La húella del Ángel

Aquesta novel·la va ser finalista del premi Goncourt de l’any 1998 i va obtenir diversos guardons entre ells el premi llibreter al Canadà i els premi de lectores d’Elle. És una novel·la en la que es fa un reflexió sobre com s’assumeix el passat i com la responsabilitat i la culpabilitat poden condicionar els actes i la mateixa vida de les persones.

Nancy Huston es nascuda al Canadà a Calgary concretament a l’any 1953 però fa molts anys que viu a París. Ha escrit una desena de novel·les i ha publicat també diversos assaigs. Escriptora molt guardonada. Té en el seu haver El Goncourt dels Lycéens, el premi Livre-Inter i per una altra de les seves novel·les Marcas de nacimiento va guanyar el premi Fèmina. Ha estat traduïda a una vintena d’idiomes i ella mateixa fa part de les seves traduccions al francès o a l’anglès. Ha obtingut, també, distincions acadèmiques i d’àmbit social.

La seva anterior novel·la publicada al nostre país “Marcas de nacimiento” va tenir un èxit sonat. En aquella ocasió a través de la visió de quatre nens petits Huston s’endinsa en la història d’una saga familiar vista des de la perspectiva infantil, Huston creu que la visió que tenen els nens del que passa al seu voltant és una visió nítida que a vegades és més lúcida que no pas la que tenen del passat en l’entorn més immediat. Es te molta informació però a vegades l’entorn familiar amb tot el que condiciona i el marc en que és mou la persona íntimament els és totalment desconegut.

La novel·la es situa al final de la dècada dels cinquanta quan encara no s’han oblidat les conseqüències de la segona guerra mundial i França s’enfronta a un nou conflicte bèl·lic, malgrat no és vulgui reconèixer inicialment. La revolta d’Algèria que esdevindrà una guerra oberta entre els independentistes i l’exèrcit francès. Guerra bruta, com totes, però que generarà repressió i atemptats brutals. La societat francesa encara no recuperada del trauma anterior demonitza tant els alemanys com els algerians que viuen a la metròpoli i es viuen moments d’una alta tensió social i d’enfrontaments entre sectors socials. Aquesta no és una novel·la sobre al guerra però és una novel·la  que mostra les gran influència que qualsevol conflicte pot tenir en les persones i en la seva vida.

La protagonista la Saffie una noia alemanya d’una vintena d’anys fuig d’un records tràgics que l’hi han marcat la vida al final de la segona guerra mundial. Just arribada a París troba feina com a criada d’un concertista que, al primer cop d’ull, s’enamora d’ella i a partir d’aquí li demana matrimoni; es casen i tenen un fill però la noia no l’estima, sembla que no tingui capacitat per estimar, que tingui l’ànima morta. La història es complica en el moment que Saffie coneix a un luthier hongarès que la fa reviure, que li dóna novament l’esperança i la joia de viure quan s’estableix una relació amorosa entre aquestes dues persones allunyades del seu món i amb una relació comuna com expulsats de la seva terra per raons diferents. Són supervivents en un altre país.

Aquest triangle és prou potent, per una banda la Saffie que viu amb el tràgic records de les seva infància i el que va patir, el seu marit músic de prestigi que viu de rendes de les propietat vinícoles que tenen a Algèria que administra la seva mare que trenca el contacte amb ell en el moment de casar-se en no plaure-li la Saffie i el tercer personatge el luthier hongarès d’ètnia jueva que es posa del costat dels insurrectes a Algèria fruit de les seves pròpies vivències i la necessitat de solidaritat malgrat sigui amb els àrabs.

És una història del sofriment i de l’alegria d’aquest tres personatges que viuen les conseqüències d’una guerra que allunyada físicament els té atrapats per les seves decisions. Els traumes que provoca qualsevol enfrontaments estan aquí bens significats. L’autora no només narra la història,sinó que, en alguns moments, explica que va passant amb una relació directa amb el  lector. Narrada amb prou d’interès per situar-nos com a lectors en mig de la trama i en alguns moments fixar-nos l’atenció en alguns aspectes concrets d’aquesta trama.

No és novel·la en que es jutgi al personatges ni en el moment de màxima tragèdia que tanca el cercle entre ells. L’autora fa una descripció de la seva qualitat humana amb virtuts i defectes però sempre en relació amb sí mateixa i amb la seva relació amb els altres protagonistes. És també una narració sobre el procés de no acceptació personal en totes les seves facetes, així el personatge de Saffie amb la seva incapacitat d’acceptar el seu físic, o de la seva maternitat és el paradigma d’aquesta situació com ho és també el tancament dels personatges en si mateixos construint-se un món en mig del desastre que al seu voltant s’està produint i amb la falsa pretensió d’ignorar-ho.

Interessant novel·la d’anàlisi del patiment intern, del trencament de les relacions quan aquestes han estat fruit de la rutina, de la denuncia implícita de la guerra com element de destrucció física però també emocional de les persones. En definitiva una relat molt ben escrit i que enganxa i atrau des de les primeres línies.

La vulnerabilitat del humans esdevé bona literatura a les mans de Nancy Huston.

La húella del Ángel
Nancy Huston
Editorial Salamandra
Barcelona 2009