El PPCD fa 50 anys...

Aquest any 2018 es compleixen 50 anys de la creació del PPCD Villanueva y Geltrú. El Patronato de Promoción Cultural y Deportiva de Villanueva. I possiblement avui ja siguin molts poques les persones que recordin aquest fet, que recordin que era això amb aquest nom tant estrany, PPCD, i segurament avui també a molts els hi sobti el nom en castellà.

Fa ni mes ni menys que 50 anys, que Vilanova va decidir crear aquesta Figura, un Patronat, per a promocionar dos elements de gran importància social i cultural per la ciutat: l’art i la cultura, i l’esport. Un Patronat que havia d’impulsar l’esport i la cultura a la ciutat, un fet que avui ens a sembla no només normal i/o evident, sinó també absolutament necessari, però que fa 50 anys....possiblement no ho era tant. Fa 50 anys, la ciutat i el país, vivien immersos en ple franquisme, un tardofranquisme, si voleu, però franquisme a la fi. I és sabut que les dictadures feixistes no han apostat mai per la cultura i l’esport de caire popular i educatiu, sinó més bé amb afany  manipulador i uniformitzador, com element de propaganda sectària.

En aquest cas, l’ajuntament de Vilanova, el seu consistori franquista va optar pel PPCD, i això, objectivament i vist amb el pas dels anys va ser un encert.

Un encert, que certament no va ser unilateral, ja que va tenir la visió de recollir en el món de l’atletisme les inquietuds que ja hi havia a la ciutat, resumidament en tres àmbits clars, el grup d’atletes que van practicar en la seu de la Pirelli i la seva secció d’Educación y Descanso; la Agrupació Excursionista Talaia, amb els seus joves caminants i marxaires, que aquell any van decidir commemorar la creació de l’entitat amb el I cross de la Talaia (segurament el veritable detonant de la creació del PPCD); i com no tots els atletes de ja cert nivell, que al no haver-hi club a la ciutat competien sota les sigles del CN Reus Ploms a Reus.

Per tant, aquesta primera reflexió, per posar en valor la intuïció i la decisió de persones molt diferents, per crear i tirar endavant un ens , el PPCD, que en els seus anys d’història, fins a la seva conversió primer en Club Atletisme Vilanova, i després en Club Esportiu Vilanova, i avui repartits en nombrosos clubs vilanovins, va complir i una importantíssima missió de divulgació i impuls de l’atletisme a Vilanova, la formació de tècnics i tècniques, l’educació en els valors de l’esport, la integració social, la formació de persones, dels valors de la igualtat de gènere i de classe, etc etc; tot això sense oblidar tampoc, la tasca per assolir noves infraestructures com les pistes d’atletisme, que avui porten l’encertat nom de Carme Sugrañes.

En segon lloc, el paper que el PPCD i l’atletisme ha representat per a la ciutat, com a nexe d’unió amb els altres esports, a partir dels propis atletes o tècnics i tècniques que participaven en altres clubs i disciplines, amb el treballs dels tècnics a les escoles de primària de la ciutat, abans dels mestres especialistes, o com a element de projecció exterior, amb la celebració a casa nostra de campionats i probes de categoria estatal i internacional, de cross, marxa o pista.

I encara una altra curiositat per a reflexionar, amb l’arribada de la democràcia, i la constitució dels nous ajuntaments escollits per la ciutadania, quasi tots els regidors i regidores d’esports han estat persones provinents del mon de l’atletisme. Els Criado, Toledano, Escuer, Figueras, Albà..... L’atletisme i l’esport és i ha estat sempre una de les millors escoles de política que hi pot haver. Els atletes sabem que es  l’esforç, el sacrifici, el treball en equip, la preparació per assolir les fites, la planificació del treball, el saber passar el relleu, el saltar obstacles, el llençar... i tot fer-ho més ràpid, més alt i més lluny.....

En resum, que farem bé en no oblidar la història del PPCD, en posar-la en valor , i aprendre d’aquest passat tan ric, per a millorar el nostre present i el nostre futur.

Felicitats PPCD i felicitats a totes les persones que el van fer possible.