La D.O. segueix encotillada

Durant els darrers anys, i especialment en aquest 2018, han sonat totes les alarmes en el sector del cava per que es plantegés una renovació a fons de la manera d’enfocar aquest producte, però a l’hora de la veritat sembla que els responsables no es donin per al·ludits i segueixen posant al davant del Consell al responsable d’una de les grans empreses que han hagut de reduir volum i vendre’s a una multinacional (que controlarà l’empresa i a aquest President).  Un sector que segur que ens permet a tots opinar de com funciona, ja que el prestigi i la imatge del Penedès hi van lligats i la planificació del territori els té molt en compte.

Pels que no estem dins el sector és incomprensible que l’elecció del President del Consell hagi anat d’aquesta manera. A hores d’ara, si no passa res imprevisible, l’esperança de que les coses es redrecin passa per aquelles empreses del sector que s’han agrupat al marge (encara que sigui des de dins) del Consell Regulador, com CORPINNAT o CLÀSSIC PENEDÈS (aquests dins la D.O. Penedès).

Però el que és segur és que la tècnica de grans quantitats (incloses les marques blanques) a preus barats no té futur (ho reconeixen els mateixos responsables de les grans empreses que ho han fet) i que cal deixar la marca blanca i l’estratègia low cost, cal que el pagès tingui un paper clau en el procés i amb una remuneració adequada i cal definir el territori com a referent d’identitat i sostenibilitat;  i tot això deixar-ho ben clar a les etiquetes. És aquesta la proposta del nou President?  Cal saber-ho per que hi va lligada la planificació territorial i viària del Penedès.