-
Negre sobre blanc, notes de lectura
-
Frederic Llopart
- Vilanova i la Geltrú
- 22-02-2019 13:52
Coberta de 'Quan surt la reclusa' de Fred Vargas. Eix
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Interessant nou lliurament de les investigacions del comissari Adamsberg que ha d’utilitzar tota la seva intuïció, perspicàcia i capacitat d’anàlisi per poder resoldre l’entrellat i la teranyina de la investigació que va creixen amb complexitat a mesura que avança el treball policial.
Fred Vargas reconeguda com una de les més importants escriptores de novel·la negra europea fa honor a aquesta fama amb una novel·la molt ben travada amb diverses trames secundàries carregada d’interès i amb intriga absorbent i creixent.
Fred Vargas és el pseudònim utilitzat per la historiadora i escriptora francesa Frédérique Audoin-*Rouzeau per signar la seva obra literària dedicada a la novel·la detectivesca i d'intriga.
Vargas és llicenciada en Història i Arqueologia. Ha treballat al Centre Nacional de Recerca Científica Francès des de 1988 i posteriorment en l'Institut Pasteur, si bé és coneguda mundialment per la seva faceta d'escriptora de novel·les policíaques, labor que va començar en 1986.
Les seves novel·les es desenvolupen habitualment a París, sent el seu protagonista l'inspector cap Adamsberg i el seu equip. En algunes de les seves obres, sobretot les protagonitzades pels detectius amateurs coneguts com Els tres evangelistes, mostra els seus coneixements sobre l'Edat Mitjana, com a especialista que és.
Les seves novel·les han estat traduïdes a diversos idiomes, i ha obtingut nombrosos premis internacionals com a reconeixement a la seva obra, com el International Dagger, el Premi de les Llibreries Franceses o el 813 a la millor novel·la en francès. L'any 2018 va obtenir el Premi Princesa d'Astúries de les Lletres.
A més, part de l'obra de Vargas ha estat adaptada al cinema i a la televisió.
El comissari Adamsberg està a Islàndia després de la resolució del seu darrer cas,està “com” de vacances però sens dubte segueix pensant en la feina. Quan rep un missatge reclamant-lo de nou a París per la investigació d’un cas de presumpte assassinat per atropellament. El Comissari retorna mentre dura el viatge es va llegint l’expedient i tot arribat ja planteja alguna hipòtesi que corrobora a base d’interpel·lar amb paraules i fets als propis sospitosos. Ho resolt fruit d’originals interpretacions i també de copsar els detalls de la conducció dels implicats. Ho ha fa amb un espai de temps molt curt.
En mig dels treballs d’investigació el comissari veu per casualitat en la pantalla de l’ordinador d’un dels seus col·laboradors la imatge d’una aranya. El fet li crida l’atenció i es fa descarregar al seu ordinador aquesta informació de manera discreta i sense que l’ajudant en qüestió en sàpiga res.
L’aranya que te en l’ordinador és una aranya reclusa, aqueta aranya que té un picadura verinosa però en absolut mortal és temorosa dels homes i viu reclosa en alguns espai, malgrat aquetes característiques ha matat ja a tres persones amb la seva picadura al llarg d’un curt espai de temps i totes les morts ubicades en el mateix territori.
Aquets fet aixeca sospites, no és normal, no hi ha precedents de que les aranyes recluses puguin fer tanta mortalitat.
Després d’analitzar diverses possibilitats i diverses línies d’investigacions primerenques Adamsberg decideix plantejar a la seva brigada la possibilitat d´’investigar les morts i perquè s’han produït en aquest moments. Sap que potser no trobarà unanimitat per fer-ho però per sorpresa seva hi troba una oposició frontal del comandant Danglart que no només s’hi oposa sinó que al llarg dels treballs policial ho boicoteja i intenta denunciar al seu superior la irregularitat de la investigació. Danglart té les seves raons el comissari les descobrirà i intentarà minimitzar els estralls que aquella actitud pot comportar
No obstant també el comissari troba entre els homes i dones qui li dóna suport per treballar la investigació el seu lleial Veyrac amb qui compateix a més taula i alguna història més i les agents Retencourt i Froissy.
Comença la investigació i la primera constatació és que els tres morts van coincidir en un orfenat després de la guerra mundial.
Descartada la possibilitat de la mutació del verí de l’aranya fruit dels elements mediambientals, després d’entrevistar-se amb un dels principal aragnòleg on coneix a una agradable velleta que també està interessada amb l’aranya reclusa i amb qui Adamsberg mantindrà una relació molt interessant però també amb una confusió dels papers de cadascú en la novel·la.
Comença la investigació al voltant de l’orfenat i com era la vida allà, descobreix que hi havia una grup d’adolescents que vivien de atemorint a la resta de companys i fent algunes malvestats i usaven l’aranya reclusa per martiritzat alguna de les víctimes, més endavant el mateix grup va optar per actuar en part col·lectivament violant noies.
Obren diverses vies d’investigació, pensen en la venjança per la mort al llarg dels anys de tots els membres d’aquella banda juvenil.
Però alguns dels camins d’investigació queden tancats i fa dubtar de les tesis que havia elaborat Adamsberg. Al mateix temps alguns records del mateix comissari donen un altre sentit al terme “reclusa” el que s’aplicava a dones que vivien voluntàriament en perpètua solitud vivint de la caritat dels altres i això el fa pensar que potser hi ha alguna relació entre les morts pel verí de l’aranya i alguna dona que hagués estat “reclusa” en els darrers anys. Els records d’infantesa del comissari amb al visó confusa d’una reclusa prop d’on vivia es fa present i inicia una nova línia d’investigació fins a resoldre el cas.
Novel·la més que interessant i a més amb relats col·laterals que en aquets cas fan referència als seus col·laboradors i en concret a la tinent Froissy. Els dubtes del comissari, les idees o pre-idees que va tenint i contrastant donen una solidesa a la narració.
La mateixa personalitat complementari dels col·laboradors d’Adamsberg fan del comissari una persona espàtica i que genera simpatia
Tot plegat fa de la novel·la sigui excepcional , molt ben escrita i que compleix les expectatives que genera cada nou llibre d’aquesta autora.
No se’l perdin.
Quan surt la reclusa
Fred Vargas
Editorial Amsterdam
Barcelona 2018
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!