Tolerància amb la corrupció. El fracàs de les dobles morals

S’ha publicat recentment el baròmetre 2018 sobre la corrupció a Catalunya, percepcions i actituds ciutadanes, elaborat per l’Oficina Antifrau de Catalunya i, per a escàndol de totes les ments benpensants, les estadístiques posen de manifest que els joves són els més tolerants amb les pràctiques corruptes de polítics, empresaris o qualsevol altre col·lectiu. Oh Senyor! Quina catàstrofe!

Ens toca explicar als adults per què, altre cop, s’estan equivocant.

En primer lloc, el que ens hauria de cridar l’atenció és que els adults no tolerin la corrupció. Ens hauria d’estranyar molt ja que, entre els adults és on es donen les pràctiques corruptes. L’enquesta posa de manifest que a les franges d’edat en què es subornen càrrecs públics, es paguen vacances a metges a canvi d’unes prescripcions o es liciten obres públiques a la llotja d’estadis esportius es diu que no es pot tolerar tot això que efectivament es fa. És en aquesta franja d’edat on està situada la gran majoria dels votants dels partits més corruptes de l’estat. Una cosa és el que es diu i una altra el que es fa. Potser no ens agrada la corrupció però els vots emesos ens desmenteixen una i una altra vegada.

En segon lloc, els joves manifesten senzillament que estan esperant el seu torn. Toleren? No s’han cregut els discursos de la generació anterior. No són idiotes! Tampoc són hipòcrites, almenys, encara no. Heu de fer això, heu de creure allò, això no es fa, la ciutadania, els drets, la democràcia, la responsabilitat… Paraules. Què els estem ensenyant? Allò que fem. Ni més ni menys. Que els joves siguin tolerants amb la corrupció vol dir que toleren els seus pares. Els hauríem d’estar agraïts, no trobeu?

Però el premi especial del jurat d’avui és per al senyor Miquel Àngel Gimeno, jutge i cap de l’oficina antifrau, qui en un exercici de malabarisme extrem ha afirmat que aquestes dades sobre el jovent representen un “fracàs social terrible”. Atenció! El fracàs social no és la corrupció, ni tampoc que la percepció de la ciutadania sobre les pràctiques polítiques no sigui gaire galdosa, ni tampoc que una part molt important dels dirigents polítics d’aquest país estigui complint penes de presó o pendent de processos judicials per tota mena de corrupteles, ni molt menys que tot això succeeixi davant dels nassos d’organismes com l’oficina antifrau que ell mateix dirigeix. No! Això no és tràgic! Ara bé, que els nostres plançons afirmin sense ruboritzar-se que votarien un partit corrupte si creguessin que la situació econòmica podria millorar… Això és per obrir-se les venes! Mare meva! On anirem a parar! Nosaltres no ho fem això!

Espereu! Que falta la cirereta! Ta-txan, ta-txan… Qui ho ha endevinat?… Sí! Clar que sí! No podia faltar! L’oficina antifrau ens recorda la necessitat de fer més pedagogia perquè la societat rebutgi actuacions fraudulentes! Fot-li, que surt de franc. Això acabarà en una petició per a que l’escola treballi l’educació per a l’honestedat política! Que no! Que les coses no funcionen així! Que les dobles morals els joves les oloren d’una hora lluny! I no els cola.