Flors sobre l'infern

La novel·la Flors sobre l’infern ha constituït una gratíssima novetat en el panorama de la novel·la negra a Europa. L’autora constitueix un descobriment per la novel·la que està protagonitzada per una inspectora d’una certa edat i carregada de punts foscos, la comissària Teresa Batagglia de més de 60 anys, diabètica i amb sobrepès i amb els inicis simptomàtics d’una malaltia que li fa perdre la memòria, però la seva indubtable experiència i intuïció la converteixen una excel·lent investigadora. Aquestes condicions particulars fan que sigui  una dona que a parer de l’autora és una d’aquetes persones que són invisibles per bona part de la societat. Fan un treball constant, amb una dedicació absoluta i no volen cap mena de protagonisme. El seus èxits avalen la seva feina però mai és prou reconeguda públicament. Acompanya a la comissària un jove que arriba destinat a la mateixa comissaria el Massimo Marini que primer desconcertat per la personalitat de la Teresa, però que mica en mica anirà intuint la seva personalitat i va guanyant-se la seva confiança.

Ilaria Tuti, nascuda el 1976, viu a Gemona del Friuli, a les muntanyes de la província d'Udine, al nord-est d'Itàlia. Va estudiar economia. Amant de la pintura va fer d’il·lustradora per una modesta editorial. Havia publicat fins ara diverses narracions de gènere negre. Destaca  La bambina pagana que va obtenir Premio Gran Giallo Città di Cattolica. La novel·la Flors sobre l’infern ha tingut una magnífica acollida i ja es considera un bet-seller des del seu llançament. L’èxit ha estat tant notable que ja es pensa fer un sèrie televisiva sobre el llibre, ja està a punt de sortir un segon lliurament protagonitzat per la parella Teresa Battaglia i Massimo Marini.

Tot plegat comença quan es troba el cadàver d'un home nu amb els ulls arrencats i la cara desfigurada. És com si algun animal ferotge s’hi hagués acarnissat, la realitat però que al disposició del cadàver sembla que hi hagi hagut alguna mena de ritual. Aquest mort és en el punt de partida de tota la investigació i també d’un seguit de successos que es fan incomprensibles inicialment a la policia. Es produeix a més d’altres morts la desaparició d'un nen nounat fet que farà encara més angoixant i urgent la investigació per trobar-lo sa i estalvi. 

L’acció transcorre entre els paisatges nevats, de muntanyes i boscos que en ocasions dificulten les investigacions però alhora li donen  una ambientació encara més adient per la història.

La comissària es considera experta en fer perfils de criminals i intenta, a través de les circumstàncies en que es troben els  morts i dels escenaris que l’assassí organitza per situar  a les víctimes, procura forjar-se una idea de quina personalitat té l’assassí i intentar que aquesta personalitat es pugui encaixar amb alguns dels sospitosos que tenen o amb sospitosos habituals del territori i de l’entorn. La comissària però veu com el seu instint i la seva capacitat comença a fallar-li i està terroritzada de que la seva feblesa es pugui fer pública i alhora li impedeixi resoldre el cas.

Al seu costat l'inspector Massimo Marini intenta també fer l’anàlisi curós dels fets per trobar línies d’investigació que no sempre coincideixen amb els de la seva companya i està un pèl desconcertat pel comportament que té la comissària sense saber-ne les causes, tot i així intenta ser molt comprensiu i establir vincles de confiança amb la Teresa Battaglia.

Hi ha més morts i les autoritats comencen a posar-se nervioses ja que hi ha una festa important per la ciutat i sembla que els assassinats poden fer que els forasters no acudeixin amb el perjudici econòmic que això representaria.

Hi ha altres morts i acaben veient que en cada un d’ells hi ha alguns elements que fan pensar que tenen a veure amb els sentits, la vista, la oïda,...

Però paral·lelament també en la mateixa narració hi ha la història que es va coneixent de fets que van passar quaranta anys enrere i això complica encara més la investigació que es remunta a un dels episodis més obscurs i esgarrifosos de la historia d'aquestes muntanyes que tenen a veure amb uns estudis sobre els efectes devastadors de la síndrome de privació afectiva en els nounats que va dur a terme entre 1945 i 1946 un psicoanalista austríac nacionalitzat americà anomenat René Spitz.

En el moment de la investigació ha d’interpretar aquells estudis que es van fer sobre els nens d’un orfenat que eren privats de tot contacte amb altres essers humans però eren rentats i alimentats.

Aquesta descoberta capgira la investigació i comencen a intuir-se algunes certeses que fan que finalment es resolgui el cas, amb dosis de sorpresa i també de determinats silencis col·lectius i còmplices

En el llibre es trenca l’estereotip de la protagonista d’aquest gènere ja que és una policia de més de 60 anys, diabètica i amb sobrepès i que comença a tenir llacunes de la memòria, però malgrat això la seva experiència i intuïció encara li dóna molta capacitat d’investigació.

La narració està molt ben construïda i es converteix amb un thriller additiu fins al final. Personatges prou empàtics com generar una relació que fructifica malgrat els començament entre al comissària i l’inspector siguin difícils i de desconfiança.

Un parella que ha estat una revelació en la novel·la negra europea i a Itàlia ha constituït un èxit extraordinari.

Una protagonista que lluita contra les seves febleses físiques i que té voluntat de seguir treballant amb professionalitat i mirant de servir a la societat.

Un excel·lent començament .

Flors sobre l’infern
Ilaria Tuti
Editorial Rosa del vents
Barcelona, gener 2019