2018, un any de traspàs

Aquest 2018 ha estat un any de traspàs pel Vendrell i comarca, evidentment no estic parlant que el febrer hagi tingut 29 dies ni molt menys.

En el 2019 com a mínim viurem unes eleccions municipals on pot passar de tot. Si la present legislatura a Calafell i al Vendrell ja dóna molt de si, es possible que la propera cita encara sigui una nova etapa d’aquesta política local complicada que tenim a casa nostra on els partits tradicionals van perdent pes específic a canvi de noves formacions que van entrant amb peu ferm en l’arc polític local.

El Vendrell i Calafell han viscut amb intensitat molt baixa els Jocs del Mediterrani seguint una mica el tarannà d’aquesta competició que ja anava malament abans de començar i evidentment no ha defraudat a ningú tal com ha quedat la cosa. Jo crec que ara per ara són poques les persones que es recorden d’aquest esdeveniment internacional. No crec que serveixi de gaire ni per les properes municipals a casa nostra que encara segueixen amb el tema del Logis Penedès, una de les propostes polítiques més rendibles que tenim a casa nostra per arreglar aquest mal endèmic com és l’atur i la baixa renda per capità però la cosa no passa de les promeses i paraules. El municipi més espavilat de la comarca jo crec que és la Bisbal del Penedès que en silenci i amb molta feina va veient com va omplint els seus polígons amb noves empreses. La resta del Baix Penedès està fent estudis sobre el nostre futur amb propostes molt boniques que es queden en algun disc dur per analitzar en el futur.

Aquest any el Vendrell ha vist com després d’un parell de legislatura s’ha posat la segona, la tercera pedra del CAP del Botafoc. Se suposa que a la propera la cosa ja anirà i funcionarà. Ara només ens falta reclamar personal. De moment segons les veus populars tindrem els mateixos professionals que fins ara però repartits diferent. A veure si hi ha sort i també contractem més gent.

El pàrquing de l’hospital del Vendrell continua sent petit i els trens per la R-4 segueixen passant cada hora tot i que nosaltres no ens cansem ni ens cansarem de fer mocions i propostes al plenari per arreglar el Vendrell i que d’una vegada per totes els Diables de l’Arboç deixin entrar pubilles en el seus membres. A veure si alguna moció serveix per alguna cosa, però ja estem una mica acostumats a què siguin una mena de cartes als reis que permet als nostres polítics lluir-se en la dialèctica d’anar per casa. Mira que enguany vàrem estar a punt de fer un debat sobre l’estat de la vila al Vendrell en un format molt suau i tranquil, però un parell de dies abans la cosa es va demuntar i tot el nostre goig en un pou fondo. A veure si el fem abans de les properes municipals, però jo crec que és massa arriscat perquè pot ser tot massa optimista o pessimista segons qui ho exposi.

El Vendrell ja té protocol de Festa major i això ho ha notat considerablement la vila en una festa major molt marcada entre la carretera de Valls i la Riera de la Bisbal. Encara queda pendent de fer unes festes populars que realment representin el Vendrell del segle XXI, però hi ha coses com la legalitat vigent que no es poden moure mai de lloc, no sigui que provoquem un trasbals galàctic.

Ja es comencen a conèixer alguna de les cares que concorreran a les properes eleccions municipals. Fins ara tenim representants dels partits de tota la vida. Ara falta que les noves formacions diguin la seva, però molts d’aquests ho fan de forma assembleària  i mai saps com pot sortir la cosa. També hi ha un moviment que demana llistes úniques en el món independentista, però la cosa encara està una mica verda. Segurament al Vendrell en aquest camp groguet tindrem tres o quatre formacions, som així de guapos i formals i ens costa posar-nos d’acord, però tot això ho anirem lligant en aquest nou any que comença amb uns llums nadalencs pagats íntegrament pel consistori vendrellenc, però només cal veure el resultat lumínic  a la via pública per veure la seva realitat. Doncs vinga endavant que encetem un nou any i aquest vindrà carregat de promeses com a mínim. Al Vendrell tenim mossèn nou i això marca molt els fidels que cada dia en són menys i menys joves s’acosten per la casa del Senyor.