Seductors, il·lustrats i visionaris

Magnífic llibre de retrats personals, literaris i sentimentals de sis personatges que han estat en algun moment de la vida de Castellet, persones que han influït o han tingut paper en el desenvolupament del seu pensament o de les seves activitats culturals i polítiques. Però el llibre a més té la virtut de donar-nos més pistes de l’evolució del propi Castellet, perquè és a través de les seves vivències, pensaments i opinions que van desfilant els altres personatges. És sens dubte també un cant a l’amistat i al reconeixement social i cultural dels retratats. La nòmina dels mateixos és impressionat pel que de significació tenen en els processos i en les creacions  culturals del nostre país. Manuel Sacristán, Carlos Barral, Gabriel Ferrater, Joan Fuster, Alfons Comin i Terenci Moix. Aquest és un llibre intemporal, ara farà ja deu anys de la seva publicació però segueix essent d’actualitat ja que els personatges retratats són immortals i ja patrimoni de la cultura.

Josep Maria Castellet, que ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Cultura a la seva trajectòria artística i professional, va néixer a Barcelona i és considerat una de les persones que ha tingut una major i més notable trajectòria en el camp de la cultura del nostre País. D’ençà dels anys cinquanta va participar activament en diversos projectes de recuperació cultural, va començar al voltant de la revista universitària Laye que es considera el punt de partida de la generació dels cinquanta i un instrument d’agitació cultural i política des de les estructures oficials universitàries del moment. Hi van participar activament a més de Castellet, hi trobem a Barral, Gil de Biedma, Oliart, Goytisolo i altres. De Laye fins al Premi nacional de Cultura hi ha un llarg recorregut de participació en gairebé tots els moviments culturals del país tant en la clandestinitat com en la represa democràtica.

Crític literari i editor ha escrit nombrosos volums sobre autors com Espriu o Pla i destaca per la transcendència que va tenir “Veinte años de la poesia española” a l’any 1960 “Poesia catalana del siglo XX” amb Joaquim Molas a l’any 63 i el volum “Nueve novísimos poetas españoles” a l’any 1970 que ha esdevingut un llibre clau per interpretar la poesia espanyola contemporània.

Aquest volum que ha sortit ara s’afegeix a altres dos volums memorialístics, com són “Els escenaris de la memòria” al 1988 i “Dietari de 1973 al 2007”.

A “Seductors, il·lustrats i visionaris”, Castellet fa el retrat dels personatges també a través de les seves pròpies vivències. El primer personatges és Manuel Sacristán, és el recorregut més llarg, ens presenta aquest pensador com un dels amic de l’adolescència i la primera joventut amb col·laboracions no estrictament literària però molt vinculats a les lectures de joventut i analitza el procés de transformació de Sacristán des d’un falangisme molt romàntic a ser referent del marxisme al nostre país. Curiosament els uneix també el que ambdós havien tingut la tuberculosi i això sembla que encara els uneix més en aquells moments de joventut.

De Ferrater també en fa una descripció carregada d’estimació de  valoració de la seva literatura. En recorda el paper clau en els inicis del Premi Internacional de Literatura que concedien els editors, i el recorda fent interessants discursos carregats d’idees novedoses i també un cert rebuig a tot el que sonés a nacionalisme, quan encara no era un poeta reconegut i alguna que altre anècdota vinculada a l’afecció de Ferrater per l’alcohol.

Barral és evocat a través de la fundació de l’editorial Seix-Barral, el seu premi i les línies editorials que es proposaven, però el Barral més autèntic que descriu Castellet és el que descriu vinculat a la seva casa de Calafell i les reunions d’escriptors i amics que s‘hi feien.

De Joan  Fuster en destaca Castellet l’esforç perquè la literatura catalana sortís de la clandestinitat a que es veia abocada fruit del moment polític i la seva feina perquè esdevingués una literatura que es podes tractar de tu a tu amb les altres i en l’àmbit espanyol.

D’Alfonso Carlos Comín en fa un retrat inspirat amb l’admiració pel personatge que viu amb autèntica vocació la seva militància social que el portarà al eurocomunisme i el seu cristianisme compromès amb els corrents més progressistes com va ser el “personalisme” de Mounier. En valora per damunt de tot la voluntat i la capacitat d’intentar que la cultura esdevingui un element de mediació entre ideologies pretesament enfrontades.

Tanca el llibre el retrat de Terenci Moix a rel d’un viatge que Castellet va fer a l’orient Mitjà per participar de manera clandestina a una conferència sobre la Pau. Apareix en aquets retrat el mític general Lister. Terenci s’afegeix al viatge per tenir un testimoni de que ja havia estat allà abans en un viatge que deia havia fet i ningú se’l creia. Ens retrata un Terenci, com ell mateix diu “seductor i simpàtic”. Aquest viatge va ser el principi d’una posterior amistat fins la mort de Terenci.

Llibre molt interessant no sols pels retrats que fa Castellet dels personatges sinó perquè ens permet un capbussament en el devenir de la cultura catalana al llarg dels anys difícils. Són retrats des del reconeixement i l’amistat sense, però, evitar en alguns moment una fina ironia i una crítica més que acceptable feta des de l’amistat i la bonhomia.

Llibre absolutament recomanable.

Seductors, il·lustrats i visionaris
Sis personatges en temps adversos
Josep Maria Castellet
Edicions 62
Barcelona 2009