La ciudad de la mentira

Hi ha ciutats que en determinades situacions històriques es converteixen en el llombrígol del món. Aquets és el cas de la ciutat nord africana de Tànger durant el període previ a la guerra mundial i durant el conflicte. Una ciutat en la que conviuen diverses administracions i conviuen també una amplia diversitat de nacionalitats, religions i creences. És una ciutat oberta, acollidora i refugi de moltes persones que han hagut de marxar dels conflictes que viu Europa, des de refugiats de la guerra civil espanyola fins a jueus que comencen a intuir el drama que es viurà a Alemanya.

Tànger doncs una ciutat cosmopolita i alhora plena d’intrigues, de conspiracions, de batalles soterrades entre els diplomàcies dels països enfrontats més enllà del perímetres de la ciutat.

En aquest ambient es desenvolupa l‘acció de la novel·la, La ciudad de la mentira, perquè més enllà de la veritat hi ha un seguit de mentides que també hauran de jugar un paper transcendental en els moments cabdals de la història. La novel·la va quedar finalista de Premi Nadal d l’any 2015 

Iñaki Martínez és autor d'una novel·la publicada en 2013 en l’editorial Hiria de títol "Arresti" en la qual tracta l'extorsió soferta pels empresaris bascos. En 1991 va ser primer premi del Certamen de Relats curts del Col·legi d'Advocats de Bizkaia.

L'escriptor basc ha exercit l'advocacia a Bilbao des de 1990. Ha estat Cònsol Honorari de Panamà al País Basc des de 2004 a 2009 i delegat del Govern basc per a Colòmbia, Veneçuela, Equador i Amèrica Central entre 2009 i 2013. Actualment resideix a cavall entre Bilbao i Panamà.

L’autor defineix Tànger com una ciutat fascinant. I la novel·la també es situa en una època fascinant des del punt de vist històric i també de possibilitats narratives literàries.

Amor, espionatge, vides creuades, conspiracions, batalles entre els serveis secrets dels estats enfrontats i tot això en una ciutat que acull a molta gent sense cap mena de discriminació malgrat tot plegat, el món, estigui a punt d’esclatar.  

És també una novel·la coral, els seus personatges centrals són diversos, cadascú amb la seva història i la seva motxilla a l’espatlla, el fet de que coincideixin a la ciutat tots aquest personatges dóna molt material i situacions que ajuden i molt per narrar els fets.

Ens trobem a Stanley Mortimer, secretariat del Consol dels EEUU sobre el que bascula bona part de la relació dels altres personatges és un diplomàtic amb una experiència acumulada ben notable. Ha estat en molts països i intenta aplicar la seva experiència a les situacions més complexes. Ha fet una carrera llarga, ha tingut responsabilitats a la Espanya republicana amb qui compartia els valors de la llibertat i la fraternitat.

Clifford Grant és el cònsol dels EEUU a la ciutat de Tànger en un moment en que els equilibris polítics i diplomàtics són obligats per mantenir un cert clima d’estabilitat a la ciutat que estava sota el control internacional. El cònsol organitza una recepció per celebrar el 4 de Juliol, Festa nacional dels EEUU i reuneix a l’ambaixada a tot un seguit de personatges influents a la ciutat. El consol espanyol un militar franquista que intenta influir des de la seva posició de vencedor de la guerra, els representants alemanys que tenen estreta relació amb els espanyols i més en moments en que el flux de refugiats jueus comença a ser important a la ciutat. Els alemanys intenten recuperar els bens i suposats tresors que aquest jueus han tret d’ Alemanya. Però també l’església catòlica hi té un paper preponderant a la societat tangerina. El bisbe Claudio Olmedo un representant de l’església però amb idees i opinions pròpies de la situació política i el paper de neutralitat que han de jugar, amb ell hi va un jove sacerdot, un basc, Martín Ugarte que va ser acollit per un oncle capellà en quedar orfe i va seguir estudis eclesiàstics i ara exerceix el seu magisteri pastoral a Tànger. Completen els convidats un seguit de personatges, des dels representants del rei de Marroc fins a comerciants jueus tots amb una aparent concòrdia. Al final de la festa arriba a la festa la Joan Alison una jove periodista de Boston que arriba a la ciutat per intentar oblidar el dolor per la mort del seu marit. Alisón sembla que vol escriure un llibre de reportatges i acudeix a l’ambaixada per recollir informació. L’escriptora acabarà essent coguionista de l’obra de teatre que va inspirar la mítica pel·lícula Casablanca.

L’arribada de la jove aixeca expectació sobretot quan Mortimer la recluta com a informadora per la intel·ligència americana. La jove estableix relació amb Martín Ugarte que li fa de cicerone de la ciutat però alhora neix entre ambdós una corrent d‘atracció que posa al capellà en situació de reconsiderar la seva vocació.

La situació de la guerra mundial es va complicant i la de la ciutat també, el joc d’espies, d’intents d’assassinats, de rebre i traspassar informacions sensibles i d’operacions especials per ajudar a les tropes aliades a desembarcar al Nord d’Àfrica són aspectes que es van lligant amb les relacions entre els protagonistes.

És una història d’espionatge amb elements de relació humana, ben escrita i amb un manteniment de l’interès narratiu i la tensió de les accions que es van desenvolupant.

Retrat d’una ciutat cosmopolita on han conviscut al llarg de la història pacíficament les religions, les creences i les cultures donant un àmbit de relació floreixent.

Personatges intensos que donen el bo i el millor de si mateixos per la causa de la llibertat col·lectiva.

Lectura  molt entretinguda i de bona qualitat literària.

La ciudad de la mentira
Iñaki Martínez.
Col·lecció Àncora y Delfín. Nº 1368
Ediciones Destino
Barcelona, maig 2016