Tres hiverns a Londres

Interessant novel·la on vivim tot el que pot passar pel fet de no obrir una carta. Des de que es rep fins que s’obre tot un món, tota una aventura vital que potser hagués pogut canviar de ser oberta en el moment en que es va rebre.

La novel·la és el relat de la vida d’una jove que marxa a Londres per estudiar d’infermera, marxarà per deixar una vida anodina per trobar una certa animació i aventura a la capital d’Anglaterra.

Aquest periple vital ve massa vegades condicionada per la dependència volguda o imposada per les circumstàncies dels  altres.

Una història d’amor també, d’un amor interromput i que al final pot recompondre i sobre la petjada que deixa aquest primer amor per bastir una història que es llegeix molt bé.

L’autora ens explica que el primer amor deixa petjada i fins i tot pot marcar la nostra existència al llarg de tota la vida però en la novel·la  ho fa sense dramatismes. La protagonista de Tres hiverns a Londres, L’Anna, es defineix a si mateixa com a “la més mansa de les germanes”, accepta amb resignació i conformitat els viaranys  per on la vida la va portant sense resistir-s’hi. Inesperadament les circumstàncies l’obliguen a renunciar a ser infermera i a treballar com a secretària de nou a Barcelona. I això passa quan l’Anna ha començant una relació, encara incipient i insegura amb el Bjorn, aquesta relació quedarà interrompuda però estarà present al llarg de tota la seva vida.  

La Fúlvia Nicolàs és periodista, guionista i treballa a TV3 i recentment ha publicat la novel·la ‘Tres hiverns a Londres’ (Rosa dels Vents), ha publicat altres llibres sobre la història contemporània. Aquest, Tres hiverns a Londres està inspirat en la seva mare que va ser estudiant d’infermeria a la capital anglesa, tot i que no és una biografia sí que te elements aprofitats del periple vital de la mare.

La novel·la comença quan l’Anna Belaure que treballa a Barcelona i estudia infermeria a la Creu Roja decideix donar un gir important a al seva vida que passa per seguir els seus estudis d’infermeria a l’Hospital Saint Olave’s a Londres al llarg de tres hiverns que dona el títol del llibre, els anys (1955-1958)

Tres anys que en plena joventut la marcaran per tota la seva vida, durant aquets anys es troba a un ciutat en què descobreix una ciutat molt més activa, divertida, alegre i lluminosa que la seva Barcelona de la postguerra marcada per les restriccions i un ambient tancat per l’actitud de les autoritats que vetllen per una moral anacrònica.

A Londres, mentre segueix els seus estudis a l’hospital amb unes condicions d’una certa duresa ambiental, l’Anna descobreix en bona part una nova vida i sobretot descobreix les primeres vegades, fer coses que mai havia fet i s’havia pogut imaginar que faria, viu sola i això li aporta responsabilitat, el primer amor que sempre deixa petjada, el descobriment de la cultura i de les ingents possibilitats dels museus londinencs, festes amb els seus companys i companyes amb una llibertat que li era desconeguda, festes, i també una ciutat carregada de llums, aparadors i vida que contrasta amb la Barcelona grisa que ha deixat enrere.

També la relació de l’Anna amb les seves companyes catalanes la Cedes, la Júlia i la Flora. Cadascuna amb el seu historial. La Cedes filla d’un militar, per tant dels guanyadors de la guerra i d’influència en la postguerra, la Flora anarquista filla d’anarquistes i per tant de represaliats de la guerra, els perdedors i la Júlia traumatitzada pel bombardeig on hi va perdre el seus familiar i vol fugir de la ciutat on va passar la tragèdia.

L’Anna arriba a Londres que ja ha viscut i ha treballat i per tant és una persona que va a viure com diu ella mateixa “la segona part de la meva vida”. Comença aquesta aventura quan ja ha fet 21 any, amb una educació rígida fruit del seu pas per les monges i amb un ambient familiar tens, el matrimoni del seus pares no passa pels millors moments més aviat seria un matrimoni mal avingut, va seguir estudis a les monges del Sagrat Cor de Maria on es va sentir amb una certa marginació, la mateixa protagonista ho defineix així: “érem filles dels vençuts, eren els anys quaranta” i això realment en aquells anys era una certesa constatable. Acaba els seus estudis i als 14 anys ja treballa fins que li surt l’oportunitat de marxar a Londres a l’hospital de St Olave’s Hospital, hospital que va recollir a moltes joves d’altres països que estudiaven infermeria i van contribuir a pal·liar la mancances de professionals de la infermeria durant els anys de la postguerra mundial a Londres.

L’Anna a part de seguir els estudis i la seva relació amb els companys coneix a en Bjorn, un noruec amb qui comença una relació d’amistat que acaba convertint-se en una relació sentimental que es trenca quan el noi anuncia que se’n va a Brasil a treballar.

Aquí acaba la que podria ser la primera part de la novel·la i s’obre la part en que l’Anna degut a circumstàncies impensades torna a Barcelona i s’hi queda, el germà ha tingut un accident i es dedicarà a cuidar-lo.

També l’Anna es casa i viu la seva maduresa treballant i també vetllant per la família i el benestar de la mateixa.

De sobte arriba una carta quan està a punt de casar-se, decideix  no obri-la “No la llegiré. No pas ara, que queda un mes i mig per casar-me. Tanco la porta del meu quarto i la deixo amagada a l’escriptori, al fons del calaix del mig”, la deixa dins d’un calaix i intentarà oblidar-la. Sap que al carta és del Bjorn, i això podria trastocar el camí que ja ha decidit emprendre.

Anys més tard amb un incendi a casa de la seva mare, recupera de nou la carta ja som al 2007. Ha arribat el moment de llegir-la i conèixer el que li deia el seu company noruec.

De nou s’obren expectatives....

Novel·la en que s’explica i es fa un cert homenatge a aquelles joves que van decidir marxar a Londres a estudiar infermeria, però el viatge serveix per descobrir món, aventura, tragèdia i amor, el primer amor aquell que diuen que deixa petja inesborrable.

Interessant i la lectura flueix amb molta facilitat.

Bon estil formal i bon ritme narratiu.

Tres hiverns a Londres
Fúlvia Nicolàs
Rosa dels Vents
Barcelona, octubre 2018