La vila dels castells de foc de cinc minuts

Al Vendrell en aquestes properes eleccions municipals amb tota seguretat se superaran el nombre de llistes que mai s’han presentat a cap cita electoral. La cosa està amb escreix per sobre la desena. Després ja veurem que diuen les urnes i hi posa ordre a tot plegat. Tenim més llistes que mai, però per altra banda, hi ha unes tendències en què els polítics es busquen les maneres de treure de sobre les seves responsabilitats. No cal anar més lluny que recuperar el punt número 8 del ple ordinari del passat 26 de març al consistori vendrellenc.  “Moció presentada per l'equip de govern, per encomanar als serveis tècnics de gestió tributària de l’ajuntament les tasques adients per tal d’establir quins són els criteris i modificacions que caldria introduir en l’ordenança fiscal per tal que l’ajuntament pogués establir, si així ho acorda, el recàrrec sobre habitatges desocupats…”.

En una situació normal, els tècnics municipals haurien d’haver analitzat la situació prèviament  i presentar unes propostes  al govern perquè aquests decidissin per quina optar, però sempre cal una decisió política fruit d’un programa i d’una planificació general que inclogui altres elements dins una visió global per al municipi i els seus veïns. Quan no hi ha ni voluntat de mullar-se ni d’actuar i a més curiosament estem en període electoral el millor per als responsables del consistori es presentar aquest tipus de mocions sobre una temàtica que ja va sortir  al 2015 i que ni abans ni era tenen cap garantia d’arribar a bon port.

Els polítics que tenim a casa nostra no estan acostumats a prendre decisions i ens toca en una mena d’atzucac on el copiar i enganxar  ja ha arribat a la saturació.

Estem parlant de coses tan senzilles d’organitzar una festa major per a tot el municipi. Perquè el nostre present és que cada nucli faci la seva. En comptes d’agafar un parell d’orquestres potents doncs prefereixen agafar 15 conjunts de dues o tres persones perquè cada barri tingui la seva pròpia festeta major. El mateix passa amb el castell de focs. En municipis del Vendrell es molt difícil veure castell de focs de qualitat que superin els 10 minuts de durada. Els nostres polítics que volen quedar bé amb tothom prefereixen fer 5 castells de foc de cinc minuts de durada per no crear perjudicis socials entre tots els nuclis.

Els futurs polítics del Vendrell estan immersos en programes electorals amb iniciatives tan peculiars com fer un nou gimnàs a Coma-ruga. Potser no tenim gimnasos públics al municipi? Potser que millorem el transport urbà que és patètic i a Coma-ruga hi posem una altra activitat perquè potser els del centre del Vendrell també hi podran anar. No cal que tinguem una mica de tot a tot arreu com estem fent amb els castells de foc de festa major. Un altre element que m’ha fet molta gràcia és convertir en zona de vianants el carrer que uneix el pont de França amb el CAP. Si per fer un tros petit del dr. Robert hem estat tres anys de legislatura, quan podem estar per fer aquesta obra magna de la casa pública?

El nous governants que entrin han de ser valents i prendre decisions que el Vendrell es mereix. Fa quatre dies que es va obrir l’ampliació de l’Skate del Botafoc. Ves per on a Calafell un partit de govern ja ha presentat un projecte d’una nova pista per patinar que està a anys llum del que tenim al Vendrell. Aquí tot ho fem tard i malament i els municipis del costat ens passen la mà per la cara a la mínima de canvi.
Si tens ganes de fer dos mercats al Vendrell, doncs es presenta un parell o tres propostes noves i que la gent voti a veure que li sembla. No ens cal aquest procés participació ciutadana sobre l’ordenança perquè es pugui arribar a fer un altre mercat al municipi. S’agafen uns projectes es debaten amb les parts interessades i si la cosa rutlla es prova i ja està. Si seguim aquest camí actual que comença per l’ordenança, quan arribem al nou mercat ja estaran tots els altres parlant de venda electrònica i similars. Ja ens haurem quedat un altre cop enrere com ha passat amb el Botafoc.

Ara els nostres polítics ens volen vendre la moto que ells han eixugat el deute del municipi. Qui ha fet aquesta magna gesta ha estat el poble silenciós que amb un IBI escandalós i sense inversió pública ha anat tornant allò que els nostres polítics es van gastar en altres anys precedents. No han estat altres que els mateixos que tenim que durant 40 anys s’han repartit el maset a la seva manera. Ara sembla que la cosa pot canviar, però ja veurem, perquè al Vendrell massa cops el qui ve fa bo al que ha marxat. Ja ho veurem.