La politica local a Cubelles: una radiografia

Des de l'any 2007 aquestes són les primeres eleccions municipals que observo des d'una altra perspectiva. Després de tres comicis formant part d'una candidatura la meva relació amb Esquerra Republicana a Cubelles va acabar-se dos mesos després de les eleccions del 2015. Aquest era el compromís que vaig agafar. Si no era escollit regidor, deixaria la dinàmica de partit.

Explico això d'entrada perquè no vull que sembli que aquesta opinió està contaminada per la ideologia o les amistats que han quedat del meu pas per Esquerra i la política municipal. Fa 4 anys que estic despenjat de la rutina del partit i, per tant, no he format part de l'organització de cap campanya ni de cap programa electoral, per molt que des d'alguns partits se'm situés a l'entorn de la CUP. Ara em dedico exclusivament al meu ofici, el periodisme, i com a tal s'ha d'entendre aquesta opinió.

Aclarit això, obro el zoom per mirar d'entendre i intentar explicar, modestament des de la meva òptica, com veig els partits a Cubelles, després d'una setmana de campanya electoral i de 4 anys de legislatura.

Unitat Cubellenca sembla, ara per ara, el partit amb més opcions de guanyar les eleccions. És cert que té el pes i la factura d'haver liderat l'últim govern, però pel bo i pel dolent. Unitat Cubellenca ha sabut aguantar, per primera vegada en tres legislatures, un govern sense trencament. Molt hàbilment, quan ha vist que algun partit de l'oposició li podia fer trontollar el pacte, ha sabut col·locar els regidors díscols a la rutina de govern (José Manuel Écija i Sílvia Romero) i fer les paus a mitja legislatura amb Convergència incorporant-la al govern.

Malgrat aquesta estabilitat, no ha sabut completar en 4 anys cap gran projecte. Només ha sabut assentar les bases de la Biblioteca i el nou Institut, però ha acabat la legislatura sense col·locar la primera pedra de cap d'aquests dos equipaments. I això s'afegeix a la mala sort d'haver-se topat amb una moratòria de la generalitat que no li ha permès deixar encaminat el projecte del càmping de luxe a Mas Guineu.

Sí que és veritat que durant el seu mandat s'ha enderrocat la Tèrmica, però ja era una cosa planejada i s'ho hagués trobat qualsevol govern. No ha estat per gestió directa del govern per entendre'ns. Sí que hagués pogut, en canvi, deixar lligat abans de les eleccions un acord amb Endesa sobre el futur dels terrenys. Tampoc s'ha fet cap actuació destacable a la via publica, que és on més mancances té Cubelles. Cap gran inversió per arranjar carrers més enllà de tapar forats i pintar parets. Tot això, doncs, pot jugar en la seva contra, sumat a la nefasta i incomprensible decisió de donar la llicència a l'aparcament de caravanes. En canvi, juga la carta potent de la seva candidata.

Rosa Fonoll és una alcaldessa de carrer i durant la legislatura s'ha passat més hores fora que dins l'ajuntament. Parlant, escoltant i ajudant. Crec que no hi ha cap entitat o persona al poble que pugui queixar-se de la seva predisposició a ajudar. Unitat Cubellenca compta amb el suport popular com a partit del poble i de gent del poble, gairebé comparable als millors anys de l'Entesa i no li caldrà fer gaire campanya per assolir un bon resultat.

Per la seva banda, el PSC pot acostar-se als resultats bons que li van permetre governar a Cubelles amb Maria Lluïsa Romero d'alcaldessa. El PSC és un partit de vot fidel i el bon moment del partit a escala estatal segur que el beneficia a les municipals. La marxa d'un històric com Xavier Grau ha permès fer una renovació total a la candidatura i molts cubellencs que no els votaven pel desgast de l'anterior candidat poden tornar a fer-los confiança. Renata Bedós té el seu projecte molt clar i el sap explicar molt bé quan té oportunitat de fer-ho. Possiblement millorarà els resultats, sense arribar però, als 4 regidors que van arribar a tenir i no els descarto com a futur soci de govern d'Unitat Cubellenca si els resultats acompanyen.

