Els petons tot l’any són bons

Ens hem malacostumat a "parir" dates rares per a recuperar valors i/o fites que haurien de ser «inoblidables»: dia sense cotxes, de la música, de la pau, del llibre, de la fibromiàlgia, de l’aigua, dels difunts, del càncer, del Parkinson... i els que em deixo. Cada lector pot afegir-hi altres temes que ens fan la vida més agradable i planera. Al bell mig d'aquest estol, un acte tan senzill i insuls com el petó entenc hauria de prendre la màxima expressió. Quan la vida es fa de petits detalls, per què ja val el seu pes en or. Em costa molt d'entendre.

Vet ací que el 13 d'abril està declarat com a «Dia Mundial del Petó». Suposo que així es pretén recordar a tothom el simple plaer que s’amaga al seu nucli. En un entorn tan convuls, cal reivindicar-lo més que mai. Arreu és el llenguatge universal i primerenc de l’amor. Tothom l'entén. Estreny cercles, referma lligams entre gent que s'estima, apropa amistats allunyades per causes absurdes. Fins i tot, més enllà del grup familiar immediat. La tria de la data la trobem a Tailàndia, fa 14 anys. Fou aleshores, en un concurs, quan una parella va establir el rècord mundial d'un bes en més de 46 hores.

És evident que no fas un petó al primer passavolant. Primer de tot, ha d’haver-hi un bri de connexió físic, emocional i de feeling amb l’altra persona. En aquell punt, diuen que el batec del cor s’accelera i la pressió sanguínia minva. Tot es fa més fluent i l'organisme agraeix una més gran recepció d’oxigen, alhora que les hormones endorfines ens aporten una visió més proactiva i empàtica davant la vida. El ritme trepidant de la societat actual comporta uns nivells d’estrès i ansietat que no poden ser bons de cap de les maneres. El petó funciona com a lífting o com a massatge. La pell s’estira, els músculs facials s’estimulen i les arrugues s’amaguen.

El Dalai Lama deia que «un bon cor és la millor religió». Bona falta li fa -a la societat actual- tenir clar aquest concepte. Si, per aconseguir-ho, tirem de petons, abraçades, somriures, esperit obert/rialler i bon grau de projecció amb el proïsme, la vida canviarà de color. Per tant, ens hem de convèncer de l’excel·lència i importància d’un gest tan fàcil com aquest.