Niels

Novel·la molt interessant que analitza i disecciona conceptes com heroisme, covardia, col·laboracionisme o el paper real de la resistència davant els nazis vist des dels ulls d’un resistent i lluitador però també des d’aquells que van voler seguir fent la seva vida i que col·laborant amb els invasors volien seguir amb una vida “normal” en un context de l’anormalitat que significa viure en un país envaït per tropes enemigues. Cada personatge juga un paper en el marc d’una guerra que finalitza i cadascú reclama responsabilitat sobre el que ha succeït. El mateix autor ha descrit la novel·la com un “llibre que arrenca com una novel·la d’espionatge i evoluciona cap una investigació íntima “ 

Niels Ragougneau escriptor i dramaturg francès que amb el seu estil ha trencat motlles entre els diversos gèneres literaris, en aquesta mateixa obra Niels barreja la narració amb alguns capítols tractats com un diàleg teatral. En alguns moments la narració es situació en el marc del diàleg amb acotacions teatrals i després retorna a la narrativa novel·lada. Entre les seves obres: destaquem  Les illes Kerguelen, de Bastingue 2003- Kaiser, Parenostre l'any 2011, L'herència 2013, Segons Dante 2014 Monument als morts 2014 És també l'autor de tres novel·les, publicades a les edicions Viviane Hamy: "La madona de Notre-Dame", "Evangeli per a un gueux", i "Niels", a l’any 2017 que ha figurat a la selecció del Preu Goncourt dels lycéens. Les seves dues primeres novel·les van entusiasmar a lectors, llibreters i crítics, tant a França com a l'estranger. En la seva faceta d'autor teatral, ha publicat diverses obres en les editorials Éditions de L’Amandier i en La Fontaine

L’acció es desenvolupa a partir del  5 de maig de 1945, la ciutat de Copenhaguen està a punt de ser alliberada, l'Armistici ja té data i lloc per ser signat.

Aquets esdeveniments agafen a Niels Rasmussen quan està a punt de posar unes càrregues explosives sota uns creuers alemanys  que hi ha al port per rearmar-se. Just quan la feina està acabant-se i els explosius estan preparats rep l‘orde d’avortar l’atemptat i tornar al seu refugi. Rasmussen compleix a contracor l’ordre i atura l’operació. Les actuacions bèl·liques de sabotatge s’han d’interrompre i permetre una sortida més o menys segura i ordenada de l’enemic donat que la guerra ja ha acabat i els objectius dels resistents han de ser uns altres bàsicament passar comptes entre els mateixos danesos, sobretot amb aquells que s’han mostrat contemporitzadors i col·laboracionistes amb els ocupants alemanys.

Rasmussen es va enrolar a la resistència l’any 1943 quan la situació era difícil per l’organització ho fa gairebé per amor, coneix a la Sarah, una noia jueva que perseguida i amb risc evident de ser detinguda, com ja ho han estat tota la seva família, s’esmerça en ajudar a la resta de comunitat jueva que es perseguida pels alemanys. De formar part d’aquesta cadena a esdevenir un expert en explosius que ha participat en nombroses accions especialment en fer saltar trens als anys de la guerra i l’experiència que adquireix en cada atemptat contra els invasors. Rasmussen i la Sarah esperen un fill en el tram final de la guerra i evidentment aquest fet fa que tinguin una visió molt més matisada del que cal fer dins mateix de la resistència. Niels ha esdevingut un mite i un heroi pel resistents i això genera una responsabilitat afegida a l’hora de prendre decisions més de caire personal que no pas col·lectiu.  

Niels rep de manera anònima unes pàgines del diari “Le Parisien Liberé”  amb la notícia de que Jean François Canoner detingut a la presó de Fresnes passarà davant el tribunal de justícia del Sena, serà defensat per l’advocat Bianchi, de gran prestigi. Jean François, és el seu amic d'abans de la guerra, escriptor, autor de teatre. Tots dos van compartir la vida del Teatre de l'Olivera i junts van fer muntatges teatrals i van viure plegats intensament el Paris de la pre-guerra i van formar part dels ambients culturals de la ciutat francesa.

Rasmussen queda impactat per la notícia i en estat d’estupefacció i d’incomprensió sap que només té tres dies per arribar a París i intentar saber que ha passat i de que s’acusa al seu amic Jean François. En definitiva necessita entendre el que ha succeït durant els anys d’ocupació nazi i quin ha estat el comportament del seu antic amic.

Després d’un viatge en una avió acompanyat per dirigents nazis que van a signar l’armistici, Niels arriba a París i redescobreix la capital francesa, incomptables records el retornen a la seva estada treballant i estudiant teatre, la seva relació amb Jean François a qui ara s’acusa de col·laboracionista. Descobreix l'univers del teatre i de la cultura durant els anys d'ocupació que va ser una activitat que no es va aturar, al contrari va mantenir i augmentar les estrenes teatrals o els espectadors del cinema, coneix la col·laboració de gran personatges públics amb el règim del Mariscal Petain, la resistència i els seus mites però també les seves misèries o el sorgiment de falsos resistents que es pengen medalles comprades i vesteixen uniformes més d’opereta que de lluita. Reconeix l'antisemitisme que ja coneix de la seva Dinamarca, es troba amb el coratge de pocs, relativament pocs i la suposada covardia de molts, de masses.

La narració del judici amb les reflexiones de l’advocat sobre la justícia en temps de depuració o la mateixa carta de defensa que escriu Rasmussen sobre el seu amic evocant el paper del resistent però també els punts febles de la resistència són elements que generen dubtes morals sobre les actuacions d’uns i altres.

Resistents i col·laboracionistes. La resposta possiblement es troba en la figura de l’advocat que defensa resistents i col·laboracionistes i sorprenentment es troba amb part els mateixos jutges... Paradoxes de la història.

Una magnífica novel·la que ens interroga sobre les reaccions humanes en els moments més complexos i difícils que toquen viure.

El final alliçonador i més que interessant.

Niels
Alexis Ragougneau
AdN Alianza de Novelas
Alianza Editorial
Madrid, 2018