Futbol versus Jocs del Mediterrani

Els Jocs del Mediterrani passaran bastant desapercebuts per la història. Potser el que més es recordarà són les grades buides de la cerimònia d’inauguració i aquests petits ensurts que dia a dia han anat omplint alguns titulars dels mitjans de comunicació i no eren precisament els resultats. Quan en una competició els resultats passen a un segon  o tercer ordre és que alguna cosa passa. Doncs aquí han passat moltes coses que ens han de fer recapitular una mica.

Un Jocs del Mediterrani poden estar bé dins un seguit de circumstàncies diferents, però les actuals no són precisament les més indicades. Quan cada dia molts immigrants es juguen la vida amb la pastera per travessar el Mediterrani alguna cosa no estem fent bé. La història d’aquestes persones acaba al cap d’unes hores d’haver arribat a les nostres costes. Són atesos i possiblement portats a un centre. A partir d’aquí ja no sabem res de les seves vides. Potser alguns seran deportats al seu país perquè al cap d’un temps ho tornin a intentar després de deixar tots els seus estalvis i el dels seus parents a alguna màfia que els permeti fer realitat el seu somni vital. Altres potser ens els trobarem en el top manta venent productes a tocar a la sorra en aquest mena de pacte no escrit en alguns municipis on es tolera aquesta mercat  i se situa on menys mal els ulls faci. Altres potser endegaran altres projectes vitals més allunyats d’aquesta legalitat vigent que fem servir per segons quines coses.

El que si que ha triomfat és el Mundial de Rússia. En aquells moments en què hi havia competicions de màxima rivalitat notaves una certa pau exterior perquè la gent estava a casa o en bars seguint atentament cada jugada a veure com quedava el resultat. Aquest és un dels mundials més atípics perquè s’ha produït resultats totalment inesperats. Alguns dels grans van quedar eliminats a la primera fase i altres que ningú apostava per ells doncs van fent a cada partit. Tothom té clar que en un partit pot passar de tot. A vegades molta tècnica no serveix per res per un equip que es tanca al darrera i només treu pilotes fora resistint com autèntics numantins. 

La gent anava seguint el mundial. Abans com marcava la santa i pura Constitució cada fill del seu país era un fidel seguidor dels seus colors, però ara amb tot això de la modernitat es pot escollir. Llavors et pots trobar molts catalans animant a Bèlgica o al Marroc i també a l’Argentina on juga l’estrella del Barça.

Durant tot l’any algunes administracions públiques i privades ens envien per terra, mar i aire propaganda per anar a concerts, audicions, conferències, fires, exposicions i quan mires la televisió local, que fa el que pot, veus que són quatre gats i els polítics de torn. Tens clar que ara per ara la gent va on li ve de gust. Alguns assisteixen a algun acte per quedar bé, però sinó hi ha feeling la veritat és que ho ignoren bastant. Encara que el teu equip de futbol que no és potser el que porta els colors del teu país jugui a milers de quilòmetres de casa i no t’hagin enviat 3 tríptics sobre aquest esdeveniment tu ho segueixes perquè t’agrada i aquesta és la base de tot plegat. No ens cal crear vincles amb el nostre passat quan fa anys que s’han esborrat i la gent vol el que toca ara.  Potser ja tenim empreses que es dediquen a contractar gent per omplir espais. Això serà molt important de cara a les properes municipals, però ara per ara la gent té molt clar allò que es porta tot i que sempre hi ha lloc pels nostàlgics i els amants de la música de gralla que es mereixen el seu lloc, però possiblement el rock tingui molts més adeptes. Llavors és qüestió d’anar temptejant perquè tothom tingui la seva oportunitat, però intentant donar resposta a la demanda social. Aquesta és la nostra realitat. grades buides als Jocs del Mediterrani i plenes al Mundial de Rússia. La  gent té molt clar el que vol, però potser alguns polítics encara van una mica perduts sobre les preferències dels seus votants.