Cómo ganamos el proceso y perdimos la República

El subtítol del llibre és molt eloqüent Una crónica de la crisi de Estado desde dentro y desde fuera. Certament el llibre és una magnífica crònica que ens porta a l’anàlisi de la situació a Catalunya des del començament de l’anomenat procés fins a la celebració del referèndum de l’1 d’octubre i els posteriors fets com la suposada proclamació de la República i la subsegüent resposta de l’estat amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i la imputació dels càrrecs del govern en una causa judicial.

Josep Martí és nascut a L'Ametlla de Mar en 1970. Periodista i dirigeix Forwards, una agència de comunicació amb seu a Barcelona. Es va llicenciar en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomat en Direcció general per la Universitat de Navarra – IESE Business School. Actualment és articulista d'El Periódico de Catalunya i participa regularment en programes d'opinió en diferents mitjans de comunicació. També ha exercit de professor de comunicació corporativa en la Facultat de Comunicació Blanquerna – Universitat Ramon Llull i de comunicació en el Mestratge de Gestió Sanitària de la Universitat Internacional de Catalunya.

Va ser secretari de Comunicació del Govern de Catalunya des de febrer de 2011 fins a gener de 2016. Així mateix, va presidir l’Agència Catalana de Notícies, el Consell Editorial de la Generalitat de Catalunya i la Comissió Assessora sobre la Publicitat Institucional. Amb anterioritat, va ser responsable de comunicació de la filial espanyola de Schneider Electric, director de comptes a l'agència 1990 MCS i director de comunicació de la Subdelegació del Govern a Tarragona. Va iniciar la seva carrera professional en el diari lleidatà El Matí i en el diari Avui.

El fet que Martí hagi tingut la responsabilitat de la informació de la Generalitat ajuda a entendre el llibre. Martí ha estat en el rovell de l’ou de moltes de les accions que van associades a l’anomenat procés i per tan la seva plasmació en el llibre li dona una credibilitat incontestable ja que la majoria de les explicacions són coses, fets viscuts i en algunes d’elles amb responsabilitats polítiques de l’autor.

Des de finals de 2010, després de la sentència del Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya, i fins a finals de 2015, Catalunya va passar d'una agenda política centrada en la reivindicació d'un millor finançament, amb l’anomenat concert econòmic que Mas va presentar a Rajoy com a eix principal de la reivindicació del catalanisme a la pretensió de construir una República Catalana en divuit mesos impulsada pel President Puigdemont per tal d’aconseguir la seva  investidura. Pel camí va haver-hi processos participatius com el 9-N, que després de ser menystingut i ridiculitzat pel govern de l’Estat, va passar a perseguir-ne judicialment i condemnar als seus promotors, hi ha haver també moltes negociacions fallides amb Madrid i tota una reorganització del mapa ideològic dels principals agents del procés amb al crisi desfermada en molts dels partits clàssics del país. Com és possible aquest deriva de l’històric catalanisme cap a l’independentisme? i per què es va produir un canvi tan espectacular del marc de la política catalana en un període tant breu en política com són cinc anys. Això és el que intenta explicar, raonar i argumentar Josep Martí, ajudat per les seves experiències polítiques i responsabilitats públiques i opinions personals per dibuixar un relat del que ell considera els grans errors d’uns i altres però també d’alguns  encerts del sectors implicats en aquets enfrontaments que ha generat una, per no dir la més gran crisi de l’estat en l’època contemporània. Martí coneix bé els fets i el panorama general de la política catalana. Martí explica com CiU torna al govern de la Generalitat i com a partir d’aquí es van succeint els fets que culminaran amb guanyar el referèndum però perdre la República, per dir-ho amb el títol del llibre.  

Josep Martí relata els fets com testimoni privilegiat, des de dintre del cercle més directe i això fa que aporti noves dades que poden donar més pistes per entendre la situació complexa que es va viure a Catalunya en els darrers mesos de l’any 2107.

Josep Martí explica en una entrevist al diari El Nacional.cat. El transfons del llibre: El títol del llibre vol ser una metàfora. Hi ha un moment en què s'imposa la tesi que ser processista és gairebé un insult, una cosa negativa. El procés per força ha d'acabar i s'identifica amb els qui no tenen interès en acabar-lo. Però un objectiu tan ambiciós com el que es persegueix, per fer-lo de manera endreçada, no és curt. S'imposa la tesi que el processista és quasi un botifler i que la partida s'ha d'acabar. I jo el que defenso és que el procés el tens guanyat perquè ja tens dos milions de persones. Te'n falten moltes més, però no els tindràs fent les coses com les hem fet els darrers mesos. No hem perdut la república perquè no l'hem tinguda mai, i probablement tampoc era el moment per proclamar-la.

Llibre més que interessant, cabdal diríem per entendre amb la seva complexitat el que està passant a Catalunya.

No és un llibre amb grans proclames sinó d’una reflexió honesta i sincera sobre el que ell considera que va passar. Denuncia l‘atrinxerament ideològic que porta confortabilitat entre els amics i coneguts però porta a que sigui molt difícil entendre les raons de l’altre, fets bàsic per començar el diàleg. Ho deix clar:  El fanàtic és perillós, però, abans de res, és avorrit. Professi la religió que professi.

El llibre és una valuosa mirada d’algú que va estar en mig del procés, es fa des de la visió d’un militant independentista però amb la suficient lucidesa per mantenir una certa objectivitat del relat.

Creiem que és un llibre imprescindible per conèixer la realitat del país.

Cómo ganamos el proceso y perdimos la República
Josep Martí
Economia Digital
Barcelona març 2018