L’Ascensor. L’arribada al poder dels altres catalans

D’ençà de la publicació del mític llibre de Francesc Candel “Els altres catalans” aquest fet, el paper de la immigració, ha estat sempre en el punt de mira de pensadors, sociòlegs, periodistes i també polítics. Aquells Altres Catalans són els protagonistes d’aquest llibre que amb molta agilitat i fent créixer l’interès ens planteja fins a on han arribat socialment aquells Altres catalans i com ha funcionat l’anomenat ascensor social català. Aquesta és una expressió sociològica per definir l’avenc al sí de la societat de persones no nascudes en un país però que s’hi senten perfectament integrades i que avui han esdevinguts pilars fonamentals de la política, de les empreses, de l’acció social per mèrits propis però també perquè Catalunya és històricament una terra d’acollida.

El llibre està escrit per dos excel·lents periodistes que ja havien fet alguna incursió conjunta en el moment polític del país, conjuntament ja havien publicat un parell de treballs de notable interès: “El 23 F a Catalunya” i “L’Oasi català”.

Andreu Farràs és redactor en cap del diari “El Periódico” i col·labora també en diversos mitjans audiovisuals i va obtenir el premi Miramar de Comunicació que atorga la Diputació de Barcelona. Ha publicat també junt amb Toni Soler una biografia de Miquel Roca Junyent.

Pere Cullell, és també periodista amb caràcter “freelance” Ha treballat en diversos diaris i mitjans audiovisuals i també ha exercit com a cap de premsa de diverses institucions. Ha publicat a més dels llibres amb Pere Cullell, Què direu de mi? “Jordi Pujol vist pels seus contemporanis”, i, “Ja som aquí. Històries del tripartit”

El llibre porta una cita com a frontispici, es tracta del comentari del Ministre Sevilla a l’any 2006 en que afirmava textualment: “Montilla és collonut, però no per ser candidat a la presidència de la Generalitat. És massa aviat per a un xarnego”. Res més lluny de la realitat Montilla va ser candidat i Montilla és ara president. I d’això va el llibre de com persones no nascudes a Catalunya han aconseguit posicionar-se en els llocs de responsabilitat de la política, de l’economia o la mobilització social.

El llibre està plantejat intercalant entrevistes amb persones que van ser immigrants a Catalunya o fills d’immigrants que en aquest moments tenen un paper rellevant a la nostra societat i un seguit de capítols que van des de l’anàlisi de la situació i del procés d’arribada de la immigració al nostre país fins al paper que han tingut les forces polítiques per evitar el lerrouxisme, que hagués pogut dividir la nostra societat amb el perill evident que això comportava. Entre les persones que són entrevistades pel seu paper i per la seva visió del processos d’integració i posició respecte a Catalunya hi trobem en el camp de la política a Celestino Corbacho, José Montilla, Manuel Bustos, Joan Ridao, Josep Maria Sala, Alberto Fernández, Rafel Hinojosa per esmentar un ventall polític ampli, es parla de persones del camp econòmic com Isaak Andic, José Manuel Lara, Ricardo Rodrigo o escriptors com Vicenç Villatoro, persones de projecció pública com Justo Molinero o Francisco Gracia Prieto que dirigeixen entitats tant significatives en l’àmbit de la immigració com són Radio Tele-Taxi o la federació d’Entitats Culturals Andaluses a Catalunya o sindicalistes com Pepe Álvarez o José Luís López Bulla. La nòmina és complerta per la notabilitat dels actors i per la seva significació personal.

Els autors analitzen i opinen però no conclouen que l’ascensor hagi funcionat amb tothom però si que és possible que persones vingudes de fora i amb condicions humils hagi pogut obtenir la confiança de la representació de moltes altres persones sense mirar ni importar el seu origen. Segurament és en l’àmbit públic de la política a on s’ha donat aquest projecció més publica d’aquets nous catalans i possiblement també perquè la política té una projecció pública molt més àmplia que l’acció empresarial o l’acció social que  es mou en un àmbit més discrecional.

Malgrat aquest anomenat ascensor hagi funcionat i funciona mitjanament bé es donen algunes paradoxes respecte al passat.  En el moment de la publicació del llibre al Parlament de Catalunya només hi ha 6 diputats i diputades nascuts o nascudes fora de Catalunya a l’any 80 n’hi havia 22 o entre els personatges assenyalats com els 150 VIP que en el seu dia va establir el periodista Rafael Prades, dels cent cinquanta n’hi havia 15, avui només en són 6. També podria atribuir-se a un recanvi generacional i per tant a que fills de persones no nascudes a Catalunya comencen a prendre posició pública.

El repte és ara com aquesta nova immigració provinent de llocs molt  diferents i amb una riveta molt ràpida es capaç d’inserir-se a la nostra societat i fer-ho sense generar ni tensions ni enfrontaments. Les onades migratòries certament com s’assenyala al llibre són fruits d’època de bonança econòmica. Ara entrem en una situació contraria, amb una pèrdua evident de llocs de treball. Ara és doncs quan s’ha de demostrar allò de que Catalunya és una terra d’acollida i s’ha de mostrar amb tota la seva magnanimitat.

L’Ascensor. L’arribada al poder dels altres catalans
Andreu Farràs i Pere Cullell
Col·lecció el Fil d’Ariadna
Angle Editorial.
Barcelona, març del 2009