Con rabia

A l’any 1961 Mazzeti va sotragar l’opinió pública italiana amb la publicació del llibre “El cielo se cae”, el llibre és la visió d’una nena que amb complicitat amb la seva germana explica el que van viure i la tragèdia que va representar l’ocupació nazi a Itàlia. Testimonis de  com els jueus són deportats de manera brutal i sense cap mena de pietat. L’existència feliç, els jocs en una vila italiana són trencats per la presència de la guerra. Amb el llibre Con Rabia Lorenza Mazzetti  recupera aquelles dues germanes quan ja són adolescents i mostren la seva rebel·lió davant la situació que els va tocar viure. Moltes notes autobiogràfiques i una voluntat clara de recuperar la veritat des de la revolta juvenil i un cert desencant de la situació que li toca viure. Una infància robada per la guerra i una adolescència que es viurà ràpida i intensament davant la realitat que han de viure les dues germanes.

Lorenza Mazzetti, nascuda a Roma el 26 de juliol de 1927, va créixer al costat de la seva germana bessona Paola a la Toscana, amb la seva tia Cesarina Mazzetti, germana del seu pare. La família la completaven el marit de Cesarina, Robert Einstein, cosí del premi Nobel Albert Einstein, i les seves dues filles, Lucía i Cici. A l'agost de 1944, Cesarina i les seves filles Luci i Cici Einstein van ser assassinades per un comando de les SS alemanyes. El seu oncle va morir a l'any següent i Lorenza i Paola van tornar amb el seu pare biològic.

Lorenza Mazzetti va assistir a la Universitat de Roma i en la dècada de 1950 va marxar a Londres per a continuar els seus estudis en la Slade School of Fini Art. Va ser membre del "Free Cinema Movement" (Moviment de cinema lliure) i va fer un parell de pel·lícules a Regne Unit. Amb Together (Junts) va participar en el Festival de Cannes de 1956. En 1959 va tornar a Itàlia i va treballar al costat de Cessés Zavattini. Com a directora, ha treballat principalment en curtmetratges.

En 1962, va publicar la novel·la Il Cielo Cade, que va guanyar el Premi Viareggio i en la qual parla sobre la seva infància. L'obra va ser adaptada per al cinema l'any 2000 (protagonitzada per l'actriu Isabella Rossellini). Durant els anys següents va dirigir també teatre de titelles a Roma.

Com a pintora, va presentar l'exposició Àlbum a Roma, afavorida pel Ministeri de Cultura italià, que la va portar a diverses ciutats italianes i europees.

La narració és el relat del temps de l’adolescència de les dues germanes en la postguerra de la Segona Guerra Mundial a Itàlia. Les dues germanes la Penny i la Baby són òrfenes i viuen en un casalot, prop del riu Arno, que és la residència de la família florentina que les ha acollit i que les vetllen com tutors fins que que esdevinguin majors d’edat.

Les dues germanes estan íntimament unides ja que són les úniques sobrevivents de la matança que van provocar els nazis a la seva família matant als seus oncles i cosines que les havien acollit, ara viuen amb al cuinera de la casa, l’Elsa.

Evidentment els fets que han hagut de viure generen en elles sentiments molt forts i unes ànsies de rebel·lia gran i també un certa voluntat de revenja sobre aquells que van protagonitzar les morts del seus familiars i tutors.

La novel·la està narrada per una de les germanes la Penny a partir del seu prisma, de la seva mirada, dels seus sentiments i de les seves emocions anem coneixent la vida, els estudis i els descobriments que van fent sobre al vida. En totes però hi ha un pòsit de rebel·lia de trencar amb les convencions socials molt restrictives després de la guerra i també hi ha en la seva actitud de rebel·lió la vivència dels fets com la mort dels seus familiars a mans de les SS alemanyes. La Penny planeja, i és recurrent en molts moments de la narració, des de molt petita assassinar als culpables, com “una missió” que s'ha marcat i que no l'abandona mai.

Les germanes volen entendre el món i cadascuna ho fa com pot, la Penney amb una mena de voluntat d’acaparar tota l’atenció de la seva germana com si la unitat d’elles fos un element cabdal de supervivència en canvi la Baby vol viure el món de manera molt més oberta i amb voluntat de passar pàgina i ser feliç.

La Penny va descobrint el món i també viu les seves primeres experiències sexuals tot i que ho fa de manera també molt lliure.

Dos homes són influents a la vida de Penny, per una banda el jove Fabrizio, jove rebel, llibertari i aprenent d’intel·lectual que l’introdueix a les lectures dels grans autors com Camus i Kafka, a Kierkegaard. Però finalment Fabrizio acaba casant-se per l’església amb la seva germana. La continuada separació de la seva germana l’afecta, tant és així que en un moment de la narració i desprès de que Baby i Fabrizio es manifestin el seu amor manifesta amb despit que vol abandonar per sempre “aquesta fastigosa ciutat.” En la que poca cosa li queda.

L’altre home és el doctor Seghers, pel qual sent una admiració gran i aprèn moltes coses d’ell, però el doctor juga un paper paternal en la relació que tampoc acaba de convèncer a la Penny.

La narració té innombrables trets autobiogràfics carregats també de elements propis de la iniciació d’una adolescent a la vida.

Escrit amb molta intensitat planteja el desafiament d’una noia que ha viscut el drama de la pèrdua de la seva família en condicions brutals, a la societat establerta, a l’educació, a les primeres pulsions sexuals, oposant-se de manera ferma a les misèries morals i socials d’una Itàlia traumatitzada encara per la guerra.

Magnífica novel·la que flueix amb facilitat i impacta pel seu contingut i l’actualitat que encarat té després de forces anys d’haver estat escrita.

Con rabia
Lorenza Mazzetti
Editorial Perifèrica
Cáceres 2017