El despertar

Quatre joves expatriats que malden per recórrer el que fins ara els és desconegut.  Apareix l’amor entre ells, s'estimen però també estimen la vida i viuen i es perden en el laberint del carrerons de la ciutat de Hanoi, carregats de gent i d‘històries ben diverses viuen en llargues jornades sense gaires expectatives però també alguns moments d’intensitat vital. La ciutat de Hanoi que s’ha convertit en una mena de la selva on conviuen i es barregen els sons, els crits, els colors i les olors més diverses. Fan la seva vida a la vora de les piscines intentant viure el moment i es tanquen en habitacions fosques on se submergeixen en el desig, l'alcohol, i en la lassitud  així descriuen la narració en el mateix llibre: els seus sentits desperten a la ràbia, a la solitud i a la sexualitat... És una història d'amor i de desamor desbordant de passió i de bogeria, alhora càndida i voluptuosa, lasciva i somiadora.

Line Papin (Hanói, 1995) torna a la seva ciutat natal, on va residir fins als deu anys, i escriu la novel·la El despertar, amb ella es va donar a conèixer com escriptora mentre segueix estudiant a la Universitat de la Sorbona i prepara una segona novel·la. El despertar va merèixer en 2016 el Premi Literari de la Vocació i el Premi Transfuge a la millor primera novel·la francesa.

– “Has traído una maleta muy grande… Te vas a quedar mucho tiempo?

– El que haga falta”.

Així comença la novel·la en que es descriuen i narren les aventures iniciàtiques de quatre joves. Novel·la ambientada a Hanoi, ens explica la història de quatre joves estrangers que viuen el despertar dels seus cossos i del dolor a la ciutat vietnamita carregada de tràfic, olors, colors.. un marc que permet una vida a vegades  emocionant a aquest joves que es capbussen en els seus sentits per trobar una forma de vida que els plagui i sense masses complicacions. Joves que intenten descobrir el món des d’un prisma existencial tot i que sempre els queda el retorn a França, d’on la majoria d’ells provenen. Emocions a flor de pell. La descoberta de la ciutat, de les sensacions, de vida planera amb algunes emocions creixents.

La novel·la en la que el desig es reparteix i es comparteix en parts desiguals entre els protagonistes l’amor perdut, la història que de nou fa recuperar la vida estimulant de viure-la intensament, tot plegat en un marc físic en que es comparteixen postes de sol, llargues, i intenses, habitacions ocupades en les que viuen a salt de mata, la capacitat de sobreviure amb treball precari i no desitjat però necessari per obtenir uns mínims recursos. Dos amics en Raphaël i el narrador de la història. Comparteix narració i amor amb Juliet la filla de l’ambaixador d’Austràlia a Hanoi, amb qui viu una tòrrida història d’amor, relació que a ell li fa de substitució de l’amor perdut encarnat per la Laura, una jove que viu intensament la ciutat i que arrossega molts fracassos fins acabar malalta i amb la necessitat de retornar a França. Raphaël, es qui posa una mica d’orde en la història i també en la relació entre els quatre personatges, que reclosos en ambients en alguns moments claustrofòbics i en altre en l’amplitud de la ciutat i els seus entorns.

La Juliette és la personificació de la joventut, d’una esborrajada necessitat de conèixer coses i en descobrir el plaer i la sensualitat s’hi aboca sense cap complex. La sensació de viure en llibertat l’ajuda a conèixer tota la ciutat i tot el que cal, el paràgraf del llibre  n’és un exemple clar:

Ayer era el cumpleaños de Juliet. Me la llevé a comer un xoi ruoc, ¡nunca lo había probado! Me dejan perplejo estos expatriados como Klin, que no se atreven a mezclarse con los indígenas y se quedan en su pequeña torre de marfil. ¿Por qué venir hasta Hanói si no es para comer xoi ruoc, sudar la gota gorda y dejar que nos alcance la suciedad y el ruido de las calles?.

La novel·la és també l’expressió de l’encontre de dues cultures, la francesa i la vietnamita que conviuen sense problema però no amaguen el conflicte personal de cada personatge i la voluntat de sentir-se identificat amb referents culturals però no oblidar la seva pertinença

La novel·la també es construeix amb la història del primer amor que sempre es recorda i pot contaminar els futurs amors amb el seu record. Els records mentals però també físics que pot fer que quedis ancorats en el passat i en que pot arribar a significar el primer amor per la novetat, pels descobriments i per la intensitat del mateix. Hi ha quantitat de detalls a l’entorn d’aquest primer amor. El present del que estima (Juliette) en el passat de l'estimat (l'home sense nom de la novel·la) i la figura omnipresent de la Laura que condiciona la relació del narrador amb la Juliette.

La Juliette és jove i encara no sap que el pes potent i intens d'un antic amor no es pot eliminar creant un nou amor. La capacitat sense gairebé límit de la Juliette estimant no pot curar les ferides que van deixar en el seu estimat l’anterior amor.

La novel·la està escrita en un llenguatge dens, intens que crea una teranyina al voltant dels lector que queda atrapat i meravellat en la narració, en la història, en els personatges, en la descripció dels paisatges, de la ciutat, de l’extensió dels camps.

Novel·la sobre la capacitat d’inventiva del humans per recuperar-se de les històries de derrotes en l’amor i en la mateixa vida.

Impactant.

El despertar
Line Papin
Alianza Literària
Alianza editorial
Madrid, 2017