El pacte del “Penedès Marítim” de moment, molta llet i poc formatge

Amb l’arribada del 2019, ens hem trobat amb una pujada del preu dels peatges de la C32 Sud, fet repetit gairebé cada any, enguany però, hem vist una reacció airada de les Presidentes Comarcals del (Garraf i el Baix Penedès) tot reclamant un front territorial per fer front als greuges que pateix el territori en matèria de mobilitat. Aquest anunci ens provoca escepticisme, els problemes de mobilitat i les repercussions per a la ciutadania no són un problema nou, fa molts anys que els patim, per tant, ens vénen al cap dues preguntes: No s’ha trobat temps en tota la legislatura per tal d’ abordar aquest tema?, Aquesta gesticulació a cinc mesos i escaig de les properes eleccions municipals i europees són una casualitat o una causalitat?.

Des de No vull pagar C32 sempre hem reclamat una dinàmica territorial seriosa per tractar les problemàtiques derivades de la C32 i el col·lapse de la C31, no la hem trobada, sovint hem hagut de fer el camí en solitari: converses a la Conselleria exposant diverses problemàtiques a les Costes del Garraf, greuges tarifaris, aposta per un nou model de gestió de les vies ràpides i assolir el compromís incomplert d’un estudi d’ impacte socioeconòmic de la C32 sobre les dues comarques, aprovat en el llunyà 2014 al Parlament.

Al Garraf l’ abril del 2015 vam signar un Manifest conjunt amb CCOO, UGT i el Consell Comarcal, document que va quedar en l’ oblit fins a finals del 2016 quan en molts ajuntaments es van anant presentant mocions que reclamaven la presentació de l’ esmentat estudi, fet que s’ ha produït aquest passat estiu, però pagat per la Diputació, al Baix Penedès silenci institucional i cada ajuntament aprovava la seva moció de rigor sense cap implicació posterior.

Entenem que qualsevol solució relacionada amb la mobilitat d’ambdues comarques que neixi en nom del Penedès Marítim ha de ser sorgir d’una postura consensuada al territori, fruït d’un debat i un anàlisi previ de la situació i escoltant les valoracions de tothom, només d’aquesta forma es pot fer un front comú .

El passat dijous vam tenir una trobada al Consell Comarcal del Garraf, estava agenda des de començaments del mes de desembre i havia de servir per analitzar l’ estudi d’impacte de la C32, es va convertir en una xerrada informativa sobre l’ esmentat anunci del “Pacte del Penedès Marítim”, a l’ hora de la veritat poca concreció en les formes i en el contingut, tal com vam proposar cal un debat entre totes les forces polítiques i una demanda clara, amb objectius definits, argumentari consensuat  i  forma d’ assolir un finançament que el faci factible, i tot això no ho hem trobat...

Hem trobat un calendari sense concretar, una acció delimitada als alcaldes i uns objectius poc treballats:

En primer lloc, volem reiterar la nostra aposta per la vinyeta amb un pagament per temps com a model de gestió de les vies ràpides i alta ocupació, però creiem que calen solucions transitòries:

.Sobre la C32 entenem que la gratuïtat de la barrera de Cubelles per a residents és insuficient, no solucionaria el col·lapse crònic de la C31 i tampoc provocaria un augment del trànsit induït als Túnels de Vallcarca. En  les barreres dels Túnels calen millores tarifàries  universals que incloguin els caps de setmana, si es limiten als residents no pujaria el trànsit induït, la saturació de les Costes del Garraf persistiria i no es provocarà un estímul a l’ economia del territori. Les rebaixes actuals no han servit per a res, la problemàtica persisteix.

.Sobre la problemàtica de rodalies, veiem un batibull de projectes però cap objectiu concret i molt menys un plantejament que abordi el finançament de les millores tarifàries (recordem que en les poblacions on s’ ha passat de zona 2 a 1, hi haurà una pujada de l’ IBI per a sufragar-lo).

.Creació de carril VAO, projecte gens clar i ara mateix amb l’ experiència de la C58 el situem com a no prioritari.

Des de No vull Pagar C32 reiterem la nostra predisposició a col·laborar en qualsevol debat que afecti a la mobilitat de les nostres comarques, però sempre des del realisme i el rigor que es mereixen els nostres veïns, no val fer volar coloms o  utilitzar aquesta problemàtica amb fins electoralistes, cal obrir el debat a totes les forces polítiques i la ciutadania per tal d’ arribar a posicionaments conjunts i de territori.