En la mateixa situació que el PSC podem trobar Esquerra Republicana on el partit, en aquest cas a Catalunya, viu un moment molt dolç. Esquerra ha sabut aguantar molt bé les sotragades que el partit ha patit aquesta legislatura. En 4 anys hem vist passar pel ple fins a 4 regidors diferents. Només ha aguantat tota la legislatura Ester Pérez, amb una gestió de govern discreta. I aquí és on Esquerra no ha sabut apostar fort. Acaben la legislatura sense haver sabut liderar cap gran proposta des de les seves regidories, més enllà de la construcció del nou institut, que com deia abans, no està executada i no depèn directament de l'ajuntament. Sumat a això hi ha l'elecció de la candidata.

Ester Soler ha tingut poc temps per marcar perfil propi des que va assumir funcions de govern. A Cubelles, l'error d'Esquerra és que sempre ha portat millors candidats en la segona o tercera línia que en la primera. Però tot i això és una formació que sempre s'ha sabut sobreposar dels entrebancs –el 2015 va passar de 0 a 2 regidors– i ara és possible que torni a remuntar tot i que la proposta que feien a l'inici de campanya de posar en marxa, si governen, el debat per aprovar el Pla General d'Ordenació Urbanística ja no se la creu ningú.

Al seu torn de Junts per Cubelles no se'n pot fer una anàlisi comparativa perquè cap dels actuals regidors de l'antiga Convergència en formen part i Junts per Cubelles es desentén de la seva herència. D'aquesta candidatura sorprèn que no estigui formada per més "icones" de la societat cubellenca. La majoria de candidats són de perfil més aviat baix com es pot veure en les presentacions que es fan d'ells mateixos al programa electoral. No sorprèn a ningú si dic que de totes les candidatures, aquesta és la més personalista i que les aspiracions del candidat van més enllà de l'ajuntament. Assolir una cadira al ple és el pas previ per a la Diputació o el Parlament de Catalunya. Robert Monzonis fa anys que es prepara per aquest moment i això es nota.

A banda del punt fort del candidat –jove, amb experiència de base a la JNC i bona retòrica–, es veu que el projecte està ben pensat. És dels pocs grups que té un programa electoral elaborat basant-se en les necessitats reals de Cubelles. Tot i que hi ha algunes de les propostes que poden tenir dificultats per executar perquè no depenen només d'ells: Escola d'Hostaleria i construcció immediata de l'IES, per exemple. Es fa difícil dir si podran optar a entrar en un futur pacte de govern, però les discrepàncies que estan tenint aquests dies de campanya amb grups com Unitat Cubellenca, més pròpies de pati d'escola que de política municipal, farà complicada l'entesa.

El cas d'En Comú-Podem el seu candidat, Narcís Pineda, pot recuperar els regidors que ICV va perdre amb ell al capdavant. Els resultats d'ICV, un partit històricament fort a Cubelles –va guanyar dues eleccions seguides– es poden veure millorats per l'aliança amb Podem i la desaparició de l'agrupació d'electors Cubelles Si es pot. Sembla que ara el cercle de Podem al municipi és estable després de veure's perjudicat durant aquesta legislatura per la gestió dels dos regidors que van obtenir el 2015. Els pot perjudicar el desgast d'un candidat com Pineda, que tot i que gairebé sempre ha estat al govern, la seva tasca només s'ha centrat a potenciar l'esport local.

En aquest espai ideològic es fa estrany que no s'hagin posat d'acord amb el grup de Guanyem Cubelles per assegurar una força major al plenari. Segurament persones que havien estat a l'entorn d'ICV i ara sumen a les files de Guanyem hi hagin influït per evitar l'acord. El candidat Dani Pérez és, de llarg, qui millor oposició ha fet durant aquests 4 anys. Aportant propostes amb sentit i votant propostes del govern d'una manera coherent.

També a l'arc de l'esquerra, la CUP hi té una rellevància que a Cubelles és possible que no acabi de quallar, almenys aquest any. El nucli d'aquest partit a Cubelles té l'origen la nit que es van defensar les escoles pel Referèndum de l'1 d'octubre. Resumidament, molta gent que es va reunir aquella nit va creure que s'havia d'anar més enllà i va decidir impulsar el grup de suport a la CUP, que va desembocar en una assemblea per decidir presentar a Dani Pérez com a cap de llista. Cubelles no és dels municipis que s'identifiquen amb el "target" de la CUP, però la feina que ha fet aquest grup de suport elaborant un programa realista, adaptat a la realitat cubellenca, i el recolzament que tenen d'entitats potents de Cubelles que arrosseguen molta gent, els pot fer entrar al ple amb 1 regidor. Seria el primer pas per consolidar el projecte de la CUP a Cubelles, una formació acostumada a anar a pas de pardal per assolir els seus objectius.

Pel que fa a les dretes, Ciutadans irromp de nou en aquestes eleccions després de no haver obtingut representació l'any 2011 i no presentar-se l'any 2015. Manuel Martínez és un candidat desconegut, en el sentit que no s'ha mogut pels entorns socials de cubelles, però ja sabem que ciutadans no viu de tenir el candidat més conegut. Només les sigles poden donar-li dos regidors sense despentinar-se gaire.

Dos regidors que pot esgarrapar del PP, una formació actualment molt debilitada a Cubelles. El mal moment estatal i el perfil baix de la candidata pot ser el còctel perfecte per ensorrar el partit després de l'espectacular resultat que va treure Noemí Boza el 2015. Fa la sensació que en aquestes eleccions el PP a Cubelles s'hi presenta per inèrcia, perquè hi ha de ser i prou. Projecte de govern fluix i mal explicat per una candidata que, des que va assolir el càrrec de regidora, només ha demanat la paraula al ple per dir si votarà a favor o en contra sense donar cap argument del perquè.

El cas de Centrats per Cubelles és tan irrellevant que l'anàlisi que se'n pot fer és escàs. Sílvia Romero sembla haver impulsat la candidatura per despit i amb ànims de revenja amb un PP que li ha criticat molt que no retornés l'acta de regidora quan va abandonar el grup municipal.

En un món a part hi ha Cubellencs amb una candidata, Anna Martínez, que a perseverança no la guanya ningú. El partit es presenta perquè va obtenir un regidor l'any 2015 si no dubto que ho tornés a intentar. Cubellencs ha fet una oposició basada en la confrontació constant i ha fet de la lluita per l'eliminació del peatge de la C-32 i el pacte que van signar els ajuntaments del Penedès Marítim la seva principal arma de campanya en contra dels grups que van donar suport al pacte. Juga la carta de partit independent de "gent de Cubelles", però l'espai que pot ocupar un partit municipalista aquí ja està cobert i és propietat d'Unitat Cubellenca, per molt que Cubellencs s'entesti a dir que són l'únic partit independent que no ha de passar comptes amb ningú. Molt s'haurien de capgirar les coses durant la campanya però és difícil que tornin a obtenir un regidor, i més després del comunicat de l'ajuntament sobre la justificació de les despeses, un cas que els pot passar factura, mai millor dit.

Amb aquesta radiografia, doncs, el futur de Cubelles és evident que tornarà a estar en mans d'un govern multipartit. Sigui com sigui i sigui qui sigui, haurà de fer front als grans reptes i a les principals prioritats d'aquest municipi: Una gran inversió que aixequi carrers i voreres per fer-les de nou, res de pedaços com fins ara; la reforma del passeig marítim; assegurar un futur pels terrenys de la Tèrmica que se'n pugui beneficiar el poble i assegurar l'inici de les obres de la Biblioteca. Després d'això, si topem amb un govern amb empenta, no estaria de més la construcció d'un Auditori que complementi l'Aliança, com es mereix un poble de 15.000 habitants.

Xavi Toscano, Periodista