Quan l’estaca està corcada, només ens cal seguir estirant

Tornem en un 11 de setembre marcat per la voluntat majoritària d’esdevenir una República Catalana capdavantera en un segle XXI on els grans imperis del passat trontollen. Aquest últim any ha estat marcat pel referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre i els seus efectes posteriors. Tenim un estat que no reconeix el dret a l’autodeterminació, que empresona als que defensen el dret a vot i que suspèn lleis a favor de la justícia social aprovades al Parlament de Catalunya. Una radiografia d’una estaca que si seguim estirant per aquí i per allà caurà perquè ja està més que corcada.

Molts voldríem ser ja una República de ple dret com també volien els nostres avis i àvies que la defensaren amb les seves vides a la batalla de l’Ebre, al Front d’Aragó o que patiren la repressió en acabar la guerra. L’objectiu cal tenir-lo ben clar, és evident que si estirem tots ella caurà perquè  tal i com està molt de temps no pot durar. Cal ser conscients que cada cop més la democràcia, la justícia i l’autoritarisme de l’estat espanyol està més en dubte. Va perdent credibilitat internacional i això es tradueix en un increment d’interlocutors directes vers Catalunya. Mai havíem tingut tants interlocutors directes com tenim ara.

La internacionalització del conflicte cada cop posa més entre les cordes a un estat i a una justícia espanyola que no s’aguanten per enlloc. Els cops de porta de les justícies europees són batzegades que fan trontollar una estaca que s’ha mantingut ferma al mateix lloc durant masses anys.  Els presos i les preses polítics són la mostra que evidencia la vergonya de la democràcia espanyola i els nostres companys i companyes exiliades són la nostra veu directe a les institucions europees, a l’Organització de la Nacions Unides i a altres organismes internacionals que cada cop tenen menys motius per mirar cap a una altra banda i que, un dia o un altre, hauran de posicionar-se.

La perseverança és la nostra victòria. El nostre és un moviment pacífic i democràtic que reivindica el nostre dret a decidir el nostre propi futur, la legitimitat dels resultats del referèndum del passat l’1 d’octubre i l’inici d’un procés constituent que basteixi la República des dels valors de la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Les provocacions no ens poden fer tòrcer i desviar-nos del nostre objectiu. La nostra força convé que sigui sent la perseverança en estirar per allà i per aquí –cadascú des del seu cantó- per fer caure l’estaca corcada. És obvi que la República, més tard o més d’hora, arribarà. Que aquest 11 de setembre ens encoratgi doncs, a seguir estirant en pro de la llibertat.

Bona diada a tots i a totes!