-
Negre sobre blanc, notes de lectura
-
Frederic Llopart
- Vilanova i la Geltrú
- 07-04-2019 17:37
Coberta de 'Los Herejes' de Humphrey Slater. Eix
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Peculiar novel·la pel seu plantejament formal i per la voluntat manifesta d’esdevenir una narració contra tota mena de fanatisme i combatre aquelles posicions que condemnen i persegueixen l’heterodòxia i la diferència. Denúncia de l’uniformisme forçat i la delació política i del pensament com una forma més de repressió.
Los Herejes doncs és un petit monument contra el pensament únic i d’aquelles ideologies que volen estar per damunt de les persones i assenyalar un únic camí per la concreció pràctica de les idees.
L’autor, Humphrey Slater és un personatge amb un vida atzarosa i vinculada sempre a l‘agitació de caràcter polític. Autor poc conegut i sembla estrany que en un moment d’una certa recuperació de la història de la guerra civil no hagi merescut més atenció. Nascut a 1906 durant els anys trenta participa activament amb agitacions de signe comunista a diversos països d’Europa, va participar activament a la guerra civil espanyola amb les Brigades Internacionals, i durant la segona guerra mundial es va dedicar a entrenar per la guerrilla urbana a diverses unitats militars. Va oposar-se decididament a la política stalinista i per això va ser expulsat del partit Comunista anglès. Company i amic d’un altre gran escriptor George Orwell va fundar amb ell la Revista “Polèmic”. Ha deixat escrites dues novel·les, aquesta que comentem i una altra que sota el títol “El conspirador” va ser portada al cinema amb força èxit. Donada la seva militància comunista va ser objecte de persecució i vigilància pels serveis secrets britànics i va desaparèixer a l’any 1958 quan vivia a Espanya en circumstàncies poc clares i desconegudes.
La novel·là està estructurada d’una original manera. En una primera part ens situa a la República D’Avignon al segle XIII en mig de l’heretgia dels càtars que es refugien en aquesta ciutat-estat per poder fugir de la persecució del Papa i viure amb una relativa tranquil·litat i seguretat. Aquesta s’acaba i els càtar són eliminats de manera sagnant fruit del fanatisme religiós, de la intransigència del pensament de la dictatorial autoritat basada en el pensament religiós. La manera subtil com les autoritats a través de l’explotació de la por demonitzen als càtars que representen una minoria de la població que pateix la repressió brutal no sols de les autoritats sinó dels que fins un moment són els seus veïns i amb qui han conviscut amb normalitat. La manipulació que fa el poder per aconseguir el seu propòsit queda palesada en la narració. Es salva de les persecucions tot i les aventures que passa un nen que junt amb una parella de germans, fills d’uns condemnats injustament per col·laboració amb l’heretgia, esdevenen els protagonistes de l’aventura fins que són allistats de manera forçosa a la Creuada Infantil.
Aquesta primera part de la novel·la, és el que representa que han llegit tres joves anglesos que es troben a la ciutat de Màlaga quan esclata el 18 de juliol amb la consegüent repressió. Els tres joves coneixen i mantenen una relació d’amistat amb un jove coronel de l’exèrcit que fidel a la República es posa a disposició de les legítimes autoritats i segueix una trajectòria militar brillant només entorpida per les ingerències dels assessors russos de l’exèrcit republicà que els situen en posicions difícils. Els tres nois anglesos segueixen camins diferents, l’un s’allista a les brigades trosquistes, l’altre es captat com agent del SIM comunista i la noia acompanya al coronel amb qui viu no sols una història d’amor sinó que es testimoni privilegiada del decurs de la guerra civil i dels enfrontaments que es produeixen en el bàndol república amb l’eliminació dels militants i seguidors del POUM per part dels estalinistes.
El final de la novel.la és la conseqüència de com en molts moments de la història els fanatismes i els totalitarismes ja siguin religiosos o polítics han estat determinants i claus per generar confrontacions. Els dos paradigmes que posa l’autor, l’heretgia del càtars i la guerra civil espanyola són dos moments en que aquest fanatisme ja sigui en el bàndol que sigui esdevé un element de confrontació i destrucció.
La novel·la amb aquesta original presentació en dos parts és una narració carregada d’idees, de buscar les contradiccions vitals dels protagonistes que poden ser per una banda víctimes de les situacions però es poden convertir també en botxins si les circumstàncies canvien, de denunciar els fanatismes, d’un escepticisme sobre la interpretació de la història feta només des d’un bàndol dels enfrontats. És una narració d’una gran capacitat de descripció, el passatge de la batalla de Brunete (Prunete, a la novel.la) és d’una esfereïdora plasticitat i amb detalls d’un realisme brutal.
Aquesta és una novel·la contra els fanatismes i també contra aquelles falses utopies que els engendren, també un testimoni de primera mà d’una persona que va viure la guerra civil espanyola i que fruit d’ella es converteix, per via del coneixement real dels fets, en un anticomunista combatiu.
Testimoni d’una època, càrrega contra els totalitarismes i d’una lectura apassionant.
Los Herejes
Humphrey Slater
Círculo de Lectors
Galàxia Gutemberg
Barcelona 2009
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!