‘Un Vendrell optimista’, o com vendre la moto en 60 segons

El PSC del Vendrell ha estrenat la seva precampanya electoral amb un vídeo d’un minut titulat ‘Un Vendrell optimista’ on explica els èxits del govern que ha encapçalat aquesta legislatura. Ens parlen principalment de tres fites suposadament assolides:

1) Ser els responsables d’haver reduït l’atur a la meitat en els darrers sis anys

2) Ser el municipi que més recursos ha destinat en protecció i promoció social (d’entre els municipis catalans de 20.001 a 50.000 habitants)

3)Haver reduït a la meitat el deute municipal del Vendrell.

És difícil ser optimista si tot el que es pot atribuir el PSC són aquests èxits, que si mirem amb una mica de detall, veurem que són un bonic embolcall que amaga una realitat força més crua.

Pel que fa a la reducció de l’atur al llarg dels darrers anys , la taxa d’atur del Vendrell ha baixat perquè també ha baixat en el conjunt de Catalunya, per tant, es tracta d’una reducció conjuntural que poc té a veure amb el què hagi fet o hagi deixat de fer l’actual govern.

Contràriament, avui dia seguim sent un dels municipis (i una de les comarques) amb més atur del país, un fet que s’ha mantingut constant al llarg dels darrers anys. La taxa d’atur del Vendrell gira al voltant del 16%, mentre que la de les capitals de comarca del nostre entorn és sensiblement més baixa (Vilafranca 11%, Vilanova 13%, Igualada 12%, Valls 12%), i la del conjunt de Catalunya és del 10,5%.

En segon lloc, segons la propaganda del PSC, som el municipi de la nostra mida que més recursos destina a  protecció i promoció social. Concretament 161€ per habitant. Doncs bé, aquesta afirmació és simplement falsa. Segons les dades del Ministeri d’Hisenda (les mateixes que s’han utilitzat per a fer el vídeo), municipis com Santa Perpètua de la Mogoda (203€/hab.) o Sant  Feliu  de  Llobregat  (205€/hab.),  per  exemple,  destinen  més  diners  per  habitant  que  el Vendrell en aquest àmbit.

La tercera medalla que es penja el PSC és la d’haver  disminuït el deute municipal a la meitat.

Cal  assenyalar  que  aquesta  reducció  s’ha  aconseguit  gràcies  a  les  polítiques  de  contenció imposades per l’estat espanyol, que es van concretar l’any 2012 amb l’aprovació del Pla d’Ajust del nostre municipi Un Pla d’Ajust que va suposar, a la pràctica, la consolidació i agreujament de les  retallades  socials  i  la  precarització  dels  serveis  en  els  moments  més  durs  de  la  crisi econòmica. És gràcies a aquestes retallades que s’ha aconseguit la reducció del deute.

Més que penjar-se la medalla, el què podrien haver fet és explicar com s’ha generat, al llarg de les darreres dècades, aquest deute totalment desproporcionat i que no ha servit per resoldre ni un sol dels problemes i necessitats estructurals del municipi, com dinamitzar un model productiu sòlid i sostenible, reformar el plantejament urbanístic per afrontar l’increment i la diversificació de la població, o dotar el municipi d’uns serveis adequats a aquest creixement, etc. És lícit doncs, preguntar-nos on han anat a parar tants diners gastats al llarg dels últims anys, i potser hauria estat més pertinent impulsar una auditoria per determinar-ho i aclarir l’assumpte (tal com en el seu moment va proposar Som Poble) que no pas assumir el deute com un mal caigut del cel que sembla no tenir responsables, però que al cap i a la fi estem pagant entre tots.

Josep Mañé
Som Poble