Mare de llet i mel

Nova novel·la de Najat el Hachmi en que retorna al tema del conflicte i de com les dones, sobretot, les dones que es troben de cop i vota en altres països diferents al seu, amb costums i maneres de fer diferents i s’han d’ubicar de nou. I com també la segona generació d’immigrants es troben encara potser més desubicats, amb unes arrels que ja no estan enganxades a la terra del que van venir però encara no ha arrelat al seu nom país d’acollida. Aquest tema ja es va tractar en l’anterior novel·la La filla estrangera, però en aquesta s’aprofundeix amb la figura d’una mare que arriba al nou país esperant trobar-hi moltes més possibilitats que les que tenia al país d’on venen i troben que la realitat és molt diferent.

Najat El Hachmi neix al Marroc, quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya, i als vuit anys es trasllada a viure a Vic. És llicenciada en filologia àrab per la Universitat de Barcelona. Escriu des dels onze anys, al principi com a entreteniment, però a poc a poc l'escriptura es va convertint en una via per canalitzar la inquietud de sentir-se de dos llocs alhora i en una manera d'apropar aquests dos mons als quals pertany. En 2004 va publicar el llibre Jo també sóc catalana, tota una declaració de principis. Així mateix, col·labora com tertuliana radiofònica i publica articles en la premsa escrita especialment a El Periódico on hi escriu setmanalment. La novel·la L'últim patriarca va rebre el Premi Ramon Llull 2008, el Prix Ulysse a la primera novel·la 2009 i va ser finalista del Prix Méditerranée Étranger 2009; i ha estat traduïda a nombroses llengües, com l'anglès, francès, italià, portuguès, turc, romanès i àrab. Va publicar també a l’any 2011 La caçadora de cossos. En la novel·la es narra la història d’una dona a la recerca de l’amor a través de les experiències i reflexions sobre les seves relacions sexuals amb els homes. A l’any 2015 va publicar La filla estrangera que va obtenir el premi San Joan de novel·la i ha obtingut un ressò important entre els lectors i una bona acollida entre la crítica.

La novel·la ens explica la història personal de la protagonista la Fàtima, una dona del Rif de qui coneixerem la història del seu recorregut vital la infantesa i la primera joventut en la seva terra natal on juga un paper important la mare i la presència fraccionada del pare amb qui la Fàtima manté una excel·lent relació de respecte i admiració, les dificultats de la família, l’espai físic i les dificultats de guanyar-s’hi la vida, els dubtes sobre el seu casament, la inseguretat davant la nova vida amb la família del marit, l’abandó del marit, l’oportunitat de recomençar la seva vida amb el naixement de la filla, la Sara Sqali. Després la novel·la ens narra el viatge sense saber cap on anava, però la guiava la recerca del seu marit que la porta fins a la difícil adaptació al poble de Catalunya on emigra.

La novel·la va intercalant els dos plans geogràfics la vida al Marroc i la vida que té al poble de Catalunya on arriba (Vic, segurament per la trajectòria de l’escriptora). Estructurat com la narració que fa a les seves germanes quan retorna al Marroc per explicar la seva vida a Catalunya va desgranant els record de la infantesa primer i després els sofriments que va passar per poder tirar endavant la seva nova vida a Catalunya. Esforç, sacrifici, desconsol però sempre batallant perquè la seva filla pugui tirar endavant. La solidaritat entre els emigrants però també les maledicències, les enveges i les desconfiances i els recels de la societat acollidora fan expressar a la protagonista que mai seran tractats com iguals.

La vida de la protagonista no serà fàcil, va creure que l’arribada al seu nou país seria una bona manera de superar la precarietat en que vivia però en arribar es troba amb una crua realitat, el seu espòs l’ha abandonat i no vol saber res ni d‘ella ni de la seva filla.

La decisió que pren la mare es deixar de lamentar-se i tirar endavant sigui com sigui. Els primers treballs, les primeres pors, la dedicació perquè la filla pugui estudiar i tingui molta més cultura, coneixements i possibilitats de les que ella va tenir.

Mica en mica i amb esforç i amb l’ajuda d’altres immigrats va consolidant una vida, sense cap mena de luxe però si amb una certa seguretat.

La relació mare filla, és també el motor de la narració, la intensa relació de protecció i també la relació de dependència de la mare,  mesura que la filla va trobant el seu espai en la nova societat que els toca viure però alhora aquesta integració provoca una cert distanciament vital i això genera molta preocupació a la mare.

Un retrat de les duríssimes condicions en que viuen les dones al Rif amb poques possibilitats de realitzar-se, massa vegades humiliades i explotades, que potser milloren una mica la seva condició quan arriben aquí, però continuen tenint un paper semblant per les duríssimes condicions que els toca viure i la precarietat en que es mouen, amb les feines més dures que hi ha, sense el reconeixement social en uns indrets del tot desconeguts per elles.

És una història però carregada de sentiments i que fa remoure emocions amb la seva lectura, per la sensibilitat de com es tracta la relació mare filla i també amb forta crítica contra la situació que viuen les dones encara en molts indrets.

Com en altres ocasions Najat El Hachmi construeix una solida i més que interessant història de la relació entre una mare i una filla en un entorn hostil. 

Mare de llet i mel
Najat el Hachmi
Col·lecció el Balancí 784
Edicions 62
Barcelona, gener del 2018