Seis años de cautiverio

Novel·la sobre la Barcelona dels anys posteriors a la guerra civil amb els nuclis d’influència radicats a la Falange. Una Barcelona que es movia entre una burgesia que havia perdut part dels privilegis en mans de les jerarques del règim i una població que vivia amb prou feines només per trobar elements de subsistència. La narració es centra en el personatge de Miguel Arquer, un jove enginyer que ha viscut la mort del pare en mans dels incontrolats de la FAI i que necessita, potser equivocadament, la revenja i ho fa a través de la seva incorporació a la División Azul, la seva revenja serà anar a matar comunistes. Ben aviat però s’adonarà que ni la venjança ni la situació real que viuen s’adiu amb el que la propaganda oficial els ha descrit. Però encara viurà més decepcions quan el protagonista torni a Barcelona i s’hagi d’enfrontar amb l‘ambició d’un antic amic seu i l‘enfrontament dur, tens i brutal amb la seva mare que ha vist en els nous dominadors de la ciutat una manera d’obtenir uns privilegis que li van negar en vida del seu marit.

L’autor Fernando Garí va estudiar Dret per imposició paterna i es va dedicar a l'empresa familiar durant quinze anys, fins que va decidir donar una oportunitat als seus somnis i es va llicenciar en Història Contemporània i Periodisme. Des de llavors, ha traduït a nombrosos autors, entre ells John Grisham i Robert Harris, per a editorials com a Salamandra, Grijalbo o Plaza & Janés. Abans de llançar-se a escriure va jutjar prudent completar el curs de Novel·la de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Barcelona. Sis anys d'hivern és la seva primera novel·la.

El protagonista Miguel és una bona persona que ha perdut el seu pare amb qui mantenia una excel·lent relació, ha viscut amagat durant els anys de la guerra amb la seva mare en un pis que els ha cedit un amic del seu pare que va ser associat seu en una empresa que havien creat per fabricar motocicletes, les “Flecha” que constituïen un valor per la seva qualitat com pel seu cost popular. La recuperació de la fàbrica quan la guerra ha acabat és un dels elements que mou la trama de la novel·la. Ambicions, enveges, obsessions d’alguns dels personatges que van donant tombs amb l’objectiu de quedar-se la fàbrica  i tornar-la a posar en marxa.

Empeltat per l’ànsia de venjança i mal aconsellat per algun amic -amb amagades intencions- Miguel s’allista a la División Azul. Primer amb entusiasme afronta l’aventura però ben aviat s’adonarà que res és com hom es pot arribar a imaginar, des del rebuig dels ciutadans francesos quan travessen el seu territori fins a l’experiència de veure un comboi amb presoners jueus que són traslladats a un camp d’extermini, tot plegat fa que Miguel s’adoni que la seva causa ja no sembla ni tan justa ni tan noble i més veient com es comporten alguns dels seus companys que tenen una actitud depredadora més que defensora d’uns valors que a ell li semblaven que eren els que l’havien impel·lit a allistar-se a la División Azul.

Es produeix l'evolució de les idees de Miguel i com passa de voler matar comunistes a adonar-se que s'havia equivocat de bàndol, que ell no pot donar suport als que estan provocant els horrors que presència. A partir d’aquí es transformarà i per un seguit de circumstancies es retornat a Barcelona com ferit de guerra i per tant inútil per l’exèrcit, però Miguel encara té un as a la màniga per contribuir al final de l’horror de les crueltats de la guerra, ha aconseguit un secret militar prou important que voldrà posar en mans dels aliats.

El seu retorn a Barcelona no és massa plàcid, la seva mare ha recuperat la relació amb el seu amant que li ofereix una casa nova i un estil de vida deslliurat de qualsevol problema i a anys llums de la majoria del ciutadans de Barcelona que malviuen en una ciutat grisa i encara amb les ferides de la guerra. L’amant l’Esteban Bonell i el seu fill dirigent de la Falange maniobren per quedar-se amb la fàbrica de motos i no s’aturaran davant cap inconvenient que es pugui plantejar. Acció en una Barcelona dominada pel pensament  franquista sense cap mena de possible dissidència, les imposicions de la dictadura són evidents en qualsevol àmbit de la societat, una Barcelona, la germanòfila malgrat la no participació d'Espanya en la Segona Guerra Mundial però amb uns nuclis que es mostraven partidaris dels aliats, i una ciutat en la qual els tentacles de la policia político-social i els dels falangistes arribaven a tots els llocs  d’influència i les connivències de la política, la justícia i l’autoritat eclesiàstica és més que evident i així s’explica en el llibre. També el retrat de l'alta burgesia, fidels seguidors del nacionalcatolicisme, que no admet en les seves “file” els nouvinguts i que es miràvem amb un cert menysteniment els arribistes de la falange. Els havien de suportar però també marcaven distàncies.

Fernando Garí en la seva narració de en Seis años de invierno ha confegit una notable peça històrica sobre la División Azul en el front rus i quines van ser les seves actuacions i quin ambient es respirava entre els soldats. A més construeix una Barcelona de postguerra que serveix d’excel·lent marc per una trama en la qual es barregen la novel·la històrica, el thriller, el realisme social, els espies, les enveges, les baixes passions humanes, les actuacions de la brigada político-social, el drama i l'amor, amb uns personatges plens de personalitats, amb les seves contradiccions i també carregada de grisos, la venjança és un fil conductor que mou a molts dels personatges i amb una ambigüitat moral brutal. Un final  creiem que encertat tanca la novel·la.

Un bona narració potser amb alguns tòpics ja coneguts de la Barcelona de la postguerra però escrita amb qualitat, flueix molt bé i entreté i aporta personatge amb valors, funcions que són bàsics en les novel·les en que la condició humana es posa de relleu en cada episodi de la seva història.

Seis años de cautiverio
Fernando Garí
Ediciones B
Barcelona 2018