La fugitiva

Amb aquesta nova novel·la La fugitiva Blanca Busquets retorna a la Carena, el poble creat per l’autora i on han transcorregut diverses de els seves obres com l’acció de La nevada del Cúcut i Jardí a l’obaga (2016). Ara en aquesta nova novel·la, la protagonista és la Mireia, un personatge que ja apareix a Jardí a l’Obaga com a mestressa de la família Torralba, les terres  que cuidava com a masover l’Anion, el protagonista d’aquella novel·la. Ara, la Mireia retorna però ja  és una dona de més de 90 anys que viu tota sola i amb una certa amargor  al seu pis de Sarrià, Té com a companyia de la Lupe, l’assistenta i la Substituta ja que no vol ni aprendre el nom de les persones que tenen cura d’elles hi ha tota una successió de cuidadores que van fent torns cada cap de setmana i de les quals no es molesta ni d’aprendre’n el nom. La Mireia té coses a  explicar i aquestes coses són el que conforma bona part de la trama de la novel·la

Blanca Busquets és nascuda a Barcelona (1961). Escriptora i periodista. En les biografies oficials s’explica que als dotze anys va escriure el seu primer conte i, des d'aleshores es va convertir en l'eix central de la seva vida. Ha publicat Presó de neu (Proa, 2003), i, amb l'editorial Rosa dels Vents, El jersei (2006), Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013) i Paraules a mitges(2014). Jardí a l'obaga (2016) i l'última, La fugitiva (2018) Les seves novel·les han estat traduïdes al castellà, el rus, l'italià, l'alemany, el noruec i el francès. A banda de participar en clubs de lectura, ha fet xerrades, presentacions i conferències arreu de Catalunya, a diversos llocs de l'estat espanyol, i a ciutats com l'Alguer, Moscou, Leipzig o Berlín. Ha participat a la fira del llibre de Varsòvia 2016 formant part de la delegació catalana d'escriptors. 

Com a periodista treballa des del 1986 a les emissores de Catalunya Ràdio. Hi ha realitzat diversos programes. També ha treballat de redactora a Televisió de Catalunya durant set anys. I escriu periòdicament als diaris digitals Osona.com i el Nació Digital, forma part de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. S’ha consolidat amb els anys en una de les autores actuals més llegides i amb major solidesa narrativa amb un públic fidel que espera l’aparició de cada nova novel·la seva.

La Mireia és una àvia de més de noranta anys que com veurem ha tingut una vida carregada d’accions ara viu sola en un pis de Barcelona. Cada vegada es va tornant més tancada i amb poques ganes de relacionar-se amb els altres, la Mireia només s’entén bé amb la seva néta, la Sònia potser perquè li recorda a ella mateixa i per això possiblement li tingui aquesta  predilecció per la Sònia, així la descriu: “… és una noia massa sana, massa alegre, massa normal, massa riallera, massa maca… Massa com era jo abans. Massa com la primera Mireia, la del sol i la pluja, la de les rialles i les esperances.”

La Mireia es passa bona part del dia escoltant els sorolls del carrer i amatent al que passa amb els llogaters del pis del costat, la narració fa que la Mireia rememori la seva vida i bona part de les causes que l’han portat a viure amb un cert aïllament familiar, mala relació amb la seva filla i a no parlar-se amb el seu fill des de fa molts anys. Gràcies als fets que la Mireia recorda entrarem en els seus records i això ens farà entendre moltes de les motivacions que l’han portat a tenir l’actitud que té avui. La vida no ha estat un camí de roses. Un seguit de fets encadenats pot portar a fer entendre i a treure a la Mireia d’aquesta mena d’aïllament en que viu.

Coneixerem els fets que van canviar dràsticament la vida de la Mireia i com ha arrossegat durant molts anys una història que va fer-la apartar de la seva família i també de la seva Carena. Tampoc té massa sort a Barcelona i retorna viure a casa dels pares, però amb una situació realment dura, odiar al pare i menystenir a la mare. Això la fa ser una dona forta però infeliç que desdenya la seva relació amb l’Aniol, fill dels masovers i en canvi troba una certa tranquil·litat econòmica casant-se a l’hereu de la família Torralba carregat de diners i pretensions.

El matrimoni tampoc dura gaire i a partir d’aquí la Mireia entre en una espiral de continuades vivències, amors fràgils i efímers, viatges fins que altre cop entra en una situació conflictiva i fa una estada a la presó que fa que torni a sorgir la Mireia forta que malgrat les penalitats de la presó manté viu el seu esperit.

Allunyada de la família es queda a casa i des d’allà intenta resituar-se, uns fets circumstancials i algun retrobament faran que altre cops se senti viva i amb ganes de fer alguns retrobaments familiars. Hi ajuda el fet de que descobreix que a la casa dels veïns passa alguna cosa que li sembla que li faci reviure la seva pròpia història.

A La fugitiva, i amb la figura de la Mireia, Blanca Busquets ens torna a parlar d’aquells elements que conformen la vida de les persones, l’amor, la mort, les relacions familiars i les personals. Són temes coneguts i usats en la seva literatura però el seu estil i la capacitat d’escriure una bona història i bona literatura fa que de nou aquestes temes tinguin renovat interès.

La narració enganxa perquè entre el record del seu passat i el present es va veient els canvis d’estat en la protagonista i va fluint de manera àgil la narració i per tant al història de la Mireia.

Interessant i de molt bona lectura. 

La fugitiva
Blanca Busquets
Col·lecció A tot Vent, Nº 678
Editorial Proa
Barcelona gener 2018