Sobredosis de centralisme en la Vegueria

Veiem que la cosa no prosperava i un dia ves per on veiem que el nou delegat de la Generalitat al Penedès recau ni més ni menys que en la figura de l’alcalde de Vilafranca del Penedès Pere Regull, un polític que no conec personalment però per normes electorals és l’actual alcalde de Vilafranca del Penedès. Una mica el cap i casal de la Vegueria del Penedès que comença una mica més amunt del Vendrell i acaba una mica més enllà de l’Alt Penedès.

Evidentment alguns polítics de Vilanova també reclamen la capitalitat d’aquest nova divisió territorial catalana per ells. Estan en la seva lògica.

En aquest repartiment del pastís com sempre ha passat, el Vendrell que està al mig de tot arreu i no acaba d’estar mai enlloc. En aquest tema tampoc ni té poder ni ha perdut el temps en reclamar aquest capitalitat. Pel que fa al Garraf és una comarca que té els suficients recursos per viure a banda del Penedès i tenir la seva pròpia política potser a vegades més vinculada amb el Bages que no pas amb Vilafranca del Penedès.

Crec que per un repartiment mínimament equilibrat d’aquests càrrecs  institucionals perquè s’ha de veure les competències reals que tenen.  Fa 100 anys tenien un significat, però avui en dia ha perdut molt de la seva utilitat real aquests càrrecs haurien de quedar més ben repartits en el territori. No és gaire normal que el president de la pubilla del Penedès sigui el seu delegat, perquè més aptes o menys inspirats només a l’Alt Penedès hi ha altres 26 pobles amb els seus polítics que segurament molt contents estarien d’ocupar aquest càrrec.

Ja no dic res del Garraf o del Baix Penedès que també tenen els seus polítics. Si apurem la cosa jo crec que dins l’Ajuntament de la capital de l’Alt Penedès hi ha 20 polítics més per ocupar aquesta responsabilitat. Potser a algun no els hagués fet gaire gràcia perquè estan per altres divisions, però segurament la majoria del consistori també ho haguessin agafat amb il·lusió i alegria.

Potser al final hem de ser realistes i hem de pensar que l’elecció d’aquests càrrecs només respon a criteris polítics per ocupar més espais en els mitjans de comunicació i sigui una plataforma per revalidar el poder en les ciutats més grans. Una política similar la practiquen al Vendrell amb el consell comarcal que només tenen presidents de les dues localitats que menyss el necessiten com són El Vendrell i Calafell, encara que actualment no coincideix amb l’alcalde de la capital de la comarca. Alguna cosa hem avançat en aquest llarg camí.

Ara estem en aquest llarg camí que és el “Procés” i si mai arriba que Catalunya és independent que encara sembla ser que costarà una mica, el següent pas es trencar el centralisme  de Barcelona i tot seguit el de les comarques sobres el pobles petits. Després de desvincular Barcelona de Madrid, toca les capitals de comarca de la Ciutat Comtal i tot seguit els pobles de la seva capital de comarca.

Hi ha alguns municipis com la Bisbal del Penedès que sembla ser que han fet una feina exemplar en el seu territori posant en funcionament una nova manera d’entendre el municipi i sempre estarà en segon terme perquè ves per on no és capital de comarca. Altres com el Vendrell que fa més mig segle que es dedica al copiar i enganxar té alguns privilegis que no es mereix com podria ser Calafell que la veritat que molts cops actua com a autèntica capital de comarca davant la immobilitat del Vendrell.

Aquests són petits detalls que s’haurien de tenir en compte i més en aquest camí cap a la llibertat d’un poble perquè quan veus aquestes practiques dels qui han de ser els nostres garants i salvadors potser val més que engeguem un altre camí perquè ben aviat tornarem a tenir el mateix problema actual però a petita escala.

Potser la solució és la que ja han practicat alguns polítics de dins del Baix Penedès que s’han presentat al Vendrell. Només per això ja tenen mitja carrera feta davant els seus rivals que estan en pobles que no són capitals de comarca. Potser aquesta és la solució més practica, però aquest centralisme obsolet no beneficia a ningú.