Catalunya mirall trencat

Ja sabem que el Procés, el post procés i tot el que penja de la situació que es viu a Catalunya d’ençà fa uns anys ha tingut una enorme translació en publicacions, en llibres, revistes i altres mitjans de comunicació. La majoria d’aquest llibres són però de narració dels fets amb el biaix més o menys a favor o en contra del procés en funció de la posició de l’autor, també hi ha una part d’autors que des de la màxima objectivitat possible escriuen els fets i en fan anàlisi corresponent.

També en aquest temps s’ha parlat des del governs, des de la societat, des de les institucions públiques i privades s’ha reclamat diàleg. Diàleg s’ha convertit en la paraula clau que domina tot l’espai polític, però el diàleg per sí tot i ser positiu comporta pocs avançaments. I aquí és on el llibre de Joaquim Nadal és valent i important ja que s’atreveix a posar damunt la taula, negre sobre blanc, un seguit d’elements que facin possible el diàleg i el que és més important que aquest condueixi a trobar possibles solucions ala situació política plantejada.

Nadal ha mantingut un discret silenci des de la seva sortida del govern i de la política de primera línia. Ni es va pronunciar a fons quant la crisi del PSC ni fins ara havia aportat propostes a resoldre la situació complexa entre Catalunya i Espanya. Fins la sortida del llibre havia només apuntat algunes idees a través d’articles. Ara a través d’aquest llibre fa la seva aposta, que cal llegir i oferir-la als responsables de plantejar el diàleg com un element a tenir en compte.

Joaquim Nadal és Doctor en Història per la UB. Ha estat professor a la universitat de Liverpool (1970-1972), a la Universitat Autònoma de Barcelona (1972-1983) i director del Col·legi Universitari de Girona entre 1978 i 1979. Catedràtic d’Història Contemporània de la UAB des de 1987, i de la Universitat de Girona des de 1992. Ha estat conseller de Política Territorial i Obres Públiques de 2003 a 2010, conseller de la Presidència el 2006 i portaveu del Govern de 2003 a 2006. Alcalde de Girona de 1979 a 2002 i president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) de 1981 a 1995. Diputat al Parlament de Catalunya de la II a la XI Legislatura (1984-2012), quan ha exercit els càrrecs següents: president del Grup Parlamentari Socialista (1995-1999), portaveu del Grup Parlamentari Socialistes – Ciutadans pel Canvi (1999-2003) i president del Grup Parlamentari Socialista i cap de l’Oposició (2010-2012). Afiliat al Partit dels Socialistes de Catalunya des del 1980, ha estat membre de l’Executiva Nacional i primer secretari de la Federació de les comarques gironines. El 1995 va ser proclamat per aquest partit candidat a la Presidència de la Generalitat. 

Joaquim Nadal en el llibre es posiciona sobre el laberint polític que viu Catalunya, un país que ha passat de considerar-se un oasi on tot es debatia des d’una perspectiva de no enfrontament sinó d’anar trobant solucions més o menys consensuades a veure que l’oasi era un miratge i estem empantanegats en mig d’una eterna discussió    de la que sembla que no hi ha una sortida que satisfaci a una àmplia majoria. Nadal, en el llibre combina la seva condició   d’historiador amb la llarga experiència de govern i per tant haver d’entomar les dificultats pròpies de l‘acció política, aquest dos aspectes es combinen perfectament. Analitza la situació dels darrers anys a Catalunya i el paper del catalanisme en l’evolució del país i alhora fa propostes de caire polítics que ofereixen    perspectiva, matisos i propostes sobre el conflicte actual i amb voluntat de trobar solucions  positives. La voluntat del llibre que és un text breu i que serveix per aclarir conceptes i fer algunes aportacions a tenir en compte a l’hora de trobar sortides al conflicte.

"Alliberar als presos hauria de ser un punt de partida imprescindible", ja que veu l'empresonament de líders sobiranistes com una ferida massa profunda per a facilitar el diàleg. I aquesta és una de les 12 propostes que es posen damunt la taula per fer efectiu el diàleg, és a dir que porti a que cada part assumeix responsabilitats i alhora agafin el compromís de portar endavant els acords que vagin sorgint de la taula del diàleg.

Joaquim Nadal entre altres coses proposa renunciar a la unilateralitat per part dels independentistes i reclama que l’estat es comprometi a tirar endavant una "llei de claredat" per a donar cabuda a consultes a la població sobre "l'oferta espanyola i sobre la proposta catalana".. Així mateix proposa alliberar als presos i que els sobiranistes "admetin" que el 1-O no va ser un referèndum,

Nadal rebutja i condemna la repressió de l’estat però també els intents d’estigmatitzar els que discrepen de la corrent majoritària de pensament avui a Catalunya i que no permet un debat asserenat i aprofundit sobre les perspectives de futur en les relacions entre Catalunya i Espanya.

És un llibre valent per dues raons per com afrontar el tema en base a una anàlisis de la història recent del país però també perquè fa allò que costa de fer. Fa propostes i això és importat en un moment en que la majoria dels analistes i polítics es mouen amb ambigüitat calculada pels possibles resultats electorals o bé perquè no volen comprometre el seu futur polític.

Potser el fet de que Nadal avui estigui alliberat de la política del dia a dia li permet mirar amb molta més i millor perspectiva.

No és massa optimista ja que en algun moment en la presentació del llibre va deixar anar “acabaré essent un independentista dels que hi haurà anat empès per les circumstàncies. No per voluntat intel·lectual pròpia”.

Ben segur que és un llibre d’obligada lectura per aquells que poden tenir a la seva mà buscar solucions pel repte que té plantejat la política catalana. 

Catalunya mirall trencat
Joaquim Nadal
Ed. Pòrtic
Barcelona 2018