Una comarca on gairebé segueixen manant els de sempre

Després de les eleccions municipals del passat 26 de maig el Baix Penedès torna a estar dirigida per les mateixes formacions de sempre i fins i tot alguns cabdills locals es mantenen en peu, encara que algun li perilla la seva posició d’alcalde.

En les principals localitats baixpenedesenques ha guanyat el PSC per una àmplia majoria en general. Cunit, Calafell, El Vendrell i Arboç han vist com la força de l’actual president de Govern espanyol s’emportava el gat a l’aigua. Tot i això hi ha importants diferències amb la tranquil·litat de l’Arboç i la jugada de l’oposició que es pot produir a Cunit on ha tornat una de les líders de la formació cunitenca després d’estar apartada per la justícia d’aquest món de la política. A Calafell i el Vendrell es qüestió de pactes. Als dos han sortit dos dofins de les velles glòries del municipi que ja s’han retirat d’aquesta formació, encara que a Calafell tot i que el seu líder històric ha volgut tornar al camp electoral no ha rebut el suport suficient dels veïns. Per altra banda, el Montmell ha vist desaparèixer un dels seus cabdills històrics, Immaculada Costa, a favor d’un jove d’un partit municipalista que l’ha doblat en el nombre de regidors i ara li tocarà viure aquesta nova legislatura des de l’oposició.

Per altra banda, encara tenim alcaldes del segle passat que han tornat a encapçalar les llistes del seu municipi amb menys o més sort. Sant Jaume dels Domenys repetia Magí Pallarès amb més de 20 anys al consistori, però aquest cop tot i guanyar no ha aconseguit la majoria necessària per tenir un mandat tranquil. Per altra banda, el Quim Nin, jo crec que el seu futur immediat passarà per un alt càrrec a la Diputació de Tarragona, ha tornat a guanyar per majoria a Albinyana on per primera vegada a la seva història han concorregut 4 formacions als comicis.

Una de les dades importants d’aquests comicis és que la dreta ha quedat reduïda a uns mínims amb uns pocs representants de Ciutadans a la comarca i el PP que havia estat una força clau durant unes quantes legislatures només ha conservat una regidora a Calafell. Al Vendrell que ja tothom tenia assumit que conservaria els dos de sempre ha vist com també han desaparegut del mapa.

També es important una dada que molts cops ens passa per alt. La participació aquest cop ha ratllat el 60% del cens, dos punts més que no pas les passades eleccions municipals. Això vol dir que 4 de cada deu persones passen olímpicament de la política local, una dada prou important i a tenir en compte de cara a properes campanyes electorals.

Ara és el moment de pactes i en municipis com Bellvei, Santa Oliva, Llorenç del Penedès, Banyeres del Penedès, Cunit,  Bonastre i Masllorenç serà el moment de negociacions a veure com es pot perfilar finalment. Un dels municipis que pot estar tranquil durant aquesta legislatura després de 4 anys convulsos és la Bisbal del Penedès on la jove Agnès Ferré ha assolit una justa, però còmode majoria absoluta que li evitaran ensurts com alguns darrers fets viscuts en aquesta localitat.

Tal com està el patí tot apunta que aquí seguiran endavant les velles glòries de sempre perquè hi ha un passat i hi ha una compromisos i no tenen cap ganes de deixar perdre els seus amics i privilegis. Això només és qüestió de simple postureig polític perquè potser s’hauria de justificar-ho davant la gent, però ja veig que a l’igual que ha passat amb la Diputació Tarragona on PSC i els hereus de CDC sembla que volen pactar un govern per aquesta nova legislatura, aquí tot queda igual i només canvien algunes cares, però en el fons, la trama és la mateixa.