D’herois i traïdors

Hi ha una bibliografia extensíssima sobre el procés, llibre oportuns alguns i oportunistes altres, tothom té interès en explicar la seva pròpia experiència, alguns per un egocentrisme que no es pot amagar, altres per explicar la seva circumstància i altres per fer aportacions més o menys valuoses a analitzar críticament tot el que ha succeït.

El llibre de Sant Vila, D’herois i traïdors conté tots aquests ingredients, hi ha una perfilació del propi “jo”, hi ha la seva circumstància, i no poca, en tot el final del procés i crec sincerament que intenta fer algunes aportacions crítiques a tot el que ha significat el procés i les seves derivades.

Però Vila ha tingut un paper difícil, per una banda ha estat elogiat per alguns i valorat pel paper d’heroi que creuen que va tenir, sectors moderats, d’una catalanisme més o menys homologat durant molt anys i per altra banda molts altres el consideren traïdor i s’han acarnissat en ell i gairebé el comptabilitzen de tot l’enrenou del final del procés. 

Santi Vila és llicenciat per Lletres de la Universitat de Girona i Doctorat a la Universitat Internacional de Catalunya. Com a docent va impartir classes al col·legi La Salle de Figueres i a les Facultats de Lletres i de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona, a on va ensenyar història contemporània. Ha publicat diversos articles científics i de divulgació sobre l’integrisme catòlic a Catalunya. També s’ha interessat per qüestions relacionades amb la memòria històrica, amb treballs com “Elogi de la memòria” que va obtenir el reconeixement dels Premis Octubre de 2004, guanyant el premi Joan Fuster d’assaig.

El 1999 va ser regidor de l’ajuntament de Figueres per CiU i va dirigir l’àrea de Benestar Social del Consell Comarcal de l’Alt Empordà fins al novembre de 2006. A les eleccions municipals del 2011 es va convertir en el primer alcalde que va obtenir majoria absoluta a la ciutat de Figueres. Va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions de 2006. Posteriorment va ser designat cap de llista de CiU a la circumscripció de Girona en les eleccions al parlament català de l’any 2010 i va repetir el 2012, el desembre del 2012 fou nomenat Conseller de Territori i Sostenibilitat, substituint Lluís Recoder, i Marta Felip el rellevà com a batlle de Figueres, l’any 2106 fou Conseller de Cultura i al 2017 Conseller d’Empresa i Coneixement. Està imputat en el procés contra el govern català que va proclamar la república tot i que amb acusacions menors respecte part dels seus companys de govern.

Es ben conegut que les relacions institucionals entre els governs d’Espanya i Catalunya no travessen el millor moment i fa un any encara menys. Això va comportar actituds confrontades i van tenir nefastes conseqüències sobretot per Catalunya i bona part del seu govern que està encara a la presó i a l’exili -fugats segons el TC- el llibre de Sant Vila intenta explicar i analitzar allò que no es va fer prou bé en tot el procés tant d’una banda com la de l’altre. Vila explica els fets des de la seva perspectiva i alhora la seva experiència des primera persona i també des de la seva imputació i situació judicial quan la jutgessa Carmen Lamela va instruir bona parta del sumari contar el procés.

Vila va dimitir del govern per les discrepàncies amb el govern que va proclamar la República, tal i com explica el llibre va intentar fins el darrer moment evitar la situació anòmala del govern i que Puigdemont convoqués eleccions i evitar la situació que es va produir, la proclamació -no jurídica- de la República, l’aplicació del 155 i posterior empresonaments i sortides del país.

El llibre té, per una banda el do de l’oportunitat perquè uns mesos després dels fets ja es fa el relat des de la seva interioritat i coneixements dels fets però potser són encara records no reposats i per tant, per altra banda, seria ben clarament i gens criticable un llibre i un relat en defensa pròpia, davant els atacs, alguns innecessaris i desqualificables, que li han llançat pel seu paper i per haver sortit del consell de govern davant la imminència del xoc de trens…

Vila explica en el llibre i ho fa amb força detall els fets, les negociacions, les converses amb el President Puigdemont i es lamenta de que gairebé hi havia un acord tancat amb el govern de Madrid perquè es convoquessin eleccions i això evités l’aplicació del 155. Santi Vila Va ser un actiu negociador, va utilitzar els llaços d’amistat i coneixement que Vila té a Madrid per evitar un xoc que estava convençut que la pitjor parat se l’emportaria Catalunya, com així va ser.

Fins i tot va arribar a oferir a Junqueras el seus vots perquè fos president si s’avenia a la convocatòria d’eleccions. La conversa està relatada amb pèls i senyals: “Si no fem el burro -li digué en Santi-d’aquí a tres mesos seràs president”. Vila tenia coll avall que ell podria ser candidat i que el PDeCat no guanyaria les eleccions. La realitat el va desmentir el PDeCat va guanyar i Junqueras a la presó. Quin panorama!!

Passa revistà també Vila als protagonistes del moment i no tothom en surt benparat i qui s’emporta la palma és Marta Rovira a qui titlla de dona “intensa, irascible i fanatitzada” i explica que quan es debatia sobre la possibilitats de convocar eleccions la reacció de Rovira va ser determinant: Malgrat les lamentacions i les crítiques d‘alguns dels presents, com Marta Rovira, que entre sanglots, llàgrimes i udols va parlar de decepció, desconfiança i fins i tot de traïció”...

Comptes pendents segur!.

El llibre es llegeix bé, i apunta les raons que Espanya hauria d’entendre i on ha fallat en el tema català i aquest apartat és també prou interessant.

Llibre que aporta un visió personal i per tant allunyat del necessari objectivisme per entendre bé la situació. Això no el desqualifica, al contrari però ara sabem la versió de Sant Vila i cal saber també les dels altres per conformar-se una opinió potser més definitiva.

D’herois i traïdors
Santi Vila
Editorial Pòrtic
Barcelona, març 2018