Quan te n'adones de que la vida sí té sentit

Poques vegades quan vas a un cinema i surts del mateix, experimentes una sensació de tanta satisfacció i plenitud. Més encara, si l'experiment és fruit d'una pel·lícula espanyola ben trenada i reeixida.

CAMPEONES, es una d´aquelles cintes que tothom hauria de veure una vegada si més no, i no ja perquè el que si diu i es veu sigui digne de tants o quants Oscars, o que sigui d´una prodigiositat immensa, malgrat ser un exercici molt apreciable d'exposició fílmica, sinó pel seu missatge demolidor però proper.

Però és difícil i més avui dia, davant de tant materialisme i viure la vida atropelladament en moltes circumstàncies, trobar-se una pel·lícula que destil·la tanta humanitat, dignitat, generositat i compromís. I tots ells sincers.

La història d´aquest entrenador de bàsquet, un sempre excel·lent i cada vegada més de moda, Javier Gutierrez ( La isla mínima, El Autor...) obligat a entrenar un equip de discapacitats  per " treballs en benefici de la comunitat "derivats d´ una condemna penal, és d´aquelles que t´arriba fins al moll de l´os, perquè és verídica, real , i té una porositat que desprèn aromàtica i suor per allà on et rellisca.

I toca de molt a prop, perquè fuig de sensibleries, llagrimetes fàcils, i en definitiva, de qualsevol trampa per endinsar a la pantalla a l´espectador. No cal cap estratègia per fer que dues hores segut en una butaca s´acabin convertint en un obrir i tancar d´ulls, una d´aquelles pel·lícules que molt meritòriament aconseguiran una gran i justa recaptació i veurem a quan queda a la llarga, en diners del film espanyol que més ha recaptat. Dubto si serà un fenomen de masses com "8 APELLIDOS VASCOS" o" PERFECTOS DESCONOCIDOS ", però la veritat és que aquesta història mereix molt i molt. De moment ha assolit 7 milions de recaptació, que haurien de ser molts més.

Una pel·lícula en què rius, somrius, t´encoixeixes per moments, i fins i tot al final se´t pot escapar una justificada llàgrima . Un còctel de molt agradables sensacions.

Certament el guió no és cap prodigi d´elaboració, perquè és previsible, però això és el de menys, perquè del que es tracte al cap i a la fi, és de commoure a l´espectador amb un relat real, realista, humà i proper. I això s´aconsegueix plenament.

Gran actuació, actors disminuïts els primers, de tot el repartiment, en una història de principi a fi entendridora, humana i genial.Una comèdia seriosa, gens sensiblera, ni escatològica, molt llunyana a les estupidesses taquilleres americanes.

Absolutament imprescindible per tots els aficionats al cinema, i evidentment encara més, pels que pensin que els homes més pobres de la terra, són els que tenen sols diners .

CAMPEONES
ESPAÑA 2018
124 m.
7/10