Dones científiques a la segona república

L’extensió de l’ensenyament a tots els racons de l’ estat, va elevar el nivell cultural de la població i va possibilitar més incorporacions a la vida científica. Uns anys abans, l’any 1907, ja s’havia constituït la Junta per a l’Ampliació d’Estudis i Recerques Científiques (JAE), dins la Institució Lliure d’Ensenyament, fundada el 1876 per tal de incentivar la recerca i l’educació en les diverses branques científiques. Va ser presidida per Santiago Ramón y Cajal des de la seva fundació fins a la seva mort el 1934.

Durant tota la segona República, la JAE va ser recolzada i va continuar la seva tasca en el desenvolupament de l’activitat científica estatal amb un seguit d’iniciatives com ara els intercanvis de professorat i alumnat i l’establiment de beques per poder estudiar a l’estranger.

Un bon exemple és la celebració del IX Congrés de la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada a Madrid del 5 a l’11 d’abril de 1934, que va ser el primer gran esdeveniment internacional de química després de la I Guerra Mundial i que es va considerar un gran èxit.

Després de la derrota republicana l’any 1939, la JAE es va desmantellar; uns anys després el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) n’és un hereu.

Però no podem parlar de la Ciència a la II República sense parlar de la gran aportació que van realitzar-hi les dones. En aquest aspecte van tenir també una gran importància els canvis en matèria legislativa, que va fer la república, canvis que atorgaven a les dones plena capacitat com a ciutadanes de dret.

Elles també es van beneficiar de totes les reformes republicanes, dels programes de la JAE, on,  en els anys republicans, 36 dones hi estaven exercint com a científiques d’alt nivell, constituint la llavor de la presència femenina a la ciència de l’ estat.

El llibre «Pioneres espanyoles de les ciències. Les dones de l’Institut Nacional de Física i Química», de Carmen Magallón Portolés, de l’any 1999, en parla de totes elles.

En citaré algunes:

Un nom preeminent és el de Dorotea Barnés González (1904-2003).

El 1929 es va llicenciar en Ciències Químiques amb premi extraordinari i va ser becada per la Junta per a Ampliació d’Estudis a l’Smith College de Massachusetts. El 1931 va tornar a Espanya i va aconseguir un lloc d’investigadora a l’Institut Nacional de Física i Química de Madrid, a la Secció d’Espectroscòpia, des d’on la van enviar el 1932 a Graz (Àustria). Als tres mesos va tornar a Espanya i va publicar el primer estudi en espanyol sobre la tècnica Raman. El 1933 va aconseguir la càtedra de Física i Química de l’Institut Lope de Vega de Madrid, fins a l’inici de la Guerra Civil, quan es va exiliar a França. El 1940 retorna a Espanya , i en el marc de la depuració franquista del magisteri espanyol, la van inhabilitar per a l’ensenyament. No va poder tornar a les aules ni als laboratoris.

Les seves germanes bessones Adela (1908-2011) també química  i Petra (1908-1992),  farmacèutica, van ser també excel·lents científiques; totes 3 eren filles de Dorotea González i de Francisco Barnés Salines, el ministre d’Instrucció Pública i Belles Arts que va reformar l’ensenyament primari i secundari fent-lo completament laic. Acabada la Guerra  van haver d’exiliar-se a Mèxic on elles sí van poder exercir com a científiques.

La filla de la Petra, Adela Giral Barnés, va recollir, juntament amb Trinidad Martínez Tarragó i María Teresa Márquez  les vides de les seves familiars en «Fruits de l’exili», publicada per la Universidad Autonóma Metropolitana l’ any 2010.

Algunes de les dones pioneres de la ciència, de l’equip de la Dorotea  Barnés van ser:

Rosa Bernis Madrazo (1909-1999), Física

Pilar de Madariaga Rojo (1903-1995), Química

Maria del Carmen Martínez Sancho (1901-1995), Matemàtica

Maria Pilar Martínez Sancho (1907-2005), Física

María Paz García del Valle (1908-1959), Química

Josefa González Aguado (1907-1955), Farmacèutica i Química

Altres dones científiques de l'època republicana van ser:

Jenara Vicenta Arnal Yarza (1902-1960), Química. D’origen familiar més humil, òrfena des de jove, va estudiar magisteri , va treballar com a mestra i a més va obtenir una llicenciatura i un doctorat en Química a la Universitat de Saragossa, essent la primera doctora en Química de tot l’estat. També va obtenir dues beques de la JAE per continuar la seva carrera investigadora en altres universitats fora del país.

Sara Borrell Ruiz (1917-1999), Farmacèutica i Bioquímica, que va dirigir la secció d’esteroides de l’Institut Gregorio Marañón del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i va treballar en la Fundació Worcester de Massachusetts a l’ equip dels inventors de la píndola anticonceptiva. També treballà a la Unitat d’Investigació d’Endocrinologia Clínica d’Edimburg.

Felisa Martín Bravo (1898-1979),  es considera la primera dona meteoròloga del país. Va estudiar Física,  però la seva gran passió era la meteorologia, i es va preparar les oposicions per al Cuerpo Estatal de Meteorólogos.  Va començar el 1929 i quan, amb la Guerra Civil, la Agencia Estatal de Meteorologia es va partir en dos, ella continuà al costat republicà fins que l’ any 1939 va patir un expediente de depuració que va superar i va seguir treballant com a meteoròloga fins els anys 60.

Jimena Quirós Fernández Tello (1899-1983) va estudiar física, i es va especialitzar en l’estudi de l oceà, des de la física dels corrents marins fins a la biologia de alguns mol·luscos. Es considera la primera oceanògrafa espanyola, amb plaça a l’Institut Espanyol de Oceanografia, obtinguda per oposició als 22 anys, va ser la primera dona en embarcar en una missió oceanogràfica, i la primera dona espanyola en signar un treball científic sobre oceanografia. Tenia un gran compromís social i polític, i gran defensora del feminisme. Presidí el comitè femení del Partido Republicano Radical Socialista abans que les dones obtinguessin el dret a votar.

D'esquerra a dreta: Maria Teresa Toral Peñaranda, Piedad de la Cierva Viudes.  María Antònia Zorraquino Zorraquino i Angela García de la Puerta

Angela García de la Puerta (1903-1992) primera catedràtica de Física i Química de l’estat a educació secundària.

Maria Vilà Clé (1916-2011), Matemàtica.

Dolores Álvarez Castrillón (1916-2015), Física

Maria Teresa Toral Peñaranda (1911-1994), Química i Farmacèutica

María Antònia Zorraquino Zorraquino (1904-1993)  investigadora en bioquímica

Piedad de la Cierva Viudes (1913-2007) Química, única dona a la Facultat de Ciències, de la universitat de Múrcia

És important també destacar la presència de un nombre relativament elevat de dones que van treballar a l’antropologia biològica en un moment de transició entre la ciència republicana i el franquisme. Unes investigadores que van fer estudis superiors i doctorat en el període republicà. Alguns exemples:

Margarita Comas Camps (1892-1972), Biòloga

Julia Morros Sardá (1902-1983), Mestra i Antropòloga.

María Alegría Fernández Cabeza (1909- 1965), metgessa, pediatra, única dona de la seva promoció.

Un altre llibre les destaca: «Mujeres y ciencia en España : antropólogas entre la Segunda República y el franquismo» de Carmen Ortiz García, 2023.

Totes elles, i moltes altres, tenen unes biografies dignes de ser reconegudes i recordades.

Neus Benavent i Vallès. Biòloga
Associació Garraf per la República