La casa de la frontera

Les fronteres, les ratlles frontereres són un terreny propici per l’especulació literària, per expressar la màgia que pot tenir una línia imaginària o artificial traçada per raons molt diverses, des de la pura casualitat fins a un tractat de pau pot determinar-la. Aquest espai difús, que són -o poden ser- límit de moltes coses, són espais vius, que tenen una història, que tenen mil vivències lligades a la gent que hi habita, que ocupa espais d’intersecció, espais que han viscut moltes històries i també espais on han viscut les persones amb tots els aspectes que conformen bona part de la història.

La Història és el que mou la novel·la La Casa de la Frontera guanyadora del Premi Sant Joan, una novel·la que ressegueix la història de la família que va viure en aquets espai fronterer entre Catalunya (o Espanya si es vol) i França, entre Puigcerdà i La Guingueta d’Ix.

Rafael Vallbona (Barcelona 1960). Escriptor i periodista. Autor de més de cinquanta llibres de tota mena entre novel·les, no ficció, poemaris i llibres de viatges; alguns dels quals han estat traduïts, i altres han estat premiats amb l'Amat Piniella i el Néstor Luján de novel·la històrica, l'Ernest Udina de periodisme, el Columna jove i el Ramon Muntaner de novel·la juvenil, el Ferran Canyameres de novel·la negra, el Cadaqués a Rosa Leveroni o els Jocs Florals de Barcelona de poesia, entre d'altres.

Col·laborador habitual a premsa, ràdio i televisió Dels guions emesos per televisió, destaquen Especial Núria Feliu (1989) i Puçastoc (1989-1990), és també professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna, premi de novel·la eròtica La piga, va obtenir en 1997 el premi Columna Jove, en 1998 el de poesia Mengis i Maduell, el premi Amat-Piniella de novel·la històrica de l'any 2000 el Premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil 2001. Col·labora en El Mundo i El Punt, entre altres mitjans de comunicació, i és professor en la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. 

La casa de la frontera és una casa tangible, coneguda, és un establiment situat al barri de la duana de Puigcerdà, just  al bell mig de la ratlla amb França, la ratlla que durant anys ha separat d’una manera artificial  les comunitats de la Cerdanya però que en realitat separava dos estats i això té un significat important sobretot en la història i en temps de conflicte que han sigut forces. La història arranca a l’any 1882, quan dos cerdans la van comprar per instal·lar-hi un hostal que pertany a la família Grau.

El dia de la jubilació, quan l’hostal deixarà de fer la seva funció i  mentre apaga per darrera vegada les neveres i els llums de la botiga la Carme repassa la vida de la seva família –des dels rebesavis fins els fills- i recorda sense nostàlgies la història d’aquesta casa fronterera quan tot s’ha acabat i al tancar l’hostal es tanca també tota una vida, tot un record i tota una història. L’hostal i els qui el portaven deixen el protagonisme a altres que hauran de viure la seva vida i també adequar als temps les seves iniciatives.

L’hostal ha estat un lloc de pas,un lloc on s’hi han encreuat molts destins, dels que cerquen aventura, fins els perseguits i d’aquells que cerquen l’exili a una i altra banda per preservar la seva pròpia vida i tot això enmig d’un paisatge imponent, que ha estat testimoni d’alguns dels episodis més rellevants de la història del país que han transformat la Cerdanya i evidentment també Catalunya des de finals del segle XIX fins ara, des de l'última guerra Carlina, la setmana tràgica viscuda a una certa distància fins a la Guerra Civil amb episodis rellevants i la sortida pels passos de molta gent que fugia de la repressió, la misèria de la postguerra, la segona guerra mundial i la sortida, ara des de França, de molts perseguits pels nazis. El naixement i el creixement del turisme, el revulsiu que va representar la perforació del túnel del Cadí. Amb una reconstrucció històrica molt ben travada i estructurada, anant i venint en els temps, fent els flash-backs parlant del present i el passat, i jugant també de manera excel·lent amb una doble perspectiva de realitat i ficció, Rafael Vallbona ha plasmat en el llibre una visió àmplia del segle XX des d’un indret concret, en una ratlla de frontera, dels que hi viuen i de les seves emocions i posicionaments sobre els que va succeint a cada instant.

L’autor diu que hi ha cases que “‘trien qui les habita, els atorguen una experiència humana diferent i una percepció de la vida i la mort que els fan ser d’aquella mateixa matèria fabulosa, heroica i imaginada de què neixen els somnis” I això és el que creiem li va passar amb l’autor es va sentir cridat per la casa i en va escriure la seva història.

A partir d’una casualitat Rafael Vallbona es troba amb la casa i coneix als qui l’habiten en aquell moment Miquel i Josep Bort Grau. Així va ser com va entrar en contacte amb aquella família presidida aleshores per l’avi Ricard, de noranta-cinc anys, la seva filla Carme, l’ànima de la casa, en Josep, el seu home, i els fills, entaulada la conversa l’avi fa esmenta d’uns senyors bascos i també a fets que havien succeït. L’autor picat per la curiositat comença a fer investigacions i recerca de documentació, a xerrades intenses amb l’avi que dóna pas a una novel·la molt interessant. El seguiment d’una família que obre el pas al seguiment de la història d’un indret i d’un país, amb les corresponents interseccions i repercussions dels fets.

Al final del llibre el mateix autor dóna la clau del llibre i ho fa amb paraules carregades d’admiració: “Només en indrets com aquest l’experiència humana supera el vertigen de la por, perquè aquí el temps no passa, i la immortalitat és al fons del got. És aquesta la modesta aportació que han ofert al món, durant cent trenta anys, les cinc generacions de la casa de la frontera.”

Molt interessant i d’agradable lectura.

La casa de la frontera
Rafael Vallbona
Premi Sant Joan 2017
Col·lecció el Balanci 779
Edicions 62
Barcelona, 2017