El vas de plata

Exquisit llibre d’Antoni Marí. El llibre fa forces anys que va ser publicat però ara amb una nova reedició ha generat una nova actualització dels comentaris i de la publicitat sobre la seva extraordinària bellesa literària.

Segons diu El Catecisme de l’Església Catòlica les obres de misericòrdia són accions caritatives mitjançant les quals ajudem al proïsme en les seves necessitats corporals i espirituals  Instruir, aconsellar, consolar, confortar, són obres espirituals de misericòrdia, com també ho són perdonar i sofrir amb paciència. Les obres de misericòrdia corporals consisteixen especialment en donar de menjar al qui té fam, donar sostre al qui no en té, vestir al despullat, visitar els malalts i els presos, enterrar els morts.

N’hi ha catorze, i a partir d’aquí l’autor relata una novel·la extraordinària on cada una de les obres de misericòrdia dóna peu a un capítol i a la seva pràctica a l’entorn del protagonista i del seu entorn. Elements d’autobiografia compartida.

El llibre va obtenir el premi Ciutat de Barcelona i de la Crítica Serra d’Or a l’any 1992

Antoni Marí (Eivissa, 1944) és poeta, assagista i narrador. És Catedràtic de Teoria de l'Art de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Com a assagista ha centrat les seves recerques en l'estudi de les idees estètiques, literàries i musicals dels segles XVIII i XIX. Ha desenvolupat aquests temes en llibres com  Euforió, esperit i naturalesa del geni (1979), La voluntat expressiva (1988), Formes de l’ individualisme (1994) o La vida dels sentits (2004), entre altres.

La seva tasca creativa alterna narrativa i poesia. Com a poeta ha reunit la seva obra publicada fins llavors a Tríptic des Jondal (2003). La seva narrativa s'articula al voltant de la filosofia: El camí de Vincennes (1995), i de la  memòria:  El vas de plata (1991), Entspringen (2000) i Llibre d'absències (2012). 

Ha guanyat premis com el Crítica Serra d'Or en diverses ocasions, tant de narrativa com d'assaig; el Premi Nacional de Literatura, el Premi Ciutat de Barcelona, el Cavall Verd-Josep M. Llompart o el Prudenci Bertrana de novel·la, entre altres. És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La trama fonamental del llibre es basa en el sentiment de nostàlgia, que va imbuint i amarant  totes les escenes –la majoria d’elles breus i concises- que configuren cadascun dels capítols. Cada un dels capítols es podria llegir per separat, com a narracions independents ja que cada un d’ells relata un moment diferent de la infantesa i l'adolescència de Miquel, el protagonista i com es va relacionant amb el seu entorn. Cada moment suposa un pas  en la seva educació moral, en el seu creixement personal, en la fixació de referents i com l’evoluciona la relació amb els altres protagonistes secundaris però importants en la narració.

Sensacions i sentiments es barregen en el llibre. A través de les catorze obres de la misericòrdia es van relatant moments de la nostàlgica de les excursions dominicals que es feien amb el pare, paisatges, recordats, imatges reviscudes, les tribulacions que pateixen amb una sortida a la mar gens tranquil·la, la mort de la mare d’un amic, els viatges iniciàtics lluny de casa, la mort de l’àvia i tot els records familiars que li porta, els càstigs quan s’infligien les normes, o bé episodis divertits de les malifetes del infants i també de la primera joventut.

Tot plegat constitueix un magnífic retaule amb diversitat d’imatges que fan retrocedir la memòria i que ens ajuda també a tots plegats a rememorar la nostra pròpia història com un paral·lelisme amb la lectura de l‘obra narrativa. El record emocionant de moments de gran sensibilitat, l’amistat, les relacions respectuoses entre generacions posen de manifest un estil de viure la infantesa i el pas d’aquesta fins l’adolescència.

En l’epíleg final de llibre escrit per  August Rafanell es diu  El vas de plata ha esdevingut un clàssic que perdura en la memòria lectora i forma part del nostre propi aprenentatge del dolor i de l’amor. Magnífica definició i descripció del llibre.

El vas de plata va ser la seva primera obra de narrativa, escrita amb un estil molt senzill i entenedor però alhora d’un estil literari molt ben travat, la capacitat narrativa de l’autor ajuda a entendre en part com ha arribat a ser qui ara és a través de llegir el transcórrer per la seva infantesa i joventut amb acumulació d’experiències. I tot i que no és formalment una obra autobiogràfica, està clarament inspirada en el passat i les vivències del mateix autor. Quan vas llegint  les pàgines del llibre, es com si visquessis directament les coses que explica, que passen que es viuen i sempre tens la sensació que ha ocorregut de veritat El got de plata acaba esdevenint el recipient, que rep i acumula tot el que  ha après pel protagonista. Aquest és un d'aquests llibres dels que pots aprendre alguna cosa. Sobre nosaltres mateixos, ens ajuda fer un exercici d’introspecció fins i tot. I encara  et fa recordar a amics, a situacions semblants a els explicades, els primers amors, aquells viatges de joventut amb el cúmul d’aprenentatges, o la consciència de la mort..

Nostàlgia, sí però també un bon exercici de memòria i de recerca dels mons viscuts, els reals i els imaginaris.

Repetim, llibre exquisit.

El vas de plata
Antoni Marí
Col·lecció Ull de vidre 66
Tusquets Editors
Barcelona octubre 2017