Permagel

Al final del llibre, en la plana on s’explicita on es va imprimir el llibre hi diu també que Permagel és la primera part d’una trilogia que seguirà amb Boulder i Mamut, Si aquestes seqüeles tenen la mateixa sensibilitat i bon fer literari de Permagel entenem perfectament l’enorme èxit que ha tingut aquesta primera novel·la d’Eva Baltasar que ha sacsejat el panorama literari, per l’estil, la cruesa d’alguns aspectes però també la bellesa de la seva construcció.

Una altra nota del final del llibre un vers de Blai Bonet: “A mi, el silenci em fa mal dins al boca, com si menjàs pa dur”. Aquesta no és una narració de silencis, al contrari, és una confessió en tota regla de vivències, sensacions, sentiments, temors i tabús que la protagonista fa en diversos fragments de record de moments de la seva vida.

Eva Baltasar Sardà (Barcelona, 1978). És escriptora i poeta. Ha publicat els poemaris Laia (Premi Miquel de Palol 2008), Atàviques feres (Premi Ramon Comas i Maduell 2008), Reclam (Premi Les Talúries 2010) i, en aquesta mateixa editorial, Dotze treballs (Premi Benet Ribas 2010), Medi aquàtic (Premi Màrius Torres 2010) i Poemes d'una embarassada (Premi Jordi Pàmias 2011).

S’anomena permagel a aquella part de la terra que no es desglaça mai, que sempre està protegida per una capa de gel i és la mateixa capa amb que sembla que es protegeix la protagonista d'aquest llibre. És una manera clara com aquest mena de protecció ajuda la protagonista a preservar una certa intimitat, aquells aspectes que es volen preservar de la pròpia personalitat. Una protagonista que vinculada a diversos móns també veu com aquest permagel a  voltes s’esquerda i queden al descobert moltes realitats.

La narració es va recreant amb les diverses facetes de la protagonista, des de les seves feines a les seves dèries, des de la relació familiar fins a les seves relacions amoroses. La posició de la protagonista davant el món exterior i allò que des d’aquest món semblen amenaces es posen de manifest i les reaccions de que generen també en la protagonista són objecte de la narració i del desenvolupament de la trama del llibre.

És un llibre extremadament carregat de sensibilitat i també molt personal. Els llibres són sempre molt personals respecte als autors però en aquest cas hi ha tot un seguit d’elements de la vida i vivències de la protagonista que es posen de manifest i que li dóna un caràcter de reflexió a l’entorn de la mateixa vida i el sentit de viure.

La protagonista té tendències suïcides i en forces ocasions ens parla de la seva voluntat de treure’s la vida, de suïcidar-se i fins i tot analitza les diverses possibilitats que per alguna o altra raó va rebutjant però alhora ens presenta una dona que va fent aflorar i explicar els detalls íntims que s’amaguen al seu cor, al seu cap i també al seu cos i als seus desitjos i tots aquest elements són forces vegades molt forts i que l’ajuden a passar d’un moment de voluntat suïcida a un altre. L’autora ens presenta a la protagonista  en capítols de divers extensió n’hi ha de totes mides: des del més llarg, amb divers pàgines fis el més curt que consta d’una sola línia.

En tota la narració hi planegen les reflexions que va fent la protagonista sobre la seva vida i els sentiments que té respecte a la família, als pares, a la germana, als seus amors i va intentant que les reflexions ajudin a fer un entrellat de sensacions i sentiments que es van barrejant en la vida de la protagonista.

La novel·la està plantejada com un mena de monòleg que la protagonista va fent i repassant moments importants de la seva vida. Té un llenguatge a voltes poètics fruit de la capacitat de l’autora i del domini el llenguatge.

La protagonista és una dona relativament jove però amb força experiència viscuda, és  llicenciada en Història de l’Art amb fonts d’ingressos molt ocasionals, com un treball d’“au pair” a Escòcia, que gaudeix del sexe i la lectura de biografies i filosofia, i que reflexiona sobre la seva vida, que intenta comprendre i no ho aconsegueix sempre però intentant sobreviure a les contradiccions que ens porta la mateixa vida. La novel·la s’enfoca cap un imaginari femení les relacions amb la mare i la germana i amb les seves amants, els dubtes que li genera la seva condició laboral i les relacions amb la família, el fruir de la seva condició de lesbiana sense embuts i reivindicar-ho davant els dubtes o el desconeixement de la família de la seva condició de lesbiana.

El llibre ha obtingut un notable èxit, el tractament del llenguatge, la sinceritat de la protagonista en plantejar la seva vida i la seva voluntat al·licients que l’allunyin ni que sigui momentàniament del suïcida conforma tot un relat que atrapa i també ho fa per la honestedat del plantejament que es fa de la vida la pròpia protagonista.

És un llibre que no deixa indiferent, al contrari, ajuda a fer la pròpia reflexió sobre els sentiments i la vida per comparació amb les de la protagonista.

També ens aporta la reclamació d’espai de solitud per poder trobar-se a un mateix, en mig del batibull de les ciutats, les feines i altres circumstàncies es reclama la possibilitat de que la solitud ajudi a  resituar-nos personalment.

Exquisida i molt interessant.

Permagel
Eva Baltasar
Club dels novel·listes Volum LXX
Club Editor
Barcelona, març 2018