La cura i l’atenció a la gent gran, una prioritat

He pogut viure i conèixer de primera mà el patiment, fins i tot angoixa, de moltes famílies quan la mare o el pare o l’àvia o l’avi requereixen d’una atenció i cura molt més intensa pel seu estat de salut.  I sí, a Vilanova i la Geltrú la situació de la gent gran es molt complicada, l’equip d’atenció a la dependència és un dels equips més sobresaturats al municipi, com mai s’havia vist, sense poder donar a l’abast ni humana ni tècnicament a la demanda i gràcies, tot i la situació, a la professionalitat dels treballadors i treballadores socials, que veuen com tan sols s’arriba a donar una resposta bàsicament de contenció.

S’afegeix que el procés per obtenir els ajuts de la llei de la dependència, que triga de mitjana 9 mesos la resolució i que sovint durant aquest període d’espera la situació de dependència s’agreuja havent-se de re-avaluar cosa que allarga a més d’1 any, suposa un ‘calvari’, d’anades i vingudes burocràtiques per a les famílies, a més de saturar la tasca dels professionals dels serveis socials.

Els dos centres hospitalaris que tenim no poden absorbir la demanda de cura, la demanda social; ja no parlem de la sanitària. Si una persona gran es trenca un fèmur, després de la recuperació quirúrgica, en general no es pot atendre a l’hospital – amb llits socials o de llarga estada- o amb serveis d’atenció domiciliària adients, que puguin acompanyar la total recuperació de la seva mobilitat, i com sempre, l’acompanyament i l’atenció recau en les famílies.

Tenim una llista d’espera a les residencies públiques de més de 4 anys ( molt per sobre d’altres municipis del país i de comarques pròximes, com l’Alt Penedès ).  Normalment la plaça pública consumirà tota la pensió que es percep.  La resposta en aquest cas, el camí que han entomant el governs actuals, que l’ajuda de la dependència es destini a una plaça privada de residència (amb espera també de més de 9 mesos) o la contractació de serveis de cuidadors/-res privats.

Segurament podria continuar desgranant, amb més exemples, la situació de fragilitat en la que es troba avui la resposta que com a ciutat donem a la gent gran i les seves famílies. 

S’evidencia que cal una resposta, a curt i mig termini, que suposi un canvi i gir en la forma d’acompanyar i atendre la dependència.

Sí, això és per a Vilanova en Comú una prioritat de ciutat que s’ha d’abordar amb un increment de la dotació de recursos humans als serveis de la dependència per a que la resposta passi de ser reactiva a proactiva.  Per això,  a curt termini, incrementarem la dotació pressupostària pertinent per a garantir l’atenció domiciliària pública municipal de tota la població amb dependència; treballarem intensament per a ampliar el nombre de places de residència públiques, exigint-li a la Generalitat l’increment de concert de places, així com l’ampliació dels llits i serveis de llarga estada hospitalària.  A mig termini, treballarem per a posar en marxa programes d’acompanyament comunitari i projectes d’habitatges comunitaris de co-assistència.

Volem donar una solució que posi al cor de la política municipal la situació de les famílies i la gent gran a la ciutat deixant d’invisibilitzar-la ja, i sumant els esforços i la resposta per garantir protecció, cura i acompanyament públics i de dret.

Gener Barjola
Cap de llista de Vilanova en Comú