Un armario lleno de sombra

Magnífic llibre de la primera memòria d’Antonio Gamoneda, memòria que comença en la infància més tendra i s’acaba quan ja adolescent i amb quinze anys comença a treballar.

Memòria que es fonamenta en els sentits i els sentiments.

El principi del llibre ho deixa clar quan descriu que la seva mare tenia unes mans grans i es va acostumar a l’olor a lleixiu i al sentiment de tendresa.

Realment constitueixi un llibre com hem dit magnífic i escrita amb llenguatge senzill però carregat d’una bellesa extraordinària.

Cada moment, cada instant de records està descrit amb una intensitat profunda.

El record com un sistema de recuperar una vida i una  trajectòria marcada com la de tots els humans per alegries i penúries, pels primers mestres, els inicials companys amb els que va viure els primers i grans descobriments.

Antonio Gamoneda però no és un escriptor novell que arribi ara a la literatura, té una llarga trajectòria com un dels poetes més importants reconeguts a nivell mundial de la llengua castellana.

De formació autodidacta va aprendre a llegir ell sol amb l’ajuda d’un llibre de poemes del seu pare. Se’l podria inscriure per edat a la generació dels 50 però el seu estil el fa indefinible i es considerat un poeta que està pel damunt de qualificacions. Ha viscut a Lleó a on dirigeix la Fundació Sierra-Pambley fundada per Francisco Giner de los Rios i inspirada en la Institución Libre de Enseñanaza.

Va començar a publicar a l’any 60 amb la” Sublevación Inmovil” i “Blues Castellanos”, el darrer llibre ha estat una “Antologia Poètica” editada per Alianza Editorial a l’any 2006. Entre aquest títols més d’una vintena de llibres de poesia i uns quants altres de prosa i d’assaig.

Com a poeta ja l’hem titllat d’inqualificable però hi ha una coincidència general de definir-lo com un poeta fonamentat en l’experiència vital d’una força excepcional.

Ha guanyat diversos premis, entre ells destaquen El Premio Nacional de Poesia a l’any 1988, també l’han guardonat amb el Premi Castilla y León de las letras i també El Premi Cervantes i el Premio Reina Sofia de poesia Iberoamericana ambdós a l’any 2006.

“Un armario lleno de sombra” és un retrobament de l’autor amb la seva infantesa en que ell es defineix com un “pequeño canalla”, infantesa que ve marcada i condicionada per dues qüestions cabdals, la mort del pare, figura que està present en la memòria i el paper que va jugar en el marc familiar i la guerra civil que li va comportar moltes penúries bàsicament alimentària i de relació i també marcada per alguns records de la repressió que en aquells moments va poder intuir i anys més tard va corroborar amb el testimoni d’alguns d’aquells protagonistes. Tampoc, però, els records d’aquest temps de guerra no són sempre negatius, com en tots els infants les novetats ambientals, i la guerra ho és, generen situacions contradictòries fruit moltes vegades de la inconsciència pròpia dels infants que no perceben la gravetat de la situació sinó els canvis d’hàbits i costums i la percepció en el majors una certa sensació de perill i temor.

El llibre conté escenes d’un gran realisme que explicades amb una certa distància tenen una sensació d’irrealitat, de veure’s entre les boires del temps. Especialment significatiu és el passatge a on un adolescent Gamoneda ha de traslladar-se a la capital per recollir les despulles del seu pare amb la missió concreta de recuperar les peces dentàries d’or que portava. Es fa amb una normalitat i amb una gairebé indiferència gairebé sublim.

També el seu procés educatiu juga un paper important des de la més baixa classe de primària passant per les classes particulars  fins arribar a  les classes a l’escola religiosa a on per influència d’un parent militar és acceptat amb al condició de treure sempre notes excel·lents. La descripció de l’educació de postguerra, l’actitud dels capellans i les primeres trapelleries queden magníficament retratades en el text. La narració acaba quan Gamoneda deixar d’anar a l’escola de manera voluntària per la humiliació que percep en els capellans i alguns dels seus company i entra a treballar de meritori en un banc.

Gamoneda situa en el marc a molts personatges, però la virtut de no jutjar-los, ni adonar-les–hi més o menys valor a les seves actuacions i en ocasions tampoc ells sap si acaba ficcionant alguns moments dels que guarda un nebulosa de records i els situa sense massa seguretat però sense dubte a la seva versemblança.

Llibre excel·lent que cal fruir-lo com el que és un llibre de veritat i  de realitat, que en el seu moment es van produint. Gairebé setanta anys més tard fer aquest exercici de memòria s’ha convertit en una magnifica obra literària a l’alçada de la millor obra poètica de Gamoneda.

Un armario lleno de sombra
Antonio Gamoneda
Editorial Galaxia Gutemberg
Barcelona, maig 2009