Falcó

Possiblement ens trobem davant el naixement d’un nou personatge literari de ficció que pot tenir un llarg recorregut. Lorenzo Falcó irromp amb força en el món de la literatura negra i de l’espionatge de la mà de l’Arturo Pérez Reverte. El narrador de la historia explica la situació de Falcó : “El mundo de Falcó era otro, y allí los bandos estaban perfectamente definidos: de una parte él, y de la otra todos los demás”

Arturo Pérez-Reverte (Cartagena, Espanya, novembre de 1951) es dedica en exclusiva a la literatura, després de viure 21 anys (1973-1994) com a reporter de premsa, ràdio i televisió, cobrint informativament els conflictes internacionals en aquest període. Va treballar dotze anys com a reporter al diari Poble, i nou en els serveis informatius de Televisió Espanyola (TVE), com a especialista en conflictes armats. 

Com a reporter, Arturo Pérez-Reverte ha cobert, entre altres conflictes, la guerra de Xipre, diverses fases de la guerra del Líban, la guerra d'Eritrea, la campanya de 1975 en el Sahara, la guerra del Sahara, la guerra de les Malvines, la guerra d'El Salvador, la guerra de Nicaragua, la guerra del Txad, la crisi de Líbia, les guerrilles del Sudan, la guerra de Moçambic, la guerra d'Angola, el cop d'estat de Tunísia, etc. Els últims conflictes que ha viscut són: la revolució de Romania (1989-90), la guerra de Moçambic (1990), la crisi i guerra del Golf (1990-91), la guerra de Croàcia (1991) i la guerra de Bòsnia (1992-93-94). 

Des de 1991 i, de forma contínua, escriu una pàgina d'opinió en XLSemanal, suplement del grup Vocento que es distribueix simultàniament en 25 diaris espanyols, i que s'ha convertit en una de les seccions més llegides de la premsa espanyola, superant els 4.500.000 de lectors.

Té una llarga bibliografia d’entre les seves obres les més conegudes podrien ser: El maestro de esgrima, La tabla de Flandes, El club Dumas, Territorio comanche, El tango de la Guardia Vieja i La guerra civil contada a los jóvenes 

A finals de 1996 apareix la col·lecció de Las aventuras del capitán Alatriste del que ja m’han sortit diversos volums.

Arturo Pérez-Reverte va ingressar a la Real Academia Española el 12 de juny de 2003, amb un discurs titulat El habla de un bravo del siglo XVII.

La novel·la ens presenta a Lorenzo Falcó, un ex traficant de tot el que es pugi, ara reconvertit a espia i treballa en el grup Lucero dels serveis d’informació franquista comandat per l’Almirante, un militar gallec que controla els serveis d’informació dels militars. Aquest servei està enfrontat amb el del falangistes però en el cas que ocupa bona part de la novel·la l’obligada col·laboració del dos serveis porta a llimar asprors i amb una col·laboració entre falangistes i militars, cosa que no agrada massa a Falcó acostumat a treballar sol. Falcó té un company d’aventures Paquito “araña” que en més d’un ocasió i ha tret les castanyes el foc i en aquesta aventura que està immers també hi juga un paper determinat per salvar a Falcó.

La missió que se li encomana pot ser un revulsiu per la guerra espanyola, es tracta de que un escamot conformat per Falcó i algun militar més i un grup de falangistes de pedra picada portaran a terme una operació per alliberar José Antonio de la presó d’Alacant i demostrar que l’Espanya “nacional” té interès per salvar la vida del dirigent falangista. Hi ha també implicacions del serveis secrets alemanys a punt de trencar amb la república i posicionar-se al costat dels feixistes.

L’operació des del primer moment sembla destinada a fracassar. O ja està previst que fracassi? Al llarg del periple Falcó i els seus companys hi trobem des de traïcions a històries d’amor entre Falcó i una de les falangistes Eva Rengel que ens sorprendrà en el final, que junt amb els germans Montero (cognom significatiu a Falange, el primer mort falangista es deia Montero) tenen un paper molt important en l’acció.

Falcó treballa pels serveis d’informació de l’exèrcit franquista però en el fons tampoc creu en la causa i en la seva justificació. Falcó es patriota de si mateix i procura sempre sortir el menys escaldat que pugui dels encàrrecs que li fa el Almirante. Sota la façana de personatge amoral Falcó és un supervivent nat que intentant sortir de cada embolic en que es posa o embolics en veu immers per una qüestió de  disciplina tot i que aquesta virtut no sigui, precisament, el seu fort.

Lorenzo Falcó és un personatge al que li agrada la bona vida i l’aventura però també és conscient dels perills que pot córrer.

El llibre també desvetlla les lluites pel poder en l’Espanya franquista, encara en guerra i com els diversos sectors van movent les peces per tenir més influència davant Franco.

Els personatges estan molt bé resolts, tots tenen les seves virtuts i també els seus punts foscos, i entre ells es genera una relació que pot anar des de la desconfiança i l’enfrontament  fins a deixar petjada entre ells.

Heroisme gratuït, convicció en els ideals, elements propis de les grans aventures i la novella de Pérez Reverte és una gran aventura.

L’autor diu del seu nou personatge: “Es un personaje cien por cien español, un espía, un traficante, según las circunstancias; un jerezano, un chico de buena familia, golfo, muy golfo; pero, sobre todo, un patriota de sí mismo. Quiero decir que es un hombre que trabaja para sí mismo, aunque lo haga para los otros”.

Llibre que manté la tensió, que enganxa, que té un ritme trepidant, amb uns diàlegs que ajuden a seguir amb rapidesa la lectura i l’argument molt ben estructurat i resolt.

Un nou “heroi” gestat per Pérez Reverte que esperem que tingui continuïtat.