Fins quan viurem “el Dia de la Marmota” al Vendrell

Al Vendrell portem des de finals dels 90 vivint en una mena de bucle amb un parell d’alcaldes que han marcat clarament la política del municipi i ens han portat a la nostra situació actual, encapçalant algunes de les estadístiques més tristes de Catalunya, com l’atur, el fracàs escolar, la renda per càpita, entre d’altres. Això ha estat una feina o millor dit una desídia emmarcada focs artificial que ha abocat a la nostra realitat actual que serà difícil d’aixecar perquè no són capaços ni de fer una reunió anual sobre l’estat de la vila com marca el ROM. Tenen por de tocar de peus a terra, no sigui que algun partit els hi digui la veritat i no tingui ni filosofia per donar una resposta mínimament acceptable en l’àmbit d’un plenari municipal.

Nosaltres que fa anys que sempre acostumem a tancar l’exercici amb un clar superàvit resulta que teníem al final del 2012 un deute financer de 89 milions d’euros que corresponia al 195% dels ingressos corrents. Unes xifres escandaloses que ens han portat a uns darrers anys de plena austeritat, sense inversions i només complint els serveis bàsics de manteniment i les festes i similars perquè això si que es intocable a casa nostra. Encara que els castells de foc hagin de durar cinc minuts no es poden treure perquè hem de quedar bé amb tothom.  

Carnicer que fa 40 anys que es dedica a la política activa en els diferents àmbits de l’administració, però amb un fort protagonisme al Vendrell on ha estat 21 anys d’alcalde en dues etapes marcades per un clar parèntesi al mig, on CDC va entrar ocupar l’alcaldia.

Carnicer pot dir que ell ha guanyat totes les eleccions municipals en què s’ha presentat amb orgull i satisfacció, però també ha de reconèixer que va passar de grans majories en la primera etapa a 4 regidors de 21 en la seva darrera convocatòria el 2015. Una gran baixada amb l’entrada al consistori de 8 forces de les 9 que va concórrer a les eleccions. Després de l’inici del boom de la bombolla immobiliària al voltant del 2007 el municipi va entrar a formar part en la llista dels municipis més endeutats de Catalunya fins que es va haver d’aturar perquè la cosa ja no donava més de si. Ara després de posar-nos el cinturó uns anys podem dir que tornem a tenir un deute similar al nostre pressupost anual que ens pot permetre de fer alguna inversió, però encara no estem nets ni de bon tros.

El que es pregunta la gent és on han anat a parar les inversions d’aquests anys que vàrem assolir nivells estratosfèric al voltant dels cent milions que tocava el 200%. On es van invertir els diners? El gran problema és que si tu vas pel poble a part d’aquests darrers anys sense inversió no es veu que hi hagi hagut aquí una gran mina de diners. On estan aquests diners? Aquesta és una dels temes pendents que ningú té resposta.

Per altra banda, una altra és que el creixement del Vendrell s’ha fet amb els peus i poden tenir una vila bonica amb la seva part marítima i la seva de muntanya hem començat a construir aquí i allà cases sense ordre ni concert i ens hem deixat d’unir el nucli amb els barris marítims, una tasca que tenim pendent i que haurem d’esperar a un altre boom per tirar endavant.

Aquests darrers 40 anys han servit perquè estem al mateix lloc on estàvem amb un munt de diners invertits en estudis d’un futur que potser només han servit per omplir campanyes electorals que mai s’han complert. Hem estat atrapats en un bucle en 40 anys i ara potser quan la vella guàrdia es retiri, potser tindrem l’oportunitat de sortir d’aquest dia de la marmota i començar a fer alguna cosa amb cara i ulls.

Esperem que això funcioni perquè ser el vagó de cua no es massa bo que ens hi acostumem.