Regeneració de la Talaia: ineludible compromís amb el nostre patrimoni natural

Pocs cops vaig veure plorar al meu pare, possiblement el primer, fou mirant la Talaia. Jo era petita, no sabria dir l’any , ell mirava la carena amb el rostre trist, i de cop, una llàgrima li va venir als ulls. No entenia aquella reacció i li vaig demanar el motiu, era la visió de la carena de la Talaia tota negra, encara fumejant,  després d’un foc brutal.

Al juny de 2012, el papa ja ens havia deixat, novament un incendi, iniciat des de diferents fronts, cremà bona part del Parc Natural del Foix. El foc, originat a dos punts relativament propers de la carretera del Pantà, al terme de Castellet i la Gornal, començà cremant la Talaia i va anar avançant progressivament cap a l'est, empès pel vent de Ponent. La hipòtesi inicial, finalment corroborada, en relació al seu origen, és que fou intencionat. Segons informà el Cos d’Agents Rurals, el foc hauria cremat una superfície de més de  600 hectàrees i hauria afectat l’Espai d’Interès Natural (EIN) del Sistema Litoral Central i els parcs del Foix i del Garraf, concretament espais que pertanyen majoritàriament als termes municipals de Castellet i la Gornal i de Vilanova i la Geltrú.

Aquell foc terrible,  va tenir  greus conseqüències ecològiques, l’incendi es va endur el que havia quedat del bosc, aquell bosc on tants vilanovins ens hem iniciat en l'excursionisme o en la bici de muntanya: la pujada de les Mesquites, cap el Balcó, la Talaia, tota la Serra que va fins la zona de la Casa Alta i que baixa fins a la carretera del Pantà, per citar-ne alguns punts concrets. Allà on el papa em va ensenyar a estimar Vilanova.

Inicialment, hi havia un cert optimisme en quant a la recuperació del desastre ambiental, la flora autòctona mediterrània està composada per especies especialment resistents al foc , i la majoria d’experts consideraven que en 10 anys, en una dècada, la zona estaria recuperada de forma natural , i les espècies de pins que haguessin crescut tindrien assegurada la seva continuïtat reproductiva.

Malauradament, tot indica que la regeneració natural no ha funcionat suficientment. El motiu molt probablement són els successius incendis que han anat fent que el parc natural del Foix i concretament la zona de la Talaia,  quedi molt malmesa. Les pluges posteriors han fet perdre terreny  i la manca de reforestació natural en certes zones sembla un fet evident 6 anys després, i que no tindrà remei sinó hi posem solucions al respecte.

Com a regidora de l’Ajuntament crec que és essencial liderar des de l’àmbit municipal el reconeixement de la riquesa i importància d’aquest patrimoni natural que tenim ben a prop i forma part essencial de la nostra ciutat i del seu territori. Cal assegurar el màxim compromís de les administracions responsables perquè segueixin protegint el territori natural que ens envolta. Espais cada cop més limitats que hem d’evitar que desapareguin i hem de mantenir en les millors condicions per les futures generacions.

Per tot l'esmentat anteriorment, aquest ple d’octubre, com a regidora a l’oposició, vaig proposar al Ple de l’Ajuntament que les autoritats competents, en aquest cas la Diputació de Barcelona, analitzin la situació de regeneració a data actual de la zona afectada per l’incendi, especialment de la Talaia, i la serralada de Bonaire, però també de tot l’àmbit del parc natural. I que segons es corrobori la seva necessitat, s’ executin quant abans les actuacions de  reforestació i/o d’altres mesures idònies perquè la recuperació d’aquell malaurat incendi, sigui total i efectiva, especialment de l’àrea afectada a Vilanova i la Geltrú, però també als altres municipis.

Vaig voler animar al govern municipal perquè segueixi fermament treballant per la conscienciació de l’ entorn natural, i sol·licitar que promogui activitats amb la ciutadania, especialment amb les escoles, que facin conèixer la riquesa i importància d’aquest patrimoni natural vilanoví, i que ajudin a protegir-lo i regenerar-lo.

Tots els grups i regidors vam donar-me recolzament a aquestes peticions, de manera que només falta esperar a que es tirin endavant amb la màxima velocitat i diligència.