Mejor la ausencia

Després de la publicació de Pàtria de Fernando Aramburu els crítics literaris esperaven que hi hagués altres novel·les que afrontessin el tema d’ETA i el País Basc en les seves novel·les i ho fessin des d’un sentit crític amb la història. L’aparició d’aquesta novel·la Mejor la ausencia, indica que el tema de la violència a Euskadi segueix essent un tema per bastir narracions amb solvència argumental i si es fa amb la qualitat amb que ho ha fet Edurne Portela vol dir que hi ha “història” que hi ha “relat” i que encara que aquesta situació política de violència política no sigui l’eix central si que és un marc on es poden moure diverses històries.

Portela ja havia escrit sobre la violència ja que va publicar l’assaig “El eco de los disparos” en que analitza la situació social que ha comportat la violència i el seu final. En el llibre d’assaig Portela defensa a través de reflexions sobre la literatura i cinema actuals, una cultura per al present que ajudi a afrontar les ferides del passat.

Edurne Portela és assagista i novel·lista. Es va traslladar als Estats Units on va obtenir el títol de Doctora en Literatures Hispàniques per la Universitat de Carolina del Nord en Chapel Hill i va desenvolupar la seva carrera professional fins a la seva tornada a Espanya en 2016.

Portela col·labora amb diversos mitjans entre els quals es troben La Marea i El Correu. En el literari ha publicat l'assaig El eco de los disparos on analitza la cultura i memòria de la violència en el llibre recopila memòries íntimes de la violència d'ETA i ara ha publicat la novel·la Mejor la ausencia, que ha tingut un gran acolliment del públic. Totes dues obres van ser publicades per Galàxia Gutenberg.

He desenvolupat la carrera professional als Estats Units, país en el que va realitzar primer un doctorat en Literatures Hispàniques en la Universitat de Carolina del Nord en Chapel Hill, per a després traslladar-se a la Universitat de Lehigh (Pennsilvània). Al llarg de 13 anys va compaginar el treball docent amb investigació al centre de recerca per a les humanitats de la universitat (Humanities Center) i altres llocs de gestió acadèmica, al mateix temps que va desenvolupar la seva agenda de recerca i publicació”. Al gener de 2016 va decidir posar punt final a la carrera universitària als Estats Units i tornar a Espanya. Ara es dedica per complet a l'escriptura i col·labora amb mitjans com El País, La Marea i El Correo. La novel·la Mejor la ausencia, va rebre el Premi 2018 al millor llibre de ficció del Gremi de les llibreries de Madrid.

La novel·la ens presenta a l’Amaia que és la narradora de la història de la seva família que viu en un ambient de violència, tant dintre com fora de la mateixa casa familiar. Ambientada en els anys més difícils de la convivència pacífica a Euskadi. La família de l’Amaia viu al la marge esquerra del riu Nervión zona de marcat caràcter industrial i per tant amb una base obrera notable que va ser una zona on van néixer i desenvolupar-se amb força les opcions polítiques vinculades al socialisme i al comunisme. Va ser també una zona de fort creixement urbanístic amb els problemes que va comportar a la convivència entre la gent que hi vivia i que va haver, a més, de compartir els anys de la violència etarra

Amaia viu en una família marcada per la violència i amb quatre germans que emprendran camins ben diferents i també la novel·la es fonamenta amb la fugida de l’Amaia davant un pare que cada cop que parla, fereix una mare que ja ha abandonat qualsevol esperança de refer la vida familiar i els germans que també procuren fugir cada un de la seva manera a voltes ratllant la tragèdia. Amaia, fuig, marxa per intentar trobar-se a si mateixa, oblidar la situació que li ha tocat viure, però acaba tornant per passar comptes i tancar el seu passat que l’ha turmentat durant molts, masses anys. Anades i vingudes que posen damunt la taula el seu entorn del que malgrat se’n vulgui fugir és ineludible i algun dia cal enfrontar-s’hi

Acceptar d’on vens i quins entorn tens és la única manera de poder sobreviure a les situacions més tràgiques que et toca viure. Si a la violència més o menys manifestades en l’entorn familiar s’hi afegeix la violència ambiental des del món de la droga que va portar autèntics desastres entre els joves fins la batussa constant als carrers amb batalles de bales de goma i gasos lacrimògens i llegir gairebé cada dia als diaris la mort en atemptats i enfrontament de més persones, amb amenaces profètiques escrites a les parets tot plegat fa que no sigui l’ambient més propici per intentar trobar la pau interior necessari per poder canviar de vida.  

Tot això és el que veu la protagonista en el seu pas de la infància a l’adolescència als anys 80, anys d’una duresa infernal en l’ambient civil i d’una crisi brutal en els sectors industrials i productius que malgrat la protagonista vulgui fugir per oblidar-ho no és fins després de la seva tornada al poble anys més tard que podrà començar a  posar fi al neguit que el record de la violència ambiental l’ha anat acompanyat.

El llibre està molt ben escrit amb l’ús d’un vocabulari que descriu perfectament les situacions diverses que es viu en la narració. Els ambients tancats, l’asfixiant violència, els ambients familiars trencats i l’ús de llenguatge popular són elements de valor en la novel·la.

Els personatges que van apareixent també són personatges versemblants i necessaris per explicar la història des del protagonistes de la família de l’Amaia fins les amigues, els professor, els companys de viatge tenen la seva clau per tancar la narració.

Portela construeix una novel·la honesta, valora molt l’ús de la paraula i també del significats dels silencis, volgut o obligats per les circumstàncies que també són en part culpables de moltes de les situacions negatives que es descriuen en al història.

Gran lectura.

Mejor la ausencia
Edurne Portela
Galaxia Gutemberg
Barcelona setembre 2017