Una nova legislatura per a la història

Tenim al calaix una nova legislatura, quatre d’anys d’un equip de govern format per dos partits clàssics, més un regidor que es va quedar a l’aire després que la seva companya de formació marxés a l’oposició amb les sigles del partit. Tot i aquesta minoria que tenia la tasca encomanada per la població de tirar endavant el municipi, la cosa ha estat bastant tranquil·la perquè altres partits com el PP, PxC i Ciutadans en un moment donat també han donat el seu suport als pressupostos locals que és l’eina bàsica i fonamental per portar a terme l’acció de govern. Tot ha anat com una bassa d’oli. Inclòs dies que en altres llocs van ser moguts com el transcendental 1 d’octubre aquí a la localitat es va viure des d’un aspecte festiu i reivindicatiu sense que sorgís cap problema. Moments històrics que va deixar al General Prim sense el seu carrer al centre de la ciutat, però això són coses que passen.

En aquests anys hem passat jornades presumptament històriques quan tot just després de Sant Joan vàrem tenir l’honor de ser subseu dels Jocs del Mediterrani, però com va passar a la resta de camps, el nou pavelló estava gairebé buit en la majoria de competicions de handbol femení que van tenir lloc al Vendrell.

En aquesta legislatura la gent cansada de veure el pont de les Madrigueres presumptament acabat, un dia va decidir treure la tanca i passar. Al cap de poc temps vàrem tenir una mena d’inauguració oficial amb els discursos i la visita protocol·lària. Aquesta obra tan important d’infrastructura ha anat acompanyada d’una mena de viarany per dins les Madrigueres que en pocs anys ha passat de ser un pàrquing descontrolat de cotxes i caravanes a ser un espai protegit tenint cura de no trepitjar o no tocava. Miracles de la política local.

Després de promeses i primeres pedres hem vist com el CAP del Botafoc començava a aixecar-se en el seu lloc previst. Suposo que en la presenta legislatura el veurem entrar en funcionament. Ara només falta que la plantilla de Santa Tecla a casa nostra s’ampliï i realment es pugui treure el seu màxim rendiment.

En aquesta legislatura s’ha continuat practicant la segregació escolar amb una escola de primària on   el 70% o 80 % d’alumnes són de famílies migrades. Sembla ser que en el proper curs ja no interessa portar aquesta política i la cosa canviarà. Aquesta distribució no es pot equilibrar d’un dia a l’altre i menys quan aquest centre  també oferirà classes d’institut.  A veure com evoluciona aquest episodi que està allí en la ment de molts i que passa de puntetes pels mitjans de comunicació.

En aquest legislatura s’ha obert noves superfícies comercials com el Bon Preu que registra un dels punts més àlgids de venda els diumenges al matí. Aquest és un tema que ens hauria de preocupar perquè ens estem carregant l’esperit festiu. Alguns comerços tradicionals de la vila s’han tancat i a vegades s’han ocupat per grans franquícies i la plaça Nova del Vendrell s’ha convertit en un espai reservat majoritàriament a les òptiques. Per fi hem vist obrir cal Numbrú del Vendrell. Un d’aquests punts emblemàtics del Vendrell que després del Pla de Barris s’hi ha instal·lat com marca l’emplaçament una franquícia visual.

Les nostres tradicions més ancestrals segueixen fixes i no les treu ningú. Un exemple són els trens cada hora a Barcelona en una línia que cada cop costa més arribar a la plaça Catalunya. La problemàtica per la sensibilitat de l’enllumenat públic és ben vigent en algunes zones, en especial els nuclis de les platges.

El Teatre Brisamar encara segueix la seva degradació lenta, però constant i la zona del Tabaris està pendent la realització d’un nou pla amb diners europeus i vendrellencs que li ha de rentar la cara, a veure si té tant d’èxit com el nou pavelló del Club d’Esports Vendrell.

Han passat quatre anys i la via del colesterol és dels espais més utilitzats pel vendrellencs, en canvi a la Rambla li segueix faltant alegria la major part de dies de l’any.