Una ciutat que somiava ser verda

Les ciutats europees han iniciat, al segle XXI, un canvi de mentalitat, i han abandonat la idea de ciutat central per passar a concebre metròpolis com un mosaic territorial d'espais, corredors i fluxos verds. Mentrestant Vilanova i la Geltrú fa més de 4 anys que és orfe d'iniciatives polítiques on el medi ambient i la infraestructura verda formi part dels projectes de la ciutat del demà.

Ara vora fa 20 anys que se celebra l'EFUF (El Fòrum Europeu sobre Boscos Urbans) interactuant i incorporant a governants en la importància del bosc urbà i els "espais de vora" dintre de la seva mentalitat legislativa i d'actuació. Conscients que la crisi ha colpejat i molt a les administracions a l'hora de desenvolupar projectes d'infraestructures verdes, tampoc s'han buscat solucions efectives a un cost reduït.

Un cop més han estat les iniciatives dels veïns, les associacions i les ONG les que han hagut de sortir en defensa del territori i del patrimoni natural, les que han portat les propostes a les taules on mancava una visió de futur.

Una ciutat que incorpori una connectivitat ecològica aprofitant l'orografia dels torrents i mantingui els seus espais verds, com el "bosquet" o "l'Ortoll" com veritables exponents verds preexistents en el nostre municipi. No és només una ciutat preocupada pel medi, sinó sensibilitzada en l'ecologia i amb el canvi climàtic.

Avui dia el 50% de la contaminació de les ciutats és deguda a la mobilitat, si imaginem una ciutat futura verda, hem de pensar també en aquest factor, recuperant la peatonalització del nucli antic i creant d'altres noves com per exemple l'eix Tetuan-Havana, on a més, en pot sorgir un nou pol comercial d'activació econòmica. Encara pequem en el pensament d'infamar paradigmes del canvi de la nostra mobilitat diària, de què el verd és només estètica, però hem d'entendre que el que avui és un problema d'urbanisme o de medi ambient, demà serà un problema de salut pública.

Són petits exemples de milers d'idees de somiadors que pensem i projectem una de les moltes ciutats del demà. Ciutats familiars, acollidores... on poder passejar i extreure a cada pas aquella pau que quan un marxa, retroba en trepitjar de nou la vila.