. En els darrers anys, s’havia plantejat canvis profunds en el certamen, però la cosa es va quedar aquí sense prendre una nova direcció i una nova aposta. Eren ja uns quants anys i les coses havien canviat molt. Hi havia una part prou important com les xarxes socials o el món virtual que es podia treballar perquè tingués un pes important en el concurs i d’aquesta manera que també s’actualitzés com ho han fet els seus protagonistes en els darrers 40 anys com són els nens. Doncs després d’una partida de tennis amb propostes cap aquí i altres en sentit contrari, la cosa va tancar en fals i aturem el tema i a veure per on surt la cosa. Esperem que aquest any serveixi per plantejar una nova proposta de cara el futur, però el fet que l’any 2019 sigui any electoral no ajuda pas gaire a endegar nous projectes culturals. Cal a dir que en el 2015  en aquest concurs hi van prendre part 1.156 alumnes del Vendrell de 3r de primària a 2n de Batxillerat, una xifra prou rellevant del seu abast.

En els darrers anys hem assistit silenciosament com el Vendrell perdia altres certàmens  i premis que havien gaudit d’un reconeixement arreu de Catalunya. No podem oblidar el Concurs de Teatre Amateur Àngel Guimerà que havia superat amb escreix les 10 edicions amb obres vingudes d’arreu de Catalunya. Arran del funcionament de la nova Lira, va desaparèixer sense deixar esquela. No oblidem el Premi Andreu Nin d’investigació que també potser ha passat a millor vida o potser un bon dia torna a sorgir com per art de màgia. El Consell Comarcal del Baix Penedès organitzava fa un tems cada any un concurs de pintura i escultura de gran renom que també ha desaparegut d’escena. Si es miren les parets d’aquesta institució es poden admirar alguns dels treballs guanyadors.

No podem oblidar el reconeixement anual a una dona de la vila que hagi destacat amb el guardó anual del Teresina Martorell. Molts recorden encara el premi que s’emportava la guanyadora obra de l’artista Roser Oter.

No parlarem del concurs de pubilles i galants del Vendrell que per sort es va deixar de fer, però la gràcia de la cita no era el tema sinó tot aquells escenari que es muntava sobre el llac de Coma-ruga que era el millor de tot plegat. La resta era per passar pàgina ràpidament.

No oblidem el Track del Vendrell que un dissabte plujós del 2015 es va acomiadar per sempre de la nostra història amb 8 edicions a la seva esquena. Un concurs de música que estava emmarcat en aquesta comarca que sempre ha tingut tanta estima per la música des de diferents punts de vista.

No ens cal crear nous concursos sinó mantenir i treballar aquests que amb el temps sembla que s’havien consolidat, però abans de fer canvis, doncs els traiem de circulació i ja seguirem pensant en alternatives que difícilment arriben mai. Cada dilluns que vaig a la ràdio encara penso amb les puntes de coixí i brodats a mà que ocupaven la part baixa de l’edifici on està l’emissora municipal. Un record per aquestes pubilles esforçades i enamorades d’aquesta forma creativa que també ha petit els efectes de la política mediàtica.