Una legislatura per al segle XXI

Al Vendrell, des que Franco va morir al llit fins als nostres dies sempre han manat els mateixos. Al principi ho van fer en coalició declarada, després cadascú va ocupar un part del plenari i uns estaven al poder i els altres a l’oposició. Després gràcies a PxC es van tornar a unir fins els nostres dies. Evidentment aquesta parella també ha tingut el suport d’altres formacions com el PP i ERC que han obtingut alguna regidoria a canvi d’un petit bocí del poder. Altres formacions com PxC i Ciutadans han donat el seu cop de mà fent que tiressin endavant els pressupostos i en altres moments compromesos per a la política del dia a dia a casa nostra.

Els qui se suposa que estaven a l’oposició  durant el franquisme varen entrar al plenari amb el suport de la gent, però tots els cicles tenen el seu punt i final o almenys punt i apart.

En les eleccions del proper diumenge  el Vendrell  i altres localitats tenen l’oportunitat de deixar enrere una manera de fer política de senyor del mas que ha caracteritzat aquesta transició cap a una democràcia amb uns principis reals i participatius. La veu la té el poble amb el seu vot que pot decantar la balança cap a un costat o un altre. En la darrera legislatura han passat coses molt transcendentals per la història d’aquest país, potser algunes encara no les podem veure amb la suficient perspectiva, però que marcaran el llarg camí que tenim als nostres peus.

La política actual del consistori de la capital nominal del Baix Penedès a part d’estar portada a terme pels quatre de sempre no té en compte que actualment la vila de Pau Casals és la tercera en nombre de població de la província de Tarragona per darrera de Tarragona i Reus i per davant de Tortosa i Valls. Nosaltres encara treballem com si fóssim un poble petit amb la seva plaça central on fem les coses que agraden a uns pocs  i a la resta només els veiem cada 4 anys. La política actual deixa de banda tots els barris costaners i també les urbanitzacions del municipi que han passat a estar realment considerats com a zones de segona o tercera divisió.

La propera legislatura el Vendrell ha d’estar a l’alçada de la capital d’una comarca amb més de 100.000 veïns amb unes estructures de capitalitat que simbolitzin aquest paper que li toca fer. Fer una nova Lira amb 400 i escaig seients va en contra d’aquesta planificació de futur que ens correspon i se situa en la política del teatre de poble amb una capacitat més que reduïda per allò que hauríem de tenir al nostre abast.

El Vendrell necessita un sistema de transport públic que funcioni i sigui coherent amb les seves necessitats i no unes línies que massa cops van sense passatgers perquè no estan pensades per donar servei a la realitat sinó un a món creat per alguna ment pensant.

En la política han d’entrar cares noves que trenquin aquest passat amb polítics amb més de 20 anys movent-se per les cadires de la sala de plens. Noves inquietuds i noves sensacions. Queda dissenyar un nou Vendrell a mesura de la seva realitat i no pas  com ara que vol semblar un parc temàtic com les actuacions que es volen fer al Tabaris de Coma-ruga. Està bé salvar edificis emblemàtics, però les persones viuen i tenen problemes i avui per avui no s’ha resolt un dels mals endèmics de Coma-ruga com són les inundacions i els problemes de circulació i enllumenat que passen quan cauen quatre gotes i algun llamp.

No tenim cap ganes que l’actual Fira de Santa Teresa o el Turismar ens representi perquè cada dia hi ha menys comerç local i es transforma en unes paradetes de menjar i bijuteria. S’ha de fer un gran treball per saber primer quina imatge tenim i quina volem donar i no cal que tirem els diners en grans estudis que saps que mai s’aplicaran perquè no interessa a uns pocs. Hi ha ganes reals d’un canvi.

Només demano que la gent pensi amb el cap i doni l’oportunitat a uns altres perquè aquests ja ens portat a un atzucac on estem.. Ara pot començar una nova etapa en la història del Vendrell, però si la gent ho desitja podem seguir sent una plaça petita i bonica on es fan cosetes boniques i cuquis i on tot queda sempre igual